Bon Nadal i bona entrada d'Any

Des del nostre blog us desitgem un bon Nadal i una bona entrada d'Any 2011!!

Arcoflis i la Marató de TV3

Els Arquers i la Companya de la Flor de Lis ens conviden els dies 11 i 12 de desembre a les II Jornades Medievals que es celebraran a l'Alberg Municipal de Joventut de Vilafranca del Penedès. La recaptació anirà destinada a la Marató de TV3 que aquest any tracta sobre les lesions cerebrals adquirides. Us pengem el programa amb més informació i les activitats que es realitzaran:

Hi esteu tots convidats!

Més informació

Tribuna d'arqueologia 2010-2011

Ja han començat les ponències de la Tribuna d'Arqueologia d'enguany organitzada per la Generalitat de Catalunya. Aquest any com a novetat es poden veure els vídeos de les exposicions de la Tribuna. Esperem que les gaudiu!!

Enllaços relacionats:
Programa 2010-2011

Vídeos de la Tribuna d'Arqueologia d'enguany

Tribunes d'Arqueologia anteriors (en PDF)

Memòries d'intervencions arqueològiques i altres col·leccions

Els Dietaris de la Diputació del General

Hem localitzat una de les fonts més importants penjada on-line a la web de la Generalitat. Es tracta dels Dietaris de la Generalitat o de la Diputació del General.

S'explica a la pàgina web: "Els Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, aleshores Diputació del General, són un cas excepcional a Europa de conservació d’una crònica tan antiga i continuada durant més de tres segles. Aquesta obra és la reproducció de les anotacions manuscrites que van fer els cronistes oficials del Palau de la Generalitat sobre els fets polítics, econòmics, socials, culturals i militars esdevinguts a Barcelona i a Catalunya des de l’any 1411 fins al 1713, abans que el Principat de Catalunya fos ocupat pels exèrcits de Felip V. Els 109 volums originals, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’han transcrit i agrupat en deu volums, que es van publicar entre els anys 1994 i 2008. Ara, se’n presenta el text complet en format PDF, amb la possibilitat de realitzar-hi cerques de noms, topònims, etc. Cada volum compta amb un pròleg sobre el període concret, nombrosos apèndixs i un índex de noms."

Els Dietaris, com molts documents, inclouen ilustracions com la que hem inclós a l'entrada del blog d'un eclipse de lluna de l'any 1448. És una ocasió única de reviure l'ambient medieval i modern a través d'un relat que no es fa gens ferragós. Esperem que els gaudiu!

Enllaços:

Pàgina dels dietaris de la Diputació del General

Volum I (1411-1539)

Volum II (1539-1578)

Volum III (1578-1611)

Volum IV (1611-1623)

Volum V (1623-1644)

Volum VI (1644-1656)

Volum VII (1656-1674)

Volum VIII (1674-1689)

Volum IX (1689-1701)

Volum X (1701-1713)

Introducció i criteris de transcripció (Josep Mª Sans i Traver)

Il·lustracions dels Dietaris

Digital CSIC

El CSIC està creant una de les biblioteques digitals més importants d'Espanya. Aquesta institució ha creat Digital CSIC un portal de publicacions de caràcter científic. Com bé sabeu el CSIC s'extén no només per l'àmbit de la història sinó per totes les ciències en general.

No cal registre per accedir a Digital CSIC, es poden fer cerques de forma lliure i descarregar-nos articles i parts de llibres en format PDF. Com sol passar en aquests protals les cerques poden ser simples o fer cerques avançades per paraules clau, autors, títols etc. El portal del CSIC encara s'hi van afegint nous materials. N'hem trobat de diversos medievalistes (lligats amb la institució) destacats com:

• Teresa Ferrer Mallol
• Roser Salicrú
• Pere Verdés
• Josefina Mutgé

Podeu utilitzar les cerques expertes per cercar paraules específiques al portal. Una gran notícia per aquells que utilitzem la xarxa per cercar informació i articles científics.

Enllaços relacionats:

• Cerques expertes 1
• Cerques expertes 2

Creació d'un cercador Google a una pàgina Web

Aquest codi HTML és molt útil per als que teniu un blog o una pàgina web, serveix per afegir un cercador del Google. Per a crear una pàgina de cerca amb Google al vostre blog o lloc web és molt senzill: només heu de inserir aquest codi Html. El resultat és aquest:

Espero que us seveixi!

Tant lluny i tant a prop (I)

De vegades sembla que l'Edat Mitjana ens queda molt lluny, que hem evolucionat i hem deixat enrere una època plena de foscor i ombres. Aquests dies s'està parlant moltíssim de 2 temes que a l'Edat Mitjana ja es donaven. Per una banda l'expulsió de gitanos romanesos a França per part del président de la Republique, el Sr. Nicolas Sarkozy i per l'altra les curses de braus.

Els gitanos marxaren, no se sap per què, de la Índia i després varen moure's per Pèrsia, Síria, Armènia... arriben a l'Europa Oriental. L'arribada dels otomans els feu emigrar cap a Occident on en tenim notícies al segle XIV. L'any 1100 un monjo grec ja en fa referència com a "bruixots". L'any 1322 un viatger francès (Simó Simenois) descrigué com a gent que no estaven més de 30 dies en una ciutat anat d'un lloc a un altre com els àrabs amb la seua tenda.

