dimecres, 27 de novembre del 2019

Conferència a Sant Pere de Ribes

Avui 27 de novembre realitzarem una conferència sobre "El Penedès Medieval" a la Biblioteca josep Pla de Sant Pere de Ribes. L'acte tindrà lloc a les 17:30h.

Us hi esperem!


dijous, 25 de juliol del 2019

Lectura d'estiu: el cinema segons Kim Jong-Il

Quan vaig cursar l'assignatura "Món actual" ens explicaven que la Guerra Freda era una “Guerra calenta” pels conflictes de Corea i el Vietnam, però poca cosa més.


La finalització de la Guerra de Corea (1950-1953) comportà la divisió de la península coreana pel paral·lel 38. Una península que havia sigut un regne i després una colònia japonesa, ara estava dividit per la política de blocs. Corea com a tal compartia la seva llengua, la religió, una història comuna, però a partir d’aquest moment les dues Corees sofririen destins força diferents.

Corea del Sud i Corea del Nord eren pols oposats. La Guerra de Corea i la política de blocs, comportà que Corea del Nord s’alineés amb el bloc comunista i Corea del Sud amb el bloc capitalista.

A partir d’aquest moment Corea del Nord esdevé un misteri i en sabem poques coses, però gràcies al llibre del cineasta Paul Fischer Producciones Kim Jong-Il presenta (Ed. Turner), hem pogut aprofundir sobre la història “no oficial” de Corea del Nord. Fischer utilitza com a base el segrest del matrimoni Choi-Eun-Hee i de Shin Sang-Ok per explicar la història més recent de Corea. Ell era director de cinema i ella la seva actriu fetitxe.


Choi-Eun-Hee, Kim Jong-Il i Shin Sang-Ok

L’inici de la dinastia

Kim Il-Sung fou el primer president de la Corea del Nord comunista. Aprofità la zona ocupada per les tropes soviètiques per establir un govern provisional. L’any 1950 començaren les hostilitats fins en acabar el 1953. El seu nom significa “el que il·lumina el camí”. Kim Il-Sung i posteriorment el seu fill i successor, Kim Jong-Il, organitzaren la nova Republica Democràtica de Corea amb mà de ferro.

S’establí un únic partit, el Partit dels Treballadors de Corea. Una de les característiques del “comunisme” coreà (l’anomenat Juche) és el seu messianisme. Kim Il-Sung prohibí la religió però s’apropià d’aquesta per confegir una història oficial. Tant Il-Sung com Jong-Il feien miracles, fets que eren estudiats a les escoles, i considerats com a història veritable de Corea del Nord.
A més s’establí un sistema de classificació social molt estricte. Només els “escollits” podien accedir a les classes més altes, però el clima de vigilància és constant. La justícia s’aplica de forma arbitrària i si un familiar teu és detingut, aquest fet afecta de manera retroactiva a tot el clan, fins a tres generacions.

L’estat controla tota la vida privada dels nordcoreans. Poden anar al a presó per no vestir com marquen les lleis, pel seu pentinat, per parlar amb qui no han de parlar. La població “no escollida” no pot accedir a béns de consum, cosa que segons Fischer, sí que fan Il-Sung i Jong-Il.

Kim Il-Sung per evitar “desviacions” dins del seu país, obligava a escoltar els seus discursos, amb grans altaveus a la capital i ciutats més importants a tots els nordcoreans. Fet que encara avui passa.

Corea del Nord va ser una economia puntera mentre va tenir el recolzament de Xina i la URSS. Però l’entrada de Deng Xiao Ping (1978) amb les seves reformes econòmiques de caire capitalista, i la posterior caiguda del comunisme soviètic, feu que poc a poc l’economia nordcoreana caigués en picat.

Una de les mancances dels nordcoreans és en energia. A partir de certa hora hi ha restriccions d’electricitat a tot el país. Si mirem un mapa lumínic de Corea del Nord veurem que la frontera de Corea del Nord és una taca negra enmig de la Península Coreana.

Mapa lumínic de la Península de Corea

Un altre exemple. Els nordcoreans estaven obligats a recollir les seves deposicions per manca d’adobs per al camp. Aquestes disposicions eren recollides pel govern a mode de compost per al camp. Sembla ser però, que aquesta pràctica ja es portava a terme durant l’ocupació japonesa.

