tag:blogger.com,1999:blog-85510504448755934702024-03-14T10:04:05.332+01:00Àvols FembresEl blog de Roger Benito Juliàavolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.comBlogger317125tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-44902674939237940982021-12-15T08:16:00.000+01:002021-12-15T08:16:05.793+01:00Taula rodona Avui serem al Casal Popular la Gueralda per parlar d'història en femení. No us ho perdeu! L'acte serà a les 19:30h.<div><br /></div><div>Podeu consultar els detalls de l'acte al cartell que us adjuntem:</div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-R_WUYZ2HU0k/YbmV_EODYXI/AAAAAAAAA80/EzWnsfX3TmY1tFtOdyfXz1SntuyIKisLACNcBGAsYHQ/image.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="640" height="480" src="https://lh3.googleusercontent.com/-R_WUYZ2HU0k/YbmV_EODYXI/AAAAAAAAA80/EzWnsfX3TmY1tFtOdyfXz1SntuyIKisLACNcBGAsYHQ/image.png" width="480" /></a></div><br /><br /></div>avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-62669513191215655372021-07-29T10:14:00.000+02:002021-07-29T10:14:28.161+02:00El dietari de Jaume Safont, l’eclipsi de 1478 i la mort del rei Joan el Sense Fe<p><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Els fenòmens astrològics han
tingut i tenen molta importància al llarg de la història. Els eclipsis a l’Edat
Mitjana han estat signes que han permès especular sobre el futur incert i realitzar
auguris. Tal dia com avui, s’esdevingué un eclipsi a l’any 1478, narrat recollit
pel Dietari de Jaume Safont:</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="font-family: verdana; mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Dimecres a XXVIII de juliol M
CCCCLXXVIII fonch fet eclipsi del sol qui durà entorn una hora e mige ço és que
començà entre XII e una e durà fins a ·II· hores, après migjorn tornà lo sol
molt groch e enfosquís la terra no pas tant com la gent deyen </span></i></b><b style="font-family: verdana; mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="background: white; line-height: 107%;">ans que fos
fet dien los strolechs que aquest eclipsi de sol segons lo signe en lo quel ses
eclipsat demostre gran morts de Reys e de princeps e defornaió de marquats Deus
ne quart mon senyor lo senyor Rey en Johan huy beneventuradament regnant </span></i></b><b style="font-family: verdana; mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">feria
gran frenta si moria.</span></i></b><i style="font-family: verdana; mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"> </span></i><span lang="CA" style="font-family: verdana; line-height: 107%;">(Dietari
de las turbasions del tems del rey don Joan que en Catallunya foren, comensant
al primer de jener MCCCCXIIII escrit per Jaume Safont f. 135v.)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">L’autor decorà el marge dret
amb aquesta imatge:<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qXz93BIIHOk/YQEoDrIPa5I/AAAAAAAAFXw/1gEnUJkFuL8rsI_RaTE0Ymc5VaZX0ZWBgCLcBGAsYHQ/s397/Eclipsi%2B1478.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="252" data-original-width="397" src="https://1.bp.blogspot.com/-qXz93BIIHOk/YQEoDrIPa5I/AAAAAAAAFXw/1gEnUJkFuL8rsI_RaTE0Ymc5VaZX0ZWBgCLcBGAsYHQ/s320/Eclipsi%2B1478.png" width="320" /></a></span></div><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p>Potser es va complir el mal
auguri? Hi haurien morts de reis i prínceps?</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">El rei Joan II, al que al·ludeix
el text, havia vençut als seus enemics durant una guerra civil cruenta (1462-1472)
lluitant contra el seu fill i les tropes de la Generalitat. Després d’aquesta
guerra Joan, dit el Sense Fe, ja era un home gran que es dedicava als plaers de
la vida, entre d’altres a la cacera.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">Segons podem llegir a la
crònica de Pere Miquel Carbonell el monarca estava de cacera per Sitges,
Canyelles, Cubelles i Calafell, on se li havien preparat uns porcs salvatges
per així poder-los caçar, va agafar un gran fred: <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">E lo seguent</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"> dilluns que comptavem XlllI
del prop dit mes e any [1478] per lo mati oída que hague lo Senyor Rey missa en
la vila de Ciges trobant se ja millor de sos accideuts jatsia faes molt gran
fret e gran vent volgue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la
Vilanova de la Gealtruu en la qual vila stech assats reposadament tol lo dit
dia e nit seguent. E sobrevenint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop
dit mes e any lo Senyor Rey levat que fo decontinent boi devotament missa es
dinà raonablement e mes se a dormir. E dormit que hach munta a cavall ab tota
la gent de la sua Real Casa qui en companya de la sua Real Majestat se trobava
e anà correr una lebra al castell de Cubelles. E quant fo bora tarda aquell
matcix dia sen torna a sopar e dormir a la predita vila de la Vilanova en la
qual molt repusadament sopà e dormí aquella nit.<o:p></o:p></span></i></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">E no resmenys en lo seguent
dia de dimecres quecomptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII
lo Senyor Rey se levà per lo mati axi com havia acustumat e oída missa cavalca
e anassen a dinar al castell de Calafell en lo terme del qual castell li tenien
ja concertat hun porch salvatge lo qual porch lo Senyor Rey ab gran jocunditat
matà lo dit dia. E per quant en aquell dia fahia gran fret e molt vent e molt
nuvol e plugos lo dit Senyor Rey se refredà es consumà molt. E sentint se axi