Als regnes catalans arribaren i sembla que venien com a "Comte d'Egipte Menor" o "Duc d'Egipte Menor"o simplement "grecs". Sembla ser que d'aqui vindria la denominació "gitano". També es creu que porten sang imperial, porfirogenetes, emparentats amb famílies imperials bizantines... La denominació més comuna era la de "Bomians", ja que un dels primers reis que tingueren contacte foren de Bohèmia.

"Els seus caps administraven justícia d'acord amb llurs lleis, usos i costums" afirma Ada López de Meneses una de les medievalistes que més ha estudiat els gitanos. Les ocupacions dels gitanos estaven dividides per sexes. Les dones i els nens demanaven almoina. Elles eren parteres, curanderes i llegien la bonaventura. Els homes caçaven, pescaven, ferraven, esquilaven, treballaven el vímet i el metall (sobretot com a calderers). Anaven sempre acompanyats de cavalls i ases virtuosament guarnits.

La visió dels bomians anà canviant. En un primer moment els reis els admetien i els donaven salconduits per passar per les seves terres. Posteriorment anaren veient que eren una molèstia o que cometien petits delictes. Un exemple el tenim en el Dietari del Consell de Barcelona:

"Lo die present entraren la present ciutat un duch e I comte ab gran multitud de Egipcians o boemians, gent triste e de mala farga, e methiense molts en devinar algunes ventures de las gents." (1447)."

L'any 1499 a Medina del Campo foren declarats com a "vagabundos" i començaren a ésser considerats com a fugitius. Poseriorment els monarques dels Àustries i posteriorment els Borbons emeteren diverses disposicions contra els gitanos cada cop més severes. Totes les seves disposicions es poden seguir al Llibre XII / Títol XVI de la Novíssima Recopilación. Com hem vist la persecució contra els gitanos no és fet actual ja porta molt substrat històric.

D'aquí no gaire parlarem de les festes de braus de l'Edat Mitjana. Esperem els vostres comentaris!

Enllaços relacionats:

Article de Ada López de Meneses (1971)

Recopilació de les lleis reials de la Novíssima Recopilación

Sincronitzar fitxers fàcilment

L'acció de sincronitzar els fitxers consiteix en "actualitzar" els arxius nous i modificats des de dues carpetes. Existeix una utilitat gratuita de Microsoft per a sincronitzar arxius des de dues carpetes fàcilment i ràpidament. Aquesta és el SyncToy. Un cop instal·lat el SyncToy apareix una pantalla con aquesta:



Per començar a sincronitzar els nostres arxius hem de fer clic al botó "Create New Folder Pair" i escollim les dues carpetes a sinconitzar:



El segon pas és escollir una de les tres accions a realitzar pel programa: "synchronize" sincronitza les dues carpetes per igual; "echo" sincronitza d'esquerra a dreta; "contribute": sincronitza d'esquerra a dreta sense esborrar cap arxiu.



Després ens demanarà que donem un nom a la sincronització:



Un cop donat el nom només hem de prémer el botó Run de la pantalla de sincronització on apareixen les dues carpetes:



Una utilitzat imprescindible per sincronitzar, útil i fàcil de fer servir.

Adreça per aconseguir el programa

Manual per utilitzar el SyncToy

Un portal de premsa antiga

El Ministeri de Cultura ha endegat La Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, una biblioteca digital per a consultar exemplars de diaris i revistes la majoria desapareguts. La biblioteca té un potent cercador per fer les cerques dintre dels textos de les capçaleres.

Les capçaleres que més m'han cridat l'atenció són:

-Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana: revista mallorquina sobre ciències socials i arqueologia. Encara es publica actualment. [WEB]

-La Renaixensa: revista literària desapareguda el 1905.

-El Pebrot: publicació bimensual humorística de Figueres.

-L'Esquella de la torratxa: setmanari satíric, republicà i anticlerical desaparegut el 6 de gener de 1939.

-La Campana de Gràcia: setmanari polític desparegut el 1934. La imatge és d'aquest setmanari i versa sobre la guerra de Cuba.

-La Veu de Catalunya: s'autodefinia com a "diari no polític però clá i catalá"

No es necessita cap registre i es poden descarregar les pàgines en format PDF gratuïtament. Doneu-hi un tomb!

Compartir i publicar textos a Internet

Fa una setmana vaig descobrir un portal perfecte per cercar, publicar i compartir tot tipus de documents. Es tracta de SCRIBD, un portal per penjar-hi documents i compartir-los a través de Facebook, Blogger o altres plataformes de difusió. L'Scribd és totalment gratuït.

A Scribd es troba de tot: des de llibres sencers que parlen de l'Imperi Bizantí, fins a com fer Macros en Excel 2010. Realment és una joia que ens pot estalvair un munt de feina si busquem coses una mica concretes.

Us recomano que hi feu un volt a veure que trobeu. Bon estiu a tothom!!

Sant Vicent Ferrer: edats, mals i cures (i2)

Reprenem el nostre post del mes de maig sobre Sant Vicent Ferrer. En el IV volum dels sermons editats per l'Editorial Barcino (p. 177), parla dels signes de la vellesa (que el sant anomena deffalliments).

Així tanquem el cicle vital lligat a Ferrer: edats del home, les malalties i curació i cap al final de la vida la caiguda lenta i definitiva.