El cinema i Kim Jong-Il

Kim Jong-Il s’inclinà per la seva vessant més artística. És per això que organitzà a través del cinema l’ascensió del seu pare com a un déu. Es feien passes de pel·lícules que Jon-Il supervisava per totes les poblacions nordcoreanes. En aquestes pel·lícules s’enaltia al líder i es demanava esforç, lluita i sacrifici per la pàtria. 

Una altra característica d’aquest cinema és com es representaven als occidentals. Aquests eren adoradors del capitalisme i solien tenir alguna deformitat física. La majoria de vegades eren representats per nordcoreans, maquillats i caracteritzats. Durant la Guerra de Corea hi va haver-hi soldats americans que es varen passar al bàndol enemic. Aquests soldats eren, quan se’ls necessitava, utilitzats com a actors occidentals per als films de Jong-Il.

Els escenaris també estaven polititzats: quan a una escena apareixia Corea del Nord el sol brillava més que mai. Quan apareixia Japó a l’escena, hi havia tempesta.

Les pel·lícules occidentals no arribaven mai a les sales de cinema nordcoreanes, però sí a mans de Kim Jong-Il. A través d’una xarxa d’agents s’aconseguien les pel·lícules i se’n feien còpies, per a Jong-Il, a les ambaixades nordcoreanes. El fill del líder estava obsessionat pel cinema tant que va organitzar el segrest que abans hem esmentat del director de cinema Shin Sang-Ok i de l’actriu Choi-Eun-Hee. No volem desvetllar com acabà la història, ja que és l’objecte d’estudi del llibre de Fischer. Els segrestos estaven a l’ordre del dia a Corea del Nord durant els anys 70 del segle XX. A vegades es feien de manera arbitrària o bé es planificaven si “podien aportar alguna cosa a la pàtria”.

El cinema, segons Lenin, era la més important de les arts. El cinema va ser el primer mitjà per enviar missatges a les masses i Kim Jong-Il ho sabia molt bé.

Si us han interessat aquests fets el llibre de Fischer no el podeu deixar passar.




diumenge, 21 de juliol del 2019

Festival Terra Ibèrica 2019


Entre els dies 25 i 28 de juliol podreu gaudir del Festival de Recreació Històrica TERRA IBÈRICA que es celebrarà a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.

Consulteu el PROGRAMA OFICIAL per saber els actes i horaris del Festival.


US HI ESPEREM!

dijous, 11 de juliol del 2019

Xerrada divendres 12: Un corsari portuguès a Cubelles



Aquest divendres 12 de juliol (19h) al Centre Social Joan Roig i Piera de Cubelles per si voleu gaudir de la xerrada "Un corsari portuguès a Cubelles". Aquesta xerrada s'emmarca dins dels actes de la VI Festa Pirata que es celebrarà entre els dies 19 i 21 de juliol.

Us hi esperem!




dimarts, 23 d’abril del 2019

Conferència sobre la llegenda de Sant Jordi

Aquest dissabte 27 d'abril podreu gaudir de la conferència "Sant Jordi: entre la història i la llegenda" dins dels actes de la setmana cultural dedicats a la festa de Sant Jordi. La conferència anirà a càrrec del doctor en història Roger Benito Julià i autor del present blog.

L'acte es durà a terme a les 11h al Saló de Plens de l'Ajuntament de Cunit.

Us hi esperem!
Miniatura d'escola flamenca d'un Llibre d'hores del segle XV que va pertànyer a Alfonso Fernández de Còrdova (Biblioteca Nacional d’Espanya, Madrid).

dilluns, 22 d’abril del 2019

Sant Jordi, entre la llegenda i la història

El dia 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. Diu la l'acta martiryum que Sant Jordi fou un soldat romà nascut a l’actual Palestina cap al segle III després de Crist. Educat com a cristià, el jove forma part de la milícia romana i viu "en pecat" amb una vídua, una amoralitat que no devia agradar de llegir a l'ortodòxia cristiana. 

Quan l'emperador Dioclecià proclama l'edicte que obliga a rendir culte al déu Apol·lo, Jordi renega de soldat, distribueix les seves riqueses entre els pobres i s'enfronta a l'emprador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat.