mal sa e poch delitós partí aquest dia del dit loch hon havia mort lo dit porch
e tornasen a la Vilanova de Cubelles. E junct que fo a la dita Vilanova sopà
aquella nit ab poch delit per ço com nos trobava be per dita rao e aximateix
per quant li havia sobrevengut mal de caxal e haver sopat lo dit Senyor Rey se
mes en lo seu lit Real ab poch delit e dormí molt poch aquella nit. <o:p></o:p></span></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Aprés seguint se lo dijous
que comptavem XVII del prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com li
tenien concertat un gran porch salvatge en lo bosch de Canyelles. E scebut aço
de continent lo Senyor Rey se levà del lit monstrant haver bona convalescentia no
obstant aquell dia faes gran fret molt nuvolat lo temps e insupportable vent
manà li apperellassen de manjar al castell de Canyelles e que li tenguessen la missa
presta e la mula per ço que de continent oida la missa pogues cavalcar. E
vestit que fo apoch instant hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent
cavalcà e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar trobar lo dit porch. E
esser junct lo dit Senyor Rey en lo dit bosch troba los munteros los quals li
digueren com lo dit porch que tenien concertat se era algún tant desviat per lo
bosch e que fos plasent a la su excellentia no pendre anuig volerse algún poch
detenir que prestamenl ells tornarien trobar lo porch que ja li anaven en
rastre. E lo bon prhom de Rey no podent mes sostenir la aspredat del dia ne lo
gran vent e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo pres que mal
son grat descavalca e aqui abngat lo tengueren una stona quasi per mort tant era
lo fret que tenia. E tornant algun tant recrear pujà a cavall e lexant lo dit
porch e concert seu ana a retraure al dit castell de Canyelles lo qual es de
mossen Franci Terré cavaller de Tarragona. En lo qual castell decontinent hi fo
arribat trobà un gran foch que li fou apperellat per recrear lo cors Real hon
stech hun quart de hora per scalfarse que may se poch bé scalfar. E stant axi
prop del dit foch se dinà e manjà poch per causa del mal appetit que tenia e
nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar lant com havia mester ans monstrava
que lo fret li crexia. E per ço li covengué metres en lo lit per reposar emperò
aquell després dinar no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat.</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"> </span></b><span lang="CA" style="line-height: 107%;">(</span><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Recollit a la Colección de
Documentos Inéditos de la Corona de Aragón, vol. XXVII, pàg. 148 i ss.)</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">El 19 de gener de 1479 moria
el rei Joan dit el Sense Fe. Aquest fet també fou recollit al dietari de
Safont: <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Dimarts a XVIIII de del
any<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>M CCCC LXXVIIII a ·VII· hores ans de
dinar morí dins lo palau del reverend Bisbe de Barcelona on contínuament stava
lo illustrissimo senyor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>don Johan segon,
rey daragó e de Navarra etc, lo qual morí per senectut com passís etat de LXXXIIII
anys vel inde circa.</span></i></b><span lang="CA" style="line-height: 107%;"> (f. 136r.)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">Un dia després fou sepultat el
monarca: <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Dimecres a XX de janer M CCCC
LXXVIIII a ·X· hores ans de dinar lo cors del dit senyor fonch portat solemnament
ab gran luminaria e ab solemna processó del dit palau<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on era mort en la gran sala del palau maior
Reyal quis te ab la Seu e aquí fonch mes descarat en mig<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la gran sala sobre un bell lit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reyal cubert dun cubertor de drap dor e
posarenli un cuxí de vallut al cap, e una corona sobra la testa e un ceptre en
la man dreta. E stech vestit duna cota de vallut carmesí folrada de gibillins
ab guants<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en les mans e calses ab
sabates. E fonch tota la dita sala empaliada de molts e richs draps de ras. E
alt al cap de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la dita sala vers la Seu
fonch fou fet un gran sitial de fusta ab ·VI· o ·VII· scalons. E sobre lo dit
sitial en mig loch fonch bastit un altar on quascun jorn tant quant lo cors del
dit Senyor Rey stech en la sala se deya una missa alta cantada ab diacha e sots
diacha e eren hi tots los xandres de la dita capella vestits de gramalles e de
caperons negres qui aiudaven a fer lofici. E al entorn de la dita sala havia molts
altars on contínuament se deyen misses baxes fins a migjorn. </span></i></b><span lang="CA" style="line-height: 107%;">(f.
136r.)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">Posteriorment anaren passant
els consellers de la ciutat, els diputats i altres dignitats per visitar la
capella reial. El 28 de gener i dies posteriors es feren córrer les armes
reials per la ciutat, es feren diverses cerimònies on hi assistiren nobles,
ciutadans honrats i persones de diverses condicions. També hi assistiren l’abat
de Ripoll i altres nobles del terriori. Fins el quatre de febrer no acabaren els
actes públics.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;">Que
hi hagué de cert en l’auguri de l’eclipsi solar sobre la mort de reis i prínceps?