Ferrer divideix els signes de la vellesa en 6 deffalliments:

Les canes: els cabells blancs són un signe d'envelliment. Escriu al sant: Lo primer deffalliment que ha vellesa és que fa tornar a la persona los cabells blanchs. [...] Los cabells de la ànima són los pensaments del cor.

Amplada dels membres i altres canvis: quan ens fem grans de vegades ens engreixem. També perdem l'agudesa de la nostra vista: Lo segon deffalliment que vellesa ha és grossesa dels membres, axí com de la vista, que·ls vells no la han tan fort; a voltes també s'eixampla la madat de la nostra ànima: Mas quan jures lo cap, lo fetge de Déu etc., que·y tens una gran roquea, etc. Ara veus axí com torna la ànima grossera.

Arrugues de la pell: lo tercer deffalliment que ha la vellesa és arruament de la pell. E ja ó veeu per speriència, que quan la persona és jove, que menge bé, veus que té la pell estirada, per ço com és plena. Mas quan ve que no pot mengar, la carn se aminva e la pell se arrua. El sant ho relaciona amb que quan som vells no mengem tant que quan som joves.

Els geps: l'aparició de protuberàncies a l'esquena és un dels signes distintius dels vells de l'Edat Mitjana. La correcció postural no era un dels forts medievals... Lo 4 deffalliment que ha vellea és capitis incurvacionem, car lo jove va tot dret, e lo vell va ab lo cap bayx. La causa d'aquesta aparició de geps i encorvaments és força curiosa: La rahó és aquesta, car la calor que ha l'om jove, aquella lo fa anar tot dret, e per ço flama de foch munta tota dreta. Mas al vell. que lo fall la calor, fa'l anar baix.

La debilitació dels membres: la debilitació del membres ve donada per no complir les penitències després de la confessió: E açò és per ço que tota persona que·s sent en peccat mortal se sent fort a haver béns temporals e a treballar fort, mas són flachs a treball de penitència, e açò és quan se van a confessar, que·l confessor dirà: "Ara fareu tal penitència, que dejuneu". "He, sènyer, no poria".

Aproximació de la mort: la mitjana d'edat era força baixa a l'Edat Mitjana. Penseu doncs una persona que tingués XC anys, què·n dirà hom? Que demà deu morir. Les persones velles a vegades noten l'alè de la mort al clatell.

Hereus, cabalers, pubilles i la sentència del TC

Estic llegint un interessantíssim llibre del catedràtic del a Universitat de Barcelona, Llorenç Ferrer i Alòs, titulat "Hereus, pubilles i cabalers" de l'Editorial Afers. És tracta d'un recull d'articles sobre el dret successori a la Catalunya Moderna que l'autor ha adaptat per fer-ne un llibre.

L'autor retrata amb minuciositat la posició del hereu, els cabalers, les pubilles i les seves situacions: els cabalers que es quedaven a casa (els anomenats "concos" o la cançó de la "tieta" del Serrat...), els que marxaven a fora per guanyar-se la vida (aprenent un ofici o bé establint-se a un altre mas casant-se amb una cabalera), o els que ingressaven a l'Església, a l'estat (com a funcionaris) o aprenien oficis útils per al mas (com els advocats o procuradors). També parla de les sortides del es cabaleres, casant-se amb un hereu o bé ingressant en un convent. També parla de la legítima, els diners que l'hereu donava als cabalers que marxaven de casa i del equivalent femení, el dot.

El sistema Hereu-Pubilla-Cabaler és d'orígen medieval i és força estudiat. L'antropòleg Ignasi Terrades i Saborit l'estudià en un article molt interessant on explica les arrels del dret successori català.

La meva iaia materna sempre em deia que jo era "l'hereu escampa", un malgastador... Josep Pla escriu: L’empordanès estima molt les coses d’aquest món. És un sensualot generalment moderat, amb les naturals minories d’arrauxats i d’hereus escampes. La majoria de la gent del país és grisa, cauta, taujana, extremament racional, amb una certa tendència a la contemplativitat. Hi ha una minoria de xerraires, d’hiperbòlics, de fatxendes, de gesticulants —generalment aduladors i en definitiva mendicants. El retrat que sol circular de l’empordanès ha estat elaborat més sobre aquest darrer personal que sobre la generalitat. (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 102 (Extret de RODAMOTS)

Hi he pensat molt sobre aquestes coses llegint el llibre i m'han despertat records. La meva àvia per part de mare, era una pubilla (una "hereva") i el meu avi un cabaler (vingut de fora a casar-se amb ella). El meu avi sempre em deia que ell "no seria mai amo de la casa", però "que hi havia deixat la pell treballant-hi". De fet va ser així, la casa va passar per al seu fill primogènit (el meu oncle), però l'avi en tenia l'usdefruit (en podia disfrutar però no la podia vendre ni modificar). La casa l'avia construïda el meu besavi Sebastià i suposo que també era un cabaler, ja que venia de fora... ho hauré de continuar investigant.

I pensant pensant, crec que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, enlloc de fer-nos hereus o pubilles del que és nostre, només ens ha donat la legítima i ens ha fet cabalers; suposo que ara que ells ja "han complert" potser ens tocarà fer alguna altra cosa...

Dues notícies de la Penedesfera

Us fem arribar dues notícies relacionades amb la Penedesfera

3es Jornades de la Penedesfera

A http://www.penedesfera.cat/jornades-de-la-penedesfera teniu el programa complet de les 3es Jornades de la Penedesfera, les quals es celebren els propers 11 i 12 de juny al Campus UPC de Vilanova i la Geltrú. Cal recordar que l'assistència és gratuïta, només és necessari una inscripció prèvia.

