dijous, 25 de juliol de 2019

Lectura d'estiu: el cinema segons Kim Jong-Il

Quan vaig cursar l'assignatura "Món actual" ens explicaven que la Guerra Freda era una “Guerra calenta” pels conflictes de Corea i el Vietnam, però poca cosa més.


La finalització de la Guerra de Corea (1950-1953) comportà la divisió de la península coreana pel paral·lel 38. Una península que havia sigut un regne i després una colònia japonesa, ara estava dividit per la política de blocs. Corea com a tal compartia la seva llengua, la religió, una història comuna, però a partir d’aquest moment les dues Corees sofririen destins força diferents.

Corea del Sud i Corea del Nord eren pols oposats. La Guerra de Corea i la política de blocs, comportà que Corea del Nord s’alineés amb el bloc comunista i Corea del Sud amb el bloc capitalista.

A partir d’aquest moment Corea del Nord esdevé un misteri i en sabem poques coses, però gràcies al llibre del cineasta Paul Fischer Producciones Kim Jong-Il presenta (Ed. Turner), hem pogut aprofundir sobre la història “no oficial” de Corea del Nord. Fischer utilitza com a base el segrest del matrimoni Choi-Eun-Hee i de Shin Sang-Ok per explicar la història més recent de Corea. Ell era director de cinema i ella la seva actriu fetitxe.


Choi-Eun-Hee, Kim Jong-Il i Shin Sang-Ok

L’inici de la dinastia

Kim Il-Sung fou el primer president de la Corea del Nord comunista. Aprofità la zona ocupada per les tropes soviètiques per establir un govern provisional. L’any 1950 començaren les hostilitats fins en acabar el 1953. El seu nom significa “el que il·lumina el camí”. Kim Il-Sung i posteriorment el seu fill i successor, Kim Jong-Il, organitzaren la nova Republica Democràtica de Corea amb mà de ferro.

S’establí un únic partit, el Partit dels Treballadors de Corea. Una de les característiques del “comunisme” coreà (l’anomenat Juche) és el seu messianisme. Kim Il-Sung prohibí la religió però s’apropià d’aquesta per confegir una història oficial. Tant Il-Sung com Jong-Il feien miracles, fets que eren estudiats a les escoles, i considerats com a història veritable de Corea del Nord.
A més s’establí un sistema de classificació social molt estricte. Només els “escollits” podien accedir a les classes més altes, però el clima de vigilància és constant. La justícia s’aplica de forma arbitrària i si un familiar teu és detingut, aquest fet afecta de manera retroactiva a tot el clan, fins a tres generacions.

L’estat controla tota la vida privada dels nordcoreans. Poden anar al a presó per no vestir com marquen les lleis, pel seu pentinat, per parlar amb qui no han de parlar. La població “no escollida” no pot accedir a béns de consum, cosa que segons Fischer, sí que fan Il-Sung i Jong-Il.

Kim Il-Sung per evitar “desviacions” dins del seu país, obligava a escoltar els seus discursos, amb grans altaveus a la capital i ciutats més importants a tots els nordcoreans. Fet que encara avui passa.

Corea del Nord va ser una economia puntera mentre va tenir el recolzament de Xina i la URSS. Però l’entrada de Deng Xiao Ping (1978) amb les seves reformes econòmiques de caire capitalista, i la posterior caiguda del comunisme soviètic, feu que poc a poc l’economia nordcoreana caigués en picat.

Una de les mancances dels nordcoreans és en energia. A partir de certa hora hi ha restriccions d’electricitat a tot el país. Si mirem un mapa lumínic de Corea del Nord veurem que la frontera de Corea del Nord és una taca negra enmig de la Península Coreana.

Mapa lumínic de la Península de Corea

Un altre exemple. Els nordcoreans estaven obligats a recollir les seves deposicions per manca d’adobs per al camp. Aquestes disposicions eren recollides pel govern a mode de compost per al camp. Sembla ser però, que aquesta pràctica ja es portava a terme durant l’ocupació japonesa.

El cinema i Kim Jong-Il

Kim Jong-Il s’inclinà per la seva vessant més artística. És per això que organitzà a través del cinema l’ascensió del seu pare com a un déu. Es feien passes de pel·lícules que Jon-Il supervisava per totes les poblacions nordcoreanes. En aquestes pel·lícules s’enaltia al líder i es demanava esforç, lluita i sacrifici per la pàtria. 

Una altra característica d’aquest cinema és com es representaven als occidentals. Aquests eren adoradors del capitalisme i solien tenir alguna deformitat física. La majoria de vegades eren representats per nordcoreans, maquillats i caracteritzats. Durant la Guerra de Corea hi va haver-hi soldats americans que es varen passar al bàndol enemic. Aquests soldats eren, quan se’ls necessitava, utilitzats com a actors occidentals per als films de Jong-Il.

Els escenaris també estaven polititzats: quan a una escena apareixia Corea del Nord el sol brillava més que mai. Quan apareixia Japó a l’escena, hi havia tempesta.

Les pel·lícules occidentals no arribaven mai a les sales de cinema nordcoreanes, però sí a mans de Kim Jong-Il. A través d’una xarxa d’agents s’aconseguien les pel·lícules i se’n feien còpies, per a Jong-Il, a les ambaixades nordcoreanes. El fill del líder estava obsessionat pel cinema tant que va organitzar el segrest que abans hem esmentat del director de cinema Shin Sang-Ok i de l’actriu Choi-Eun-Hee. No volem desvetllar com acabà la història, ja que és l’objecte d’estudi del llibre de Fischer. Els segrestos estaven a l’ordre del dia a Corea del Nord durant els anys 70 del segle XX. A vegades es feien de manera arbitrària o bé es planificaven si “podien aportar alguna cosa a la pàtria”.

El cinema, segons Lenin, era la més important de les arts. El cinema va ser el primer mitjà per enviar missatges a les masses i Kim Jong-Il ho sabia molt bé.

Si us han interessat aquests fets el llibre de Fischer no el podeu deixar passar.




diumenge, 21 de juliol de 2019

Festival Terra Ibèrica 2019


Entre els dies 25 i 28 de juliol podreu gaudir del Festival de Recreació Històrica TERRA IBÈRICA que es celebrarà a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.

Consulteu el PROGRAMA OFICIAL per saber els actes i horaris del Festival.


US HI ESPEREM!

dijous, 11 de juliol de 2019

Xerrada divendres 12: Un corsari portuguès a Cubelles



Aquest divendres 12 de juliol (19h) al Centre Social Joan Roig i Piera de Cubelles per si voleu gaudir de la xerrada "Un corsari portuguès a Cubelles". Aquesta xerrada s'emmarca dins dels actes de la VI Festa Pirata que es celebrarà entre els dies 19 i 21 de juliol.

Us hi esperem!