Creiem que res de res, ja que ho deixa ben clar Safont al seu dietari, la mort
de Joan II es produí</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"> per senectut</span></i></b><span lang="CA" style="line-height: 107%;">,
però és molt interessant com Safont es posiciona a favor de la llarga vida del
monarca i com després justifica la seva mort per la seva edat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">Si voleu consultar el Dietari
de Jaume Safont es pot consultar el document original a la web de Memoria
Personal:</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;"><span style="color: #1b95e0;"><a href="https://www.memoriapersonal.eu/browser/view/72">https://www.memoriapersonal.eu/browser/view/72</a><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;">La crònica de Pere Miquel Carbonell
es pot consultar a la web d’Archive.org: </span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://archive.org/details/coleccindedocu28spaiuoft/mode/2up">https://archive.org/details/coleccindedocu28spaiuoft/mode/2up</a></span>
<span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-15299659253105042522021-01-29T10:30:00.001+01:002021-01-29T10:30:07.392+01:00Edicions online de l'Editorial Anubar<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-JhEB262W-ME/YBPVdnDJ5_I/AAAAAAAAFQM/Dsf73QWve2ouIHW295mh_vZUImHpPQ8mwCLcBGAsYHQ/image.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="156" data-original-width="200" height="156" src="https://lh3.googleusercontent.com/-JhEB262W-ME/YBPVdnDJ5_I/AAAAAAAAFQM/Dsf73QWve2ouIHW295mh_vZUImHpPQ8mwCLcBGAsYHQ/w200-h156/image.png" width="200" /></a></div><span style="font-family: verdana;">Cada cop més hi ha versions en PDF de fonts i llibres que versen sobre l'Edat Mitjana. A la Web de l'Editorial </span><a href="http://www.anubar.com/" style="font-family: verdana;">Anubar Ediciones</a><span style="font-family: verdana;">, podeu trobar digitalitzats diverses obres fonts medievals.</span><p></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /><br /></span></p><p></p><p><span style="font-family: verdana;">Us en destaquem alguns dels títols:</span></p><ul style="text-align: left;"><li><span style="background-color: white; font-family: verdana;"><a href="http://www.anubar.com/coltm/libtm29.htm" style="background-color: white;">Histories e conquestes dels reys d'Aragó e comtes de Catalunya. Reimpresión facsímil de la de Zaragoza (1534)</a></span></li><li><a href="http://www.anubar.com/coltm/libtm85.htm" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">Dietari del capellá d'Alfons V el Magnànim</span></a></li><li><a href="http://www.anubar.com/coltm/libtm66.htm" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">Libre del Repartiment del regne de Valencia, I</span></a></li><li><a href="http://www.anubar.com/coltm/libtm49.htm" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">Documentos de Jaime I de Aragón (1216-1236)</span></a></li><li><a href="http://www.anubar.com/coltm/libtm88.htm" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">Aureum Opus de Xàtiva</span></a></li><li><a href="http://www.anubar.com/coltm/libtm16.htm" style="background-color: white;"><span style="font-family: verdana;">Focs y morabatíns de Ribagorça (1381-1385)</span></a></li></ul><div><span style="font-family: verdana;">A la pàgina web també hi trobareu altres textos i documents d'altres èpoques i altres disciplines: filologia, Època Moderna, obres auxiliars, tractats de la ciència de la documentació...</span></div><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana;">Esperem que en gaudiu!</span></div><p></p>Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-57181434086363746502020-04-03T20:02:00.000+02:002020-04-03T20:02:10.213+02:00Les morts del rei Joan (19 de maig de 1396)<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Durant aquests dies de
confinament un usuari de twitter (<a href="https://twitter.com/soguejant">@soguejant</a>) em va preguntar com se sabia que
el rei Joan <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el descurat, el caçador i
l’amador de la gentilesa</i> (1387-1396)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">,</i>
havia mort caçant a Foixà, el 19 de maig de 1396.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em vaig posar a investigar i molt
autors ho donen per fet però sense citar-ne les fonts. Per això us oferim una
sèrie de documents on expliquen de manera més o menys fiable com va morir el
rei Joan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--woZZUYcM6o/Xod5bz3Gm0I/AAAAAAAAFG8/SdInFzzfbxc2pYh4JN0r-JhY1Y3aI90wQCLcBGAsYHQ/s1600/Rotlle-genealogic-poblet-johan-I-darago.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="484" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/--woZZUYcM6o/Xod5bz3Gm0I/AAAAAAAAFG8/SdInFzzfbxc2pYh4JN0r-JhY1Y3aI90wQCLcBGAsYHQ/s320/Rotlle-genealogic-poblet-johan-I-darago.jpg" width="257" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan I, rotlle geneaològic del monestir de Poblet</td></tr>
</tbody></table>
<h2 style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les fonts</span></h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes tres
font són coetànies a la mort del rei Joan. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El llibre del Consell de Cent es
recollí el fet el 25 de maig de 1396: <span style="color: black; font-size: 9.5pt; line-height: 107%;"><i>l</i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">os dits honorables consellers aprés que per ordinació de consell
de molts pròmens de la ciutat foren anats a la senyora, ladonchs duquessa</span></i><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"> (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">és refereix a la futura
reina Maria de Luna</b>)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, e li hagueren