Aquest esdeveniment és fruit de la col.laboració totalment altruista de moltes persones que creuen poden ajudar a la societat fent més visible el coneixement d'experiències innovadores. Evidentment us animem a assistir-hi, però sobretot a difondre les Jornades des de la millor eina de difusió que teniu: els vostres blocs.

"Educació, Innovació i Ciència" és el títol i la temàtica de l’aquesta tercera edició. Tots els actes programats seran gratuïts, només caldrà una inscripció prèvia al Portal de la Penedesfera http://www.penedesfera.cat. L’esdeveniment compta amb la col.laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ADEG, DO Penedès i la Fundació puntCat.

La seu universitària de les jornades i el caràcter emprenedor de la ciutat de Vilanova i la Geltrú és referent per mostrar les millors iniciatives en l’àmbit acadèmic, investigador i científic. Amb la participació de més de 40 ponents s’ha preparat a la capital del Garraf una trobada de gran relleu amb activitats que sorprendran en tots els àmbits. Hi haurà cinc taules rodones sobre l’acció ciutadana a internet, els recursos educatius digitals, Turisme 2.0, mitjans de comunicació i innovació a Catalunya. També hi haurà un concert de portàtilsinterpretat per l’Escola Municipal de Música d'Igualada (EMMI) - Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), un taller de ciència lúdica per La Mandarina de Newton o una connexió per videoconferència amb el blocaire penedesfèric Francesc Balagué, el qual està fent la volta al món seguint la teoria dels 6 graus de separació. També hi haurà un dinar còctel, moment de networking per a tots els assistents. Durant l’estona del cafè els representants de les esferes blocaires i TIC assistents compartiran les seves experiències. La celebració d’una edició especial de l’esdeveniment mensual Innosfera impulsat per laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC), on la innovació és protagonista i els professionals convidats proporcionen un espai de debat i relació per a compartir coneixement.

Les Jornades de la Penedesfera és la trobada anual de blocaires i dels interessats en el Web 2.0 del Penedès, entès aquest a l’àmbit de les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. L’objectiu de l’esdeveniment és traslladar al conjunt de la societat el fenomen blocaire i social media gràcies a les eines del web 2.0 i les noves tecnologies des d’una vessant social, ciutadana, participativa i col.laborativa. Les jornades també estan adreçades a tothom qui vol introduir-se en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

+700 blocaires a la Penedesfera

A poques setmanes de les 3es Jornades de la Penedesfera, la comunitat de blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf ha superat els 700 blocaires agregats. Aquesta xifra continua fent de la Penedesfera el col.lectiu de blocaires més nombrós de Catalunya i també una de les xarxes TIC més actives, amb gairebé 50.000 apunts importats pel portal dels bloggers i interessants en el web 2.0 del Penedès.

Respecte a la darrera estadística, destaca l’increment sostingut de blocs literaris i esportius, però sobretot l’augment de blocs artístics, aquells on la pintura, la fotografia, el vídeo o el cinema és la temàtica principal. També es nota certa desacceleració dels blocs polítics. Respecte a comarques i poblacions segueix la mateixa tendència.

L’estadística actual de blocaires és la següent:

• Número de blocs enllaçats: 703
• Categories amb més blocs: Política (193), Actualitat (137), Literatura (76), Educació (66), Pintura, Fotografia, Vídeo i Cinema (60) i Esports (51)
• Blocs per comarques: Alt Penedès (283), Baix Penedès (142), Garraf (133), Anoia (121) i fora del Penedès (24)
• Poblacions amb més blocs: Vilafranca del Penedès (114), Igualada (76), Vilanova i la Geltrú (68), El Vendrell (56), Gelida (60), Calafell (39), Sitges (32), Sant Sadurní d’Anoia (24), Sant Pere de Ribes (22), La Llacuna (10), Llorenç del Penedès (9) i Cubelles (7)
• Plataformes de blocs més utilitzades: blogger (415), wordpress.org (58),wordpress.com (52) i bloc.cat (21)
• Idiomes: Català (574), Castellà (115), Anglès (8), Esperanto (2), Francès (1), Gallec (1), Holandès (1) i Suec (1)

Santa Maria 2020

La basílica de Santa Maria de Vilafranca és un dels monuments més emblemàtics de la capital el Alt Penedès. L'u de maig es conmemorà el 725è aniversari de la col·locació de la primera pedra. És per aquest motiu que s'ha engegat una campanya de suport per restaurar la basílica vilafranquina. Animeu-vos a participar en la recollida de fons! Més informació aquí.

Tot i que ha estat molt retocada la basílica és un dels símbols vilafranquins medievals per excel·lència. Va començar-se a cosntruïr el 1285, segurament sobre una església romànica de la qual en queda el portal lateral, qua abans era el principal, i va acabar-se el 1484, any en que es va consagrar. Aquesta porta lateral encara conserva el seu estil romànic i pintures molt malmeses. És un edifici amb una sola nau i diverses capelles laterals. Hi han les reíquies de Sant Fèlix, patró de la vila, s'hi fa la entrada de la imatge del sant per la Festa Major i se li canten els goigos.