La llegenda diu que va morir fins a tres vegades degut a les tortures i martiris rebuts. Ben aviat la figura de Sant Jordi va ser molt popular. Tant popular que l'any 496, el papa Gelasi promulgà un decret segons el qual l'acta martyrum' de Sant Jordi passava a ser considerada apòcrifa i en va desautoritzar tots els autors. Va manifestar el papa: "Jordi serà un d'aquells sants venerat pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu"


Amb les croades (segle X) Sant Jordi esdevé el prototip de cavaller i apareix el mite de Sant Jordi i el drac. Sembla ser que la iconografia de Sant Jordi té el seu origen en el deu Horus matant a un cocodril.
Horus cavaller, relleu del museu del Louvre

La popularitat del sant Jordi és tal que esdevingué patró de diversos països i ciutats com Anglaterra, Geòrgia, Aragó, Rússia, Lituània, Barcelona...

Sant Jordi va ser declarat patró del regne d’Aragó el 1096, el regne de València el 1343, de Mallorca el 1407 i de Catalunya el 17 d'abril 1456. Llegim als Dietaris de La Generalitat de Catalunya: 

Dissabte, a XVII. Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, a oferts, damunt de donadors com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució.

Els reis catalans Pere III i Martí I van intentar, sense èxit aconseguir la relíquia per excel·lència del Sant: el seu crani. Corria la llegenda que qui posseís el crani del sant tindria el domini de tot el món.

La creu vermella sobre fons blanc esdevingué l’estendard dels cavallers i ordres militars europees.
Creu de Sant Jordi

Per Sant Jordi, com bé sabeu, es el dia en que es regalen roses i llibres. Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l’origen en aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat.

Paolo Ucello: Sant Jordi (1470)
D'altra banda, l’origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d’octubre de 1927.


El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d'organitzar-se i sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es decidí de canviar la data i establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, data que coincideix amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.

Vicent Clavel i Andrés

diumenge, 7 d’abril del 2019

Aquest diumenge 7 d’abril entrevista a En Guàrdia! de Catalunya Ràdio

Aquest diumenge 7 d'abril de 15 a 16h podreu gaudir de l'entrevista que em va fer Enric Calpena pel programa d'història "En guàrdia!" de Catalunya Ràdio.

Parlarém sobre la prostitucio a la Barcelona Baixmedieval, tema estudiat a la nostra tesi doctoral.


divendres, 5 d’abril del 2019

Presentació del llibre del Castell de Cunit

Imatge del Castell de Cunit a mitjans del segle XX
El dia 6 d'abril farem la presentació del Llibre del Castell de Cunit. L'acte tindrà lloc al saló de plens de l'Ajuntament de Cunit a les 18h. La singularitat i la història del castell han merescut aquest estudi on es veu la seva evolució històrica i com ha influit en la història del poble de Cunit aquest edifici.

L'acte està organitzat pel Grup d'Estudis Cunitenc Delmacio de Conito.



Us hi esperem!

dimecres, 3 d’abril del 2019

Conferència a Cubelles

Aquest divendres dia 5 d'abril serem a Cubelles presentant el nostre estudi sobre les visites pastorals del segle XIV a aquest municipi. L'estudi titulat  Cubelles a principis del segle XIV a través de les visites pastorals està centrat en l'estudi de les visites pastorals del bisbe Ponç de Gualba i Ferrer Abella a la primera meitat del segle XIV.

Detall d'un medalló on un clergue fa un sermó mentre una parella es besa (Harley MS 1527, f. 95r)
Aquest acte s'emmarca dins dels actes de la Fira Medieval de Cubelles 2019. Podeu consultar el programa complet en aquest enllaç.

La presentació serà a les 19:00h al CSIDE Joan Roig i Piera de Cubelles. Us hi esperem!

dimarts, 26 de febrer del 2019

Comprova si el teu mail ha estat piratejat #Troyhunt



Un expert en ciberseguretat ha descobert la filtració més gran de correus electrònics de la història. Una bretxa informàtica ha deixat al descobert 773 milions de comptes de correu i de moment se’n desconeix l’autoria perquè no pertanyen a una sola plataforma de correus, com va ser el cas de Yahoo d’ara fa uns mesos. La base de dades, anomenada Col·lecció número 1, s’ha compartit en un fòrum de pirates informàtics.