anunciada la mort del senyor rey en Johan, de bona memòria, qui morí en lo loch
de Fuxà divendres porppassat, que hom comptava XIX del mes present de maig.</i>(AHCB,
Llibre del Consell 1B-I-27, f. 29r.)<o:p></o:p></span></span></li>
<li><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la crònica del
racional de la ciutat de Barcelona també es documenta la notícia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Die veneris, ·XIX· die madii dicti anni,
obiit subito dominus rex Johannes, eundo venatum per boschum de Ffuxa,
comitatus Impurie</i>. (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Recull de
documents i estudis</i>. Vol. I Fascicle II. 1921)</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Al Dietari del
Consell de la ciutat de Barcelona podem llegir: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Divendres XIX.-Morí lo rey en Johan ixent de Torroella e vinent per son
cami cassant. E fo descavalcat en lo camí hon li vench lo mal e ans que fos a
Girona morí y fo hi portat mort.</i> (Vol. I, p. 57. Veure el volum digitalitzat
a: </span><a href="https://archive.org/details/manualdenovellsa01barcuoft">https://archive.org/details/manualdenovellsa01barcuoft</a>)</span></li>
</ul>
<br />
<h2 style="text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les cròniques</span></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Posteriorment
apareix la notícia a diferents cròniques no coetànies.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Dietari del Capellà d’Alfons
el Magnànim de Melcior Miralles (1419?-1502) es recollí la notícia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial;">Divendres XIX.-Morí lo rey en Johan ixent de Torroella e vinent
per son cami cassant. E fo descavalcat en lo camí hon li vench lo mal e ans que
fos a Girona morí y fo hi portat mort.</span></i><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial;"> (Edició de </span>M.D. Cabanes Pecourt (1991), <span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial;">p.57)<o:p></o:p></span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Recort </i>(finals segle XV)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>de Gabriel Turell (continuació de l’obra
de Pere Tomic) ens diu que estava perseguint una lloba: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Stant lo rey en Ampurdà venint per a
Barçalona, anant a caça, fon en lo bosc de Foxà corrent una loba. Lo dit rey
morí en l’any Mil CCCLXXXXVI.</i> (Editorial Barcino. 1950, p. 183)</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al
segle XVI als Annales de Jerónimo Zurita (Cap. LVI) podem llegir: <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Muerte
del rey [de Aragón] y cómo se dice que murió. Anduvo el rey este verano por el
Ampurdán y Rosellón con la reina doña Violante su mujer, y estuvo en Torrella
de Mongriú a 13 del mes de mayo. Y -según Pedro Tomich escribe- viniéndose para
la ciudad de Barcelona, andando cazando delante del castillo de Urriols en el
bosque de Foxá, corriendo una loba, murió repentinamente; y no dice este autor
qué fuese la causa de su muerte. Y Martín de Alpartil escribe en la historia
que compuso de la cisma que hubo en la iglesia en tiempo de Benedito, que
andando el rey a caza de lobos un viernes después de haber comido y
discurriendo los monteros por sus paradas en un monte, el rey, que iba solo,
encontró con una loba muy grande y en viéndola se alteró de suerte que comenzó
a temblar; y apeándose del caballo en que iba, expiró dentro de una hora. Otro
autor hay que afirma que cayó con el caballo, y que cuando llegaron a
socorrerle le hallaron muerto los suyos; y en unos anales de aquellos tiempos
se escribe que cayó muerto del rocín en que iba, y que este caso fue a 19 del
mes de mayo. </span></i><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">(Veure
edició en PDF a: </span><a href="https://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/2448">https://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/2448</a>)</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per
últim la pseudocrònica de Bernat Boadas, titulada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Llibre
de Fets d’armes </i>(Vol. 2): <i style="mso-bidi-font-style: normal;">per
alguns afers era anat a Perpinya hon stech alguns jorns. E com era tan amich de
caça ell en lo bosch de Foxa prop d’Orriols ab los seus cans e caçadors sem met
a caçar a la tornada del Roysselló e davant dell sen metré una gran loba que
lin va faer molta gran feredat, els cans arremeteren la loba mes la loba no sen
donava de res; el rey cridava a grans crits: “la loba, la loba, tots contra la
loba” e com la loba era tant ferotge null hom sen movia, els cans staven
fortament spaordits e ell ot sglayat cau prestament de son cavall e sobtadament
va finar la sua vida. </i>(Vol. 2, veure <a href="https://bipadi.ub.edu/digital/collection/manuscrits/id/29621">https://bipadi.ub.edu/digital/collection/manuscrits/id/29621</a>)</span></li>
</ul>
<br />
<h2 style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></o:p></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A
mode de conclusió</span></h2>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que
en podem treure de tot això? Doncs podem veure com el relat històric de finals
del segle XIV al segle XVII ja s’ha convertit en relat literari:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
llibre del Consell de Cent només diu que el monarca morí a Foixà.</span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la
Crònica del Racional de la Ciutat afegeix que el rei estava caçant pels boscos
de Foixà del comtat d’Empúries.</span></li>
<li><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al Dietari s’afegeix,
apart de que estava caçant, que el rei en descavalcar del cavall <i style="mso-bidi-font-style: normal;">li vench lo mal</i> i el portaren a Girona.