Us adjunto un vídeo amb diverses fotografies que li he anat fent per a que podeu veure una mica com és el monument i la seua bellesa.

Sant Vicent Ferrer: edats, mals i cures (1)

Sant Vicent Ferrer (1350-1419) parla de temes molt diversos als seus sermons que moltes vegades no tenen res a veure amb la moral. Al volum IV (p. 283, Ed. Barcino) parla de les diverses edats de l'home. El predicador divideix les edats humanes en 7 grups:

Infantesa: dura fins als 7 anys.
Puerícia: fins als 14 anys.
Adolescència: fins als 21 anys.
Joventut: fins als 33 anys.
Virilitat: fins als 50.
Senectud: fins als 70 anys.
Decrepitud: fins a la mort.

Resulta molt interessant com fixa la joventut fins als 33 que és l'edat en que va morir Jesucrist i que no és tant diferent de la nostra divisió d'edats.

Al mateix volum (p. 116 i ss) també parla de les diverses formes de guarir als malalts. Ferrer divideix aquests guariments en deu:

Suor: Fent-lo abrigar fort, e llavors sua fort e guareix.
Vòmit: Axí com ara, quant algú ha mengat massa: si vols guarir, met-te los dits en la gola, si vols que n'isque, e hauràs sanitat.
Dieta: Lo mege [...] diu: guarda't no menjo sino ordiat, e no mengo fruyta ni carn de bou.
Untament: E dirà lo mege: "Hajam açò e allò", e untarà; mas calfen primer hun poch, e aprés tot suau unten-lo.
Sagnia: alguns que n'han terror; [...] E lo mege vol que axí vage e que·s sagnon, e açò per dues rahons: la huna perquè n'isque la sanch podrida; e l'altra, que encara que la sanch sie bona, mas te'n massa, e per ço fa-la'n exir.
Cauteri: vol dir ferre cremant [...] son algunes malalties tant forts que no poden guarir sinó per foch, axí com la fístola que·s met en la cama, e has de guardar ab foch.
Cristiri [Clisteri o lavativa]: car dien los metges que la medicina que pus tost guareix és lo cristiri, mas és vergonyosa.
Dormir: açò naturalment ó veu hom. Ferrer ho exemplifica amb la figura de Llàtzer.
Exercici: ço és per treball de cors, car algunespersones són que porien treballar. mas no·u fan, e pren-los enaxí com al ferre, que si no·l mouen, se rovelle.
Purga: car lo metge, pus que ha donat lo exarop, aprés done la purga.

Com veieu la medicina medieval era força rudimentària però s'assembla en algunes coses a la nostra: es recomana fer excercici, dormir, fer dieta per segons quins mals... Alguns recorden als remeis antics: cataplasmes i una gran suada per eliminar els constipats... peseu-hi! D'aquí no gaire la segona part!

IIª Trobada d'Historiadors Penedesencs

Us informem que el proper dia 8 de Maig es celebrarà la IIª Trobada d'Historiadors Penedesencs, on es tractarà el tema de les "Noves Formes de Divulgar la Història".

Programa de mà de la IIª Trobada.

Organitza: Institut d'Estudis Penedesencs

Institut Ramon Muntaner

Ajuntament de Calafell

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

Dropbox-Oblida't dels USB

Dropbox és un sistema per a poder sincronitzar fàcilment arxius entre ordinadors, quan en gastes més d’un per a treballar. Alhora, permet compartir fitxers amb altres usuaris. Tot això, començant amb 2 GB d’espai per a emmagatzemar, ampliable de manera gratuïta fins a 3 GB.

Dropbox s’instal·la en el teu ordinador, i crea la carpeta “My Dropbox” dins de “Mis Documentos”. A partir d’aquest moment, tot lo que copies dins de la carpeta automàticament estarà disponible en tots els ordinadors on tingues instal·lat Dropbox.

Dropbox guarda també una versió “on line” dels teus documents, de manera que pots accedir a ells des de qualsevol ordinador, encara que no siga el teu, entrant en l’adreça http://www.getdropbox.com.

I encara més: tot lo que poses dins de la subcarpeta “Photos” automàticament passarà a ser un àlbum de fotos “on line”, accessible només per aquells qui tu vullgues; no cal que siguen usuaris de Dropbox.

També pots utilitzar-ho com a repositori públic: tot lo que fiques dins de la subcarpeta “Public” serà visible per tot el món que en conegui l’adreça, sense que calgui tampoc ser usuari del servei

Fora d’aquestes dos subcarpetes, tot lo que penges en Dropbox només és accessible per tu (des de qualsevol ordinador), i per aquells altres usuaris de Dropbox amb qui tu vulguis compartir-ho.

Si voleu provar aquest sistema gratuït per a emmagatzemar, sincronitzar i compartir fitxers, entreu aquí.

Bé, l’he provat en dos ordinadors diferents per veure com anava i m’ha sorprès el seu bon funcionament. En definitiva, una bona eina per no haver d’anar a munt i avall amb la clau de memòria.

De campanes i senys

Mentre estava llegint un article de Vicent Sanchís a l'AVUI em va aparèixer el mot "furtacampanes". No fa masses dies que se'n va robar una a Quart (Gironès), de mitja tona. Tot això em va fer pensar que podria parlar de les campanes medievals i dels seus tocs, el que s'anomenava senys, però el mateix mot també servia per anomenar a les campanes. En un primer moment existiren les hores canòniques però sobretot al segle XV aquest costum s'anà liacitzant fins a fer els tocs civils.