Comprova si el teu mail s’ha filtrat


L’expert es diu Troy Hunt i ha obert un cercador perquè entris la teva adreça de correu electrònic i comprovis si ha estat piratejada.

Aquí sabràs si el teu correu electrònic ha estat piratejaT. // Captura de www.haveibeenpwned.com

dilluns, 14 de gener del 2019

Xerrada a Cunit de Francesc Xavier Hernández

El proper dissabte, 19 de gener a les 18h al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit es farà la conferència "Fa 80 anys… LES FORCES FRANQUISTES OCUPEN EL PENEDÈS"
Després de la sagnant i brutal batalla de l’Ebre, el front va quedar estabilitzat uns dies pels cursos de l’Ebre pel sud i pel Segre per ponent. En vigílies de les festes nadalenques les forces “nacionalistes” van travessar el Segre continuant així l’ocupació del territori català que ja havien iniciat mesos abans fins a Lleida. A la segona setmana de gener les unitats del Cos d’Exèrcit marroquí ho feien per Mora en direcció de la costa cap a L’Aldea i l’Ametlla.
pas a nivell d'el vendrell
Pas a nivell del Vendrell, 15 de gener del 1939. Un camió carregat de civils i militars i tota mena de paquets espera que s’aixequin les barreres per continuar la fugida cap a Vilafranca
Per l’interior la V divisió de Navarra el dia 11 ocupava Montblanc. Tres dies després entraven a Valls i l’endemà ho feien a Reus connectant amb els marroquins que avançaven per la costa. Tots plegats cap a migdia ocupaven també Tarragona.
L’exèrcit republicà totalment desfet, desorganitzat i desmoralitzat incapaç de presentar resistència s’anava retirant a marxes forçades vers Barcelona. Sols així s’explica que els 100 km que separen Tarragona de Barcelona s’ocupessin en tan sols 11 dies.
El dia 19 els feixistes ocupant Torredembarra, Rodonyà i Vila-rodona es plantaven ja a les portes del Penedes.
Un dia després, el 20, dia de Sant Sebastià queien Creixell, Roda de Barà, Sant Vicenç, El Vendrell, La Bisbal, Llorenç, Santa Oliva, Sant Jaume i Calafell.
El 21, dissabte al matí era ocupat Cunit, Cubelles el migdia també i cap a les 19 h. malgrat una minsa resistència Vilanova canviava de mans. Sitges i Sant Sadurní el dia 22 marcaven l’imparable avanç “nacional”.
bellveiretirada
Moltes famílies es van sumar a la retirada de les forces republicanes cap a Barcelona i la frontera. Imatge presa prop de Bellvei el mateix dia 15 de gener del 1936. Tota la família empenyent el carro sobrecarregat amb les seves pertinences. De Cunit va fugir a l’exili la família de Pere Hugué i Dolors Farré, de cal Melcior, junt amb els tres fills Lluïsa, Erminia i Joan  mes el gendre Marcial. Alguns retornarien als pocs mesos i altes s’hi van quedar definitivament
El 23 el Penedes quedava ja enrere amb l’ocupaciò el l’Ordal per l’interior i Vallcarca i Garraf per la costa. Un dia després i ja a les portes de Barcelona tot el pla amb Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat del Llobregat era ja “conquerit” i a l’endemà les forces “franquistes” travessaven el riu avançaven per l`Hospitalet i cap a la serra de Collserola començant així el cercle de la capital catalana que finalment serà ocupada el dia 26.
El 4 de Febrer els “nacionals” ocupaven Girona, el 8 queia Figueres la línia fronterera amb La Junquera i el pas del Pertús el dia 9 marcaven el final de la campanya catalana i es donava per tan ocupat tot el territori del Principat. Començava ara el temps de les denúncies, repressió, revenges i l’aplicació de la trista “Causa General” sinònim de judicis sumaríssims, sense cap mena de garanties jurídiques, i traduïts en afusellaments i penes de presó per a totes les persones, de tota condició, compromeses amb la República i la Generalitat.