Hem de recordar que el rei Joan era molt malaltís i que sofria atacs de manera
periòdica. També es diu que estava sortint de Torroella, i Foixà és proper. </span></span></li>
<li><span style="color: black; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>A cap dels documents coetanis s'esmenta la lloba.</b></span></span></li>
<li><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
Dietari del Capellà d’Alfons el magnànim sembla que copià la notícia del
Dietari del Consell.</span></span></li>
<li><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al
Recort de Turell ja apareix la lloba.</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Zurita
recollí la dada de l’obra de Pere Tomic i de la </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Chronica actitatorum
temporibus Benedicti XIII</span></i><span style="color: black; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">. Segurament tant Tomic com Turell coneixedors de l’obra
incorporaren la lloba a partir d’aquesta crònica.</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black; mso-bidi-font-size: 9.5pt;">Per últim Boadas al a seva
pseudocrònica hi afegeix el relat literari. Descriu el fet com si hi fos. Hem
de tenir en compte que aquest text és fruit de la invenció de Joan Gaspart Roig
i Jelpí, un historiador del segle XVII. Aquest digué que havia trobat un
manuscrit de 1420 escrit pel blanenc Bernat Boades. Roig havia creat la
pseudocrònica del seu puny i lletra, fet que demostraren Coll i Alentorn i
Martí de Riquer a mitjans del segle XX. Fins aleshores el text es considerava
veritable.</span></span></li>
<li><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: black; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><b>A partir del <i>Recort</i> de Turell apareix la lloba, segurament, una invenció més literària que històrica, que s'anà recollint a les cròniques posteriors</b>.</span></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-autospace: none;">
<span style="color: black; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 9.5pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al rei
Joan li agradaven les caceres, això està documentat, el que potser no sabrem
mai és si va morir per un “acident de caça”... o si sofrí un atac mentre caçava degut a la seva mala salut.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-87083062743850851742020-03-20T13:05:00.002+01:002020-03-20T13:33:40.582+01:00Història del castell de CunitHem penjat al nostre perfil d'<a href="https://ub.academia.edu/RogerBenitoJuli%C3%A0">Academia.edu</a> la nostra publicació de 2018 "<a href="https://www.academia.edu/42269251/Hist%C3%B2ria_del_Castell_de_Cunit" target="_blank">Història del castell de Cunit</a>", publicada per l'Ajuntament de Cunit. L'estudi fa un recull històric des de les primeres notícies històriques referides al castell fins la segona meitat del segle XX. A la publicació podeu veure el primer dibuix d'un cunitenc: Eimeric de Cunit fent homenatge a Jaume Marc, senyor del castell d'Eramprunyà.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Cfkq2M894G0/XnSwqTvxLeI/AAAAAAAAFGI/Ly_Rkwpnye4FL13djoriFHGL08uzQlTBACLcBGAsYHQ/s1600/Eimeric%2Bde%2BCunit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1299" data-original-width="1600" height="259" src="https://1.bp.blogspot.com/-Cfkq2M894G0/XnSwqTvxLeI/AAAAAAAAFGI/Ly_Rkwpnye4FL13djoriFHGL08uzQlTBACLcBGAsYHQ/s320/Eimeric%2Bde%2BCunit.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Eimeric de Cunit fent homenatge a Jaume Marc senyro del castell d'Eramprunyà</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
Esperem que us sigui del vostre interés.</div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-85777911553574606102020-03-17T11:56:00.000+01:002020-03-17T12:16:48.294+01:00Nou article a Academia.edu<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-0-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">He penjat un nou article a </span></span><span style="background-color: white; color: #1b95e0; white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="7vqkn-1-0"><span data-text="true">Academia.edu</span></span></span><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">: "<a href="https://www.academia.edu/42240081/Corsaris_i_pirates_a_la_costa_central_catalana_segles_XIV-XVII_" target="_blank">Corsaris i pirates a la costa central catalana (segles XIV-XVII)</a>"</span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">Podreu resseguir l'activitat dels pirates a la costa central entre les ciutats de Tarragona i Barcelona.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">Veureu com els pirates i els corsaris no només són persoantges moderns sinó que comencen a actuar a l'Edat Mitjana. Espero que us agradi.</span></span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1Y1zQfhyTjk/XnCwxBpBBgI/AAAAAAAAFFg/HZ1FCzP3jZgtcY-WZaxVVh1qVq36e8xaQCLcBGAsYHQ/s1600/Costa%2Bentre%2BBar%25C3%25A0%2Bi%2BSant%2BGervasi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="648" data-original-width="958" height="270" src="https://1.bp.blogspot.com/-1Y1zQfhyTjk/XnCwxBpBBgI/AAAAAAAAFFg/HZ1FCzP3jZgtcY-WZaxVVh1qVq36e8xaQCLcBGAsYHQ/s400/Costa%2Bentre%2BBar%25C3%25A0%2Bi%2BSant%2BGervasi.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Croquis de la parte de Costa comprendida entre la punta de Varà y la de San Gervasi [Biblioteca Nacional de España] 1818</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"></span></span></span></div>