Així a l'edat Mitjana trobem diverses campanes que se les anomena "seny" i diversos tocs de campanes (he seguit el DCVB):

-El seny major era la campana més gran d'una església.

-El seny de les hores era la campana encarregada de tocar les hores.

-El seny de l'oració, de l'Avemaria o del Perdó, tocat a l'entrada de fosc per fer la salutació angèlica.

Hi ha un últim toc: "el seny del lladre". A les ciutats quan entrava la fosca es tocava el seny de lladre que equivalia a un toc de queda. Ningú podia ser trobat anannt per la ciutat sens llum o permís per escrit de les autoritats. Era l'hora on sortien els bergants, els lladres i altres persoantges de la nit medieval.

Trobem moltes regulacions sobre el seny del lladre:

A Solsona: Item, que totes aygues que Juheu facen en lurs alberchs entró que lo seny del ladré age sonat, no gose gitar, sots ban de sinch sous.

A Reus: An ordonat que si nengú és trobat al bordell pus que lo seny del ladre sia tocat encara que tinga foc que pac v. sous de ban.

A València: es prohibeix que els tavernés tinguin obert i acullin viatgers.

Trobareu molts altres exemples si fem una cerca "seny del ladre" o "seny del lladre" al google.

La missió arqueològica del 1907 als Pirineus

Fins el 25 d'abril podeu visitar a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès l'exposició "La missió arqueològica del 1907 als Pirineus". Aquesta exposició està organitzada per l'Obra Social de La Caixa amb la col·laboració de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic i l'Ajuntament de Vilafranca, consta de 71 fotografies inèdites de l'expedició a la Vall d'Aran i Ribagorça organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans.

També es presenten els quaderns de notes i dibuixos de Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i les fotografies d'Adolf Mas.

Des del blog us la recomanem. No perdeu l'ocasió de visitar-la.

Enllaços relacionats:

Notícia a la Web Ajuntament de Vialfranca

Situació de la Capella de Sant Joan de Vilafranca

La redescoberta del Romànic (IEC)

Recull de premsa sobre el Romànic (IEC-PDF)

Obertura de la tomba de Pere el Gran

Ja s'han presentat les primeres fotografies de la tomba de Pere el Gran del monestir de Santes Creus. Podeu veure-les aquí.

També el vídeo d'obertura de la tomba del monarca:



Més informació a la Web de Patrimoni de la Generalitat.

Del Purgatori als Llimbs

Avui, Diumenge de Rams, parlarem de dos moments d'impàs abans d'entrar al Paradís: el Purgatori i els Llimbs. Dos estructures celestials del món cristià moltes vegades confoses.

El Purgatori

Segons el Diccionari Alcover-Moll el Purgatori es defineix com: "Lloc on les ànimes dels morts en gràcia han de purgar els pecats abans d'entrar al cel". Seria un impàs entre el Cel i l'Infern per a les ànimes que, per poc, no entrarien al primer i poder expiar els seus pecats i entrar al Paradís.

Segons explica el medievalista i historiador de les mentalitats, Jacques Le Goff, aquesta "zona" intermediadora es creà al segle XIII per solucionar aquest impàs entre les ànimes "no tant bones" i les "no tant dolentes". (La invención del Purgatorio, Taurus, 1985). Les ànimes del Purgatori esperaven que es resés des de la terra i així poder salvar la seva ànima. Aquesta invenció fou ràpidament adoptada per l'Església llatina (amb seu a Roma) i rebutjada per la ortodoxa (amb seu a Constantinoble, actual Istambul). Segons Le Goff aquesta invenció seria per un canvi de les mentalitats i una major interrelació entre el món dels vius i els morts.

La majoria d'autors medievals acceptaren el Purgatori i d'altres el rebutjaren. Dante Alighieri al seu poema al·legòric la Divina Comèdia (acabada el 1321) descriu un viatge per l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Ramon Llull al Llibre dels Mil Proverbis (Prov. 430, citat al DCVB) diu: "Luny esta a gracia e a prudencia qui espera en purgatori fer penitencia." El diplomàtic Ramon de Perellós escribí -a finals del segle XIV- una obra titulada "Viatge al Purgatori de Sant Patrici". Es descriu un viatge per Irlanda i Anglaterra. L'obra es titula així ja que era cregut que a Irlanda hi havien les portes del Purgatori.

He inclòs al post una imatge del purgatori del Llibre d'hores del Duc de Berry (f. 113v.)

Els Llimbs

El DCVB defineix els Llimbs com: "Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà; lloc on van les ànimes dels infants innocents morts sense baptisme". Aquí anirien les ànimes dels infants morts durant el part, o abans d'ésser batejats. Per tant la diferència fonamental entre le Purgatori i els Llimbs seria la innocència: al Llimbs les ànimes són inconscients del seu pecat i al Purgatori no. Alguns autors creuen que els Llimbs són una invenció medieval dels escolàstics. El que podria ser una invenció medieval seria l'anomenat "Llimb dels nens" o "Llimb dels innocents", per a la redempció dels no batejats. La veritat és que ja apareixen citats a la Bíblia:"Crist davallà als llimbs per anunciar-hi la redempció i prendre amb ell els qui eren destinats a la glòria" (Veure la Primera Epístola de Sant Pere 3:18), per tant per fer justícia. També hi ha una altra categoria que seria el Llimbs dels Patriarques on anirien les ànimes dels justos abans de la redempció de Jesús.

