dilluns, 22 d’abril de 2019

Sant Jordi, entre la llegenda i la història

El dia 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. Diu la l'acta martiryum que Sant Jordi fou un soldat romà nascut a l’actual Palestina cap al segle III després de Crist. Educat com a cristià, el jove forma part de la milícia romana i viu "en pecat" amb una vídua, una amoralitat que no devia agradar de llegir a l'ortodòxia cristiana. 

Quan l'emperador Dioclecià proclama l'edicte que obliga a rendir culte al déu Apol·lo, Jordi renega de soldat, distribueix les seves riqueses entre els pobres i s'enfronta a l'emprador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat.

La llegenda diu que va morir fins a tres vegades degut a les tortures i martiris rebuts. Ben aviat la figura de Sant Jordi va ser molt popular. Tant popular que l'any 496, el papa Gelasi promulgà un decret segons el qual l'acta martyrum' de Sant Jordi passava a ser considerada apòcrifa i en va desautoritzar tots els autors. Va manifestar el papa: "Jordi serà un d'aquells sants venerat pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu"


Amb les croades (segle X) Sant Jordi esdevé el prototip de cavaller i apareix el mite de Sant Jordi i el drac. Sembla ser que la iconografia de Sant Jordi té el seu origen en el deu Horus matant a un cocodril.
Horus cavaller, relleu del museu del Louvre

La popularitat del sant Jordi és tal que esdevingué patró de diversos països i ciutats com Anglaterra, Geòrgia, Aragó, Rússia, Lituània, Barcelona...

Sant Jordi va ser declarat patró del regne d’Aragó el 1096, el regne de València el 1343, de Mallorca el 1407 i de Catalunya el 17 d'abril 1456. Llegim als Dietaris de La Generalitat de Catalunya: 

Dissabte, a XVII. Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, a oferts, damunt de donadors com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució.

Els reis catalans Pere III i Martí I van intentar, sense èxit aconseguir la relíquia per excel·lència del Sant: el seu crani. Corria la llegenda que qui posseís el crani del sant tindria el domini de tot el món.

La creu vermella sobre fons blanc esdevingué l’estendard dels cavallers i ordres militars europees.
Creu de Sant Jordi

Per Sant Jordi, com bé sabeu, es el dia en que es regalen roses i llibres. Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l’origen en aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat.

Paolo Ucello: Sant Jordi (1470)
D'altra banda, l’origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d’octubre de 1927.


El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d'organitzar-se i sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es decidí de canviar la data i establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, data que coincideix amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.

Vicent Clavel i Andrés