<br />
<h1 class="valor" style="color: #333333; font-family: Verdana, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 1em; font-weight: normal; margin: 0px; padding: 0px 10px 0px 0px; text-shadow: none; width: 571.766px;">
<br /></h1>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span data-offset-key="7vqkn-2-0" style="background-color: white; color: #14171a; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"></span></span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1b95e0; white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="7vqkn-3-0"><span data-text="true"><br /></span></span></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #1b95e0; white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="7vqkn-3-0"><span data-text="true"><br /></span></span></span></span>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-1436897687683269592020-03-16T16:44:00.001+01:002020-03-16T17:06:36.671+01:00Entre el confinament i l'expulsió a la Barcelona Medieval<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A l’Edat Mitjana també es practicaven confinaments de la població. Com veurem en aquesta entrada les mesures podien ser quotidianes o bé excepcionals, però era una mesura força utilitzada per tal de controlar la població. També es realitzaven expulsions d’elements “indesitjables” per a les autoritats. Ambdues mesures (confinaments i expulsions) responien a una idea: mantenir l’ordre a la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />A la ciutat de Barcelona (i altres ciutats catalanes) cada nit s’ordenava a la població que anés al seu domicili a través del toc de campana del “seny del lladre”. Aquest toc es pot considerar com un toc de queda per a confinar els ciutadans a casa seva. Hi havia però qui es saltava la prohibició. Per aquest fet el Consell de Cent prohibí que: <i>ninguna fembra pública alcavota ne altra qui està al carrer de Vila Days, qui va a la Riera, no gos tenir la porta oberta pus que·l seny del ladre hay cayllat entro l’esqueylla de la Seu. E qui contra assò farà, pagarà per ban cada vegada V sous, o si paga·ls no·ls pot estarà V dies presa al castell.</i> (1) Aquesta prohibició s’anirà donant al llarg dels segles XIV i XV.<br /><br />Alguns grups estaven tancats en barris específics. És la situació que vivien els jueus i sarraïns. A les viles catalanes els jueus vivien en barris específics anomenats “calls”. A Barcelona existien dos calls: el Call Major i el Call d’en Sanahuja. El 1391 aquests barris van ser atacats i molts habitatges foren abandonats. Aquest fet fou aprofitat per algunes dones públiques per ocupar zones més cèntriques de la ciutat. El rei Joan el caçador es dirigí al batlle i veguer de la ciutat per expulsés les prostitutes de l’antic Call Major el 1396 (2). <br /><br />L’ocupació dels calls després dels avalots contra els jueus també es va donar a les ciutats de València (3) i Perpinyà (4).<br /><br />El 1324 documentem que el Consell de Cent ordenà l’expulsió dels estrangers i <i>tot contret e esmonyonat, e tot orp, e affoylat, e tot altre mendigant, sia hom o sia fembra, qui sia estrany, ne d’altre lengua, qui sia en Barchinona ne sia dins los termens del territori, çò és: arribi a Muntgat, tro a Castell de Fels, e de Moncada, e del loch de Finestelles, e del Coll de Cerola, e de la Gavarra, e de Vayll Vidrera, e de la villa dels Molins Reyals de Lobregat, tro a XII legues dins mar. Que dins IIII dies primers vinents sien tots exits de la ciutat ab tots los dits termens, axí que depuys no·y estien ne·y tornen. E aquells dels damunt dits qui part los dits IIII dies serà trobat en la ciutat o dins los termens damunt dits, serà escobat e gitat de la ciutat e dels temrens ab de grans assots ay tantes vegades com hi sia trobat. Entenem emperò, aclaren los dits Consellers e prohómens que tot hom e tota fembra és entés que sia estrany e de lengua estranya que no sia natura de les terres del senyor Rey d’Aragó e del Rey de Mallorcha. </i>(5) El document no aclareix el per què d’aquesta expulsió. Més d’un segle després (1440) el Consell de Cent veia com un problema la gent que es feia passar per pobre sense ser-ho: <i>Item sien membrants de la gran multitud de falsos pobres o acaparadors que perceben les almoynes als freturosos e importunen tots aquells qui convenen als divinals officis en la Seu. E en les esgleyes parroquials e dels monestirs. E qui vullen veure certa ordinació, la qual és en la casa del Racional de la dita ciutat. E semblantment de esquivar de la dita ciutat la multitud de hermitants que de no soler hic son los quals han jaquits los hereus e hermitatges e só se fets ciutedans e sembres hic molts errors. </i>(6)<br /><br />El rei Joan el caçador atorgà a la ciutat un privilegi per expulsar i exiliar els elements indesitjables: jugadors, vagabunds, alcavots. Aquest privilegi fou atorgat a la ciutat de Barcelona el 1390 i aplicat per primer cop el 1398: <i>Item lo dit senyor