Dant situà el llimb al primer cercle de l'infern. Altres autors com Sant Vicent Ferrer deien: "Ara ve una qüestió: si los infants petits que no són batejats moren axí, si entren en paraís. Dich yo que no pas, car dir açò seria follia" (Sermons, Vol I, p. 69, Editorial Barcino).

Tot i això els Llimbs i el seu estudi encara no han tingut la dedicació que es mereixen, no com el Purgatori.

Feliç diumenge!!

Enllaços relacionats:
Sobre Ramon de Perellós
Entrevista a Jacques Le Goff
Imatge de Hyeronimus Bosch de Jesucrist al Llimb (Philadelphia)
Imatge de Jesucrist descendint als Llimbs de Giotto (Munich)

El Pantocràtor digital

El Museu Nacional d'Art de Catlunya (MNAC) conjuntament amb la web del patrimoni de la Generalitat han estrenat noves gigafotos on podeu veure on-line obres cabdals de la col·lecció del Museu. Aquestes gigafotos permeten desplaçar-se per l'obra i ampliar la imatge per veure'n els detalls.

Es tracta d'un projecte ambiciós per apropar l'art a través de la xarxa. Podeu veure un repertori variat, però destaco entre els altres el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Podeu veure tots els detalls del conjunt pictòric i accedir a vídeos explicatius sobre el possible pintor i la tècnica emprada.

Teniu altres gigafotos sobre obres medievals com el Retaule de Guimerà, la tomba de Pere el Gran (oberta recentment per fer-ne un estudi a fons), i també d'altres èpoques com La Vicaria del pintor reusenc Marià Fortuny. Espero que gaudiu amb l'art i les gigafotos!

Dos retrats de la mort a la Índia Medieval

Quan pensem amb viatgers medievals sempre ens ve al cap el mercader venecià Marco Polo. Polo començà el seu viatge l'any 1271 des de la seva ciutat natal fins a la Xina i passant per l'Índia, Jerusalem, Pèrsia, Indonèsia... L'editorial Proa ha traduït per primer cop el seu llibre de viatges al català (La descripció del món, traduïda per Manuel Forcano), però existiren d'altres viatgers, potser no tant coneguts. Fa uns dies he recuperat la lectura de Els viatges d'Ibn Battuta (publicada per Proa l'any 2005, traduït també per Manel Forcano). En aquest llibre l'autor ens explica, a vegades amb una minuciositat de antropòleg, els seus viatges pel món islàmic del moment. Battuta, nat a Tànger l'any 1304 era un ulema o estudiós de la religió musulmana. El motiu principal del seu viatge era anar a complir amb un dels preceptes islàmics: la peregrinació a la Meca. Després de travessar el nord d'Àfrica i Egipte el viatger arribà a la ciutat santa. Però sembla ser que a Battuta li picà el cuc del viatger i prosseguí per altres zones: Síria, l'imperi mongol, Zanzíbar, l'Índia, Mali, Granada...

Mentre el viatges fou a l'Índia describí el ritual d'incineració d'una vídua seguint el ritual hindú. Fragment que copioo aquí, fixeu-vos en eleguatge que utilitza l'ulema:

"Quan tot just m'havia separat d'aquell xeic, vaig veure gent que corria enllà del nostre campament, i alguns dels nostres homes s'hi van afegir. Vaig preguntar què passava, i van dir-me que un hindú infidel havia mort, que havien preparat una pira per incinerar-lo i que la seva dona es cremaria amb ell. Quan ambdós van haver cremat, els meus companys tornaren i m'explicaren que la dona s'havia abraçat al marit mort fins a cremar amb ell. Jo havia vist que en aquest país, les dones dels hindús idòlatres munten totes engalanades en cavalls, i una processó de gent les segueix, tant musulmans com idòlatres, fent sonar timbals i trompetes. Les acompanyeb bramans, que sñon els caps dels hindús. Quan això s'esdevé en terres del sultà, li demanen permís per a cremar la vídua, i si l'aconsegueixen, la incineren." (pp. 548-549)

Marco Polo també describí una escena semblant al seu llibre de viatges. Durant la tornada passà per la regió del sud de l'Índia anomenada Maabar i explica:

"I encara us dic ue ne aquest reialme també tenen un altre costum: quan un home mor i fan cremar el seu cos, la seva dona es llança al matiex foc i es deixa cremar amb el seu marit per l'amor que li professa, tot dient que vol anar amb ell a l'altre món. I les dones que fan això que us acabo d'explicar, però no pas totes, i aquelles que tenen por de morir amb llurs esposos són d'allò més criticades." (p. 499)

Ambdós textos ens donen versions semblants del mateix fet, la incineració a l'Índia medieval, fet que encara avui els hindús practiquen.

MAPES:

MAPA RUTA IBN BATTUTA
MAPA RUTA MARCO POLO
MAPA COMPARATIU DE LES DUES RUTES

Els jocs en la història 2010

Els dies 14 i 15 de maig es celebrarà a Figueres la JORNADA ELS JOCS EN LA HISTÒRIA 2010. CULTURA MATERIAL I CULTURA IMMATERIAL EN EL JOC.

Aquesta activitat l'organitza l'Institut Ramon Muntaner conjuntament amb la Fundació Museu del Joguet de Figueres.