volent dar loc a tota mundícia e puritat de la dita ciutat e esquivar les deshonestetats, inconvenients e mals qui·s segueixen per suggestions, tractaments e males obres de les persones dessús nomenades, atorgue perpetualment a la dita ciutat que els veguers i consellers d’aquella presents, e esdevenidors ab lo Consell de Trenta, ja ordonar puxen foragitar perpetualment o a temps de la dita ciutat, totes persones que per informació sumària per ells reebuda, trobaran ésser alcavots o alcavotes, vagabunds, o caps de tafureria públichs, o qui roben o nafren per diners. </i>(7)<br /><br />El govern municipal barceloní comença a fer crides contra alcavots a partir del maig de 1398 de manera genèrica. El novembre de 1401 ja trobem les crides contra els mitjancers amb els seus noms. A les crides s’especifica el lloc d’origen de l’expulsat, si té prostituta treballant, si aquesta està al bordell etc. Els documents d’expulsió també incloïen la pena imposada i si podia demanar perdó per tornar a la ciutat. Les penes podien anar des de l’any als cinquanta anys d’expulsió. Si els expulsats no complien amb les penes: <i>E açò sots pena si lo contrari per ells o per algun d’ells serà fet de ésser escobats per la dita ciutat, e exellats en Sardenya a X anys lavors següents. E si per ventura los demunt nomenats o alguns d’ells dins lo temps a ells assignat, segons dit és, entraran o seran atrobats dins la dita ciutat ho termens de aquella lavors que sien penyats per lo coll, en tal guisa que naturalment muyren.</i> (8)<br /><br />El 1475 els consellers de la ciutat justificaven aquestes expulsions amb la netedat de la ciutat: <i>Item sien atens los dits honorables esdevenidors consellers de <u>tenir neta la ciutat</u> de jochs e tafureries, juradors e blasfemadors de Déu. E encara que les fembres visquin de lur quest stiguen en los lochs a elles pertanyents e que sobre açò proveer e fassen servar les ordinacions en lo passat fetes sobre dites coses en diversos temps publicades, e are poch ha renovades sobre los dits jochs, taffureries, blesfamadors e àvols fembres, sobre l’observança de les quals ordinacions los entés consellers han pres protestes als vaguer e batlle e ells han respost mostrant-se desitjosos complir aquelles, emperò fins vuy per remtennes dels dits officials no nes feta a fer tal exequció, placia als dits esdevenidors honorables consellers en per segur les dites coses segons de ells és pertanyent e degut per lo servey de Nostre Senyor Déu.</i> (9)<br /><br />Tot i que a l’Edat Mitjana es tolerava la prostitució i es veia aquesta activitat com un mal menor. Segons la idea agustiniana del mal menor l’amor venal prevenia altres mals pitjors: sodomia, adulteri, relacions sexuals interètniques, bestialitat, sexe femoral... El sexe remunerat s’havia d’exercir amb unes certes normatives. La més repetida de totes a la documentació municipal de la ciutat medieval és el tancament de les prostitutes als bordells barcelonins.<br /><br />A la Barcelona de mitjans del segle XV hi havien establerts tres bordells a la ciutat. Dos menaven a la Rambla (Viladalls i la Volta d’en Torre) i el del Canyet prop del portal de Sant Daniel. Aquest últim, tal com vaig explicar a la nostra tesi doctoral, va ser fundat gràcies al privilegi atorgat per Alfons el Magnànim a Simó Sala. (10) Era obligatori per al Consell que les prostitutes exercissin dins dels bordells i no a fora: Item sien membrants los dits consellers esdevenidors que façen servar a la sengla, la ordinació feta per consellers e prohomens que les fembres bordelleres, les quals estan per la ciutat escampades, e continuen llur quest en la manera que fan aquelles que stan en los bordells no continuen lur quest fora los dits bordells ans haien anar totes als dits bordells. (11)<br /></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WHzylKVtwnk/Xm9r1PWdwRI/AAAAAAAAFFI/FK3OuN07lJ4RHKYqcAsDINulzwQNzZRWACPcBGAYYCw/s1600/07%2BUbicaci%25C3%25B3%2Bbordells.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-WHzylKVtwnk/Xm9r1PWdwRI/AAAAAAAAFFI/FK3OuN07lJ4RHKYqcAsDINulzwQNzZRWACPcBGAYYCw/s400/07%2BUbicaci%25C3%25B3%2Bbordells.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: medium; text-align: start;" />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; text-align: start;">Mapa dels bordells de la Barcelona al Segle XV </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; text-align: start;">(Extret de la nostra tesi doctoral: "<a href="https://www.tdx.cat/handle/10803/666375" target="_blank">La prostitució a la Barcelona Baixmedieval. Segles XIV-XV"</a></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; text-align: start;">) </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A moltes ciutats europees es tancaven a les prostitutes seguint un calendari marcat: el patró local, les festes nadalenques... A Barcelona se les enclaustrava per Setmana Santa. La primera reclusió es feu el 1373 a un hospital prop del monestir de Santa Clara: <i>Que tota fembra pública, bordellera qui sia en la ciutat se dege ésser enclosa e recullida en lo hospital de la ciutat qui es prop lo monastir de Santa Clara per tot lo dimecres de la Setmana Santa proper vinent e aquí hauran missas, e sermons, e confessions, e seran provehides convinentment a lurs necessitats.