És una jornada oberta a tothom. Per participar-hi només heu d'enviar un mail a elena@irmu.org o trucar a l'Intstitut Ramon Muntaner 977 401757.

Més informació en aquest enllaç.

Entrevista a Ràdio Vilafranca del 22/02/2010

Podeu escoltar l'entrevista que varen fer sobre el blog fent clic al seguent enllaç.

Espero que us agradi!

Les àvols fembres a Ràdio Vilafranca

Aquest dilluns (22 de febrer) em podreu escoltar a la sintonia de Ràdio Vilafranca ja que m'entrevistarà en Dani García Peris, membre de la Penedesfera. L'espai serà sobre les 11:40h del matí. Si em voleu escoltar seguiu l'enllaç i ho podreu escoltar des del vostre ordinador.

Àvols fembres al facebook

Convido a tothom a fer-se admirador del blog a través del Facebook. Només cal que seguiu l'enllaç i que pitjeu sobre el botó INSCRIU-TE. Aniré penjant els nous posts del blog també al facebook.


Us hi esperem!!!

El carnestoltes a l'Edat Mitjana

El Carnestoltes ja es celebrava a l'Edat Mitjana. El mot Carnestoltes vol dir literalment "carn permesa" (carnis / tollere) i fa referència a l'abstinència de la carn que es feia per Quaresma, període que segueix el Carnestoltes.

Tot i ser una festa totalment pagana i fora del calendari cristià, es feia servir com a referència per fixar terminis temporals. A la Crònica de Jaume I trobem: Que hom no gaus pendre perdius... de carnestoltes tro a Sent Miquel: que ningú no gosi agafar perdius... des de carnestoltes fins a Sant Miquel.(Crònica de Jaume I, cap. 90; citat al diccionari Alcover Moll a la veu "Carnestotes")

A l'Edat Mitjana el Carnestoltes solia paralitzar les ciutats. Era un temps de molta barrila i confusió. Aquesta confusió moltes vegades feia que es perpetressin disturbis i atacs contra ciutadans. Els consellers de Barcelona, el 1333, prohibeixen que els estudiants, batxillers i mestres de les escoles de la ciutat organitzin cavalcades disfressats per carnestoltes, sota pena d’una multa de 200 sous. Els pares acabaven pagant la multa. El 1443 documentem a Barcelona l'atac a una prostituta "Maria la grega" per part d'un mariner al seu bordell per Carnestoltes. El batlle de Terrassa (1432) féu redactar un ban contra els excessos del carnestoltes:

Ara hoiats que·us fa hom a saber a tot hom generalemnt per manament del honrat en Ffalip dez Carner, batle de la vila e terma de Terraça per la insigna ciutat de Barchinona, senyora d’aquells, que com per lo tirar de terangodes qui·s sol fer en lo jorn de Carnestoltes e en los dies abans se seguesquen diverses inconvenients, dants e perills. E lo die present se’n sian crydats saguir ací en la vila, perquè lo dit honrat batle volet provahir ans que cars sinestre no se’n saguesca, diu e mana a tot hom generalement, de qualsevol ley, stament, condició o preheminència sia, qe de quí avant no gosen ni presumeschan tirar tero(n)gades a nagú, no dar sagonades, ni serradures per los ulls. E açò, sots bant de C sous per cascú qui contra ffarà e per cada vegada que serà contraffet. (Recollit per Salvador Cardús i Florensa: "Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa" Fundació Salvador Vives Casajoana. 2000.)

A molts els costava seguir la Quaresma després del Carnestoltes. Aquí tenim un petit relat d'un clergue:

Un monge e uns clergues ajustaren se en casa de un clergue lo dimarts de carnes toltes, e menjaren e begueren tro a la mija nit. E quant canta lo gall de la mige nit digueren al un macip: Ves, portens la gallina que sta prop del gall, que aquella es tots temps la pus grossa, e ouciu la, e met la a coure, e menjar lem. Lo macip ho feu axi. E quant ach morta la gallina e la volgue traure los budells ab la ma, traguen un gran çapo o calapet. Quant lo macip ho vee crida molts grans crits. Spauentats los monges e los clergues queu veeren, conegueren que era allo sdeuengut per lo lur peccat de gola, e ab gran comfusio e vergonya quescu sen torna a lur case. (Es pot trobar l'exemplari sencer a www.cervantesvirtual.com)

També hi ha una sèrie de refranys referits al Carnestoltes (recollits al diccionari Alcover-Moll):

• Carnestoltes dóna voltes: es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes (Empordà).
• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
• A Carnestoltes, bones voltes: vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
• Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

Divertiu-vos molt per Carnestoltes!!

El Portal de publicacions de l'IEC

L'Instituts d'Estudis Catalans, té un portal on-line on es poden consultar i comprar algunes de les seves publicacions. Podem trobar revistes com Tamid (sobre el món jueu), l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (pensament i filosofia), Acta Numismàtica (sobre numismàtica en general) entre moltes altres.

A la mateixa pàgina podeu veure les publicacions on-line de l'IEC. Destaquem els Anuaris de l'IEC, les lliçons inaugurals llegides pels membres de l'IEC en les inauguració dels cursos acadèmics o els premis acadèmics atorgats per l'IEC.

Us recomanem que hi doenu un volt! Una pàgina per a culturitzar-se!