</i> (12) Al mateix document s’insta a dones vídues fessin captes per poder mantenir a les prostitutes mentre durés el confinament. Les prostitutes, per fer constricció dels seus pecats, eren obligades a escoltar missa. Al segle XV se les recloïa a la Casa de les Egipciaques: <i>Per reverència a favor del sagrat misteri per lo qual cascuns anys en la derrera setmana de la Quaresma, appellada Setmana Santa, çò representada en Santa Mare Església, memòria de la sagrada passió de Jesucrist. E per çò per lo dit esguard tot abús e continuació de pecar fos tolt e ordonaren que cascúns anys los dimecres, dijous e divendres sants, de la dita setmana totes les fembres bordalleres faents idifferentment quest de lurs cossos escauts en los bordells e hostals de aquells sien e estiguen endessepres, cloeses e tenchades dins la casa appellada de les Egipcíaques e separades de tota visitació de homens.</i> (13)<br /><br />L’any 1365 el Consell de Cent havia donat 500 lliures per l’edificació d’un monestir per a prostitutes penedides. Set anys després es feu efectiva la fundació: <i>En l’any 1372, se fundà en Barcelona lo Monestir de Monges Agustines de Santa Magdalena, trobant-se Bisbe de Barcelona Pere de Planella, i antes era Casa, y aculliment de donas arrepentidas, y lo cardenal legat Bisbe Portuense los doná lo hàbit y regla de Sant Agustí. </i>(14)<br /><br />Si la ciutat no expulsava les prostitutes era pel simple fet que complien una funció social: evitar els abans citats mals majors i amb aquests monestirs els donava una sortida per a la reinserció a la societat.<br /><br />En temps de pestes es solia tancar les portes de les ciutats i els ciutadans quedaven reclosos dins de les muralles. És el cas dels protagonistes del Decameró: <i>ja era l’any de la fructífera Encarnació del Fill de Déu al nombr de mil tres-cents quaranta-vuit, quan previngué la mortífera pestil·lència [...] Per a tractar aquesta malaltia no semblava que hi valgués o fes efecte de metge ni cap virtut de medicina [...] tothom es feia un propòsit prou cruel, que era d’esquivar i defugir els malalts i llurs coses, i fent això, hom creia que se salvava a si mateix. </i>(15). A final del segle XV hi hagué un episodi molt virulent de pesta bubònica a Barcelona. Per aquest fet el veguer i el batlle de la ciutat de Barcelona feren una sèrie d’ordinacions (el tres de juny de 1490), recolzant-se amb la idea que l’epidèmia era degut <i>a la providència divina i per los peccats comesos en gran offensa de la sua divinal Maiestat</i> (16). En aquest document hi ha ordenances contra els juraments contra Déu, el joc, les tafureries, les amants i concubines, del tancament de les prostitutes, contra els alcavots i de no assaltar els monestirs de la ciutat.<br /><br />Un dels altres col·lectius que se’ls confinava eren els presos. Existeix un interessant estudi fet per la Dra. Teresa Vinyoles i Vidal que parla de les queixes dels presos a la presó del veguer de la Barcelona de mitjans del segle XV. (17) La Dra. Vinyoles estudià un document datat el 1445 on es veu la vida que duien els presos i les preses a l’esmentada presó. Al document es pot llegir el tractes contra els presos i els abusos sexuals que sofreixen les preses per part del carceller. Aquest cobrava el que s’anomena el dret de carcellatge, el qual pagaven els presos -entre 8 i 10 diners- dels quals 2 i 4 diners per pagar els lloguers de les flassades i els llits.<br /><br />Esperem que us haguem fet passar una bona estona en aquests dies de confinament domiciliari. Continuarem penjant entrades.<br /><br /><br /><u>NOTES</u><br /> </span><br />
<ol><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (=AHCB), Consell de Cent, Llibre del Consell VIII, f. 24v. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Arxiu de la Corona d’Aragó (=ACA), Registres de Cancelleria 2025, f. 35r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> DANVILA, Francisco: “El robo de la judería de Valencia 1391” Boletín de la Real Academia de la Historia. Tom 8, 1886, p. 33. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ACA, Registres de Cancelleria 3610, f. 318r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consell de Cent, Llibre del Consell VIII, f. 25r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consellers, Testaments de Consellers, 1C-XVII-3, f.15v. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ACA, Registres de Cancelleria, 1844, f. 184r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consell de Cent, Registre d’Ordinacions Especials, 1B-V-12, f. 25r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consellers, Testaments de Consellers, 1C-XVII-5, f. 6r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El privilegi es troba a l’Arxiu Històric de la Santa Creu i Sant Pau, Privilegis reials, doc. papals, doc. particulars. Vol. VIII. Inv. 8. Carpeta 11/4 </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consellers, Testaments de Consellers, 1C-XVII-3, f. 14v. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consellers, Miscel·lània 1C-V-13/1, f. 2 </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1B-II-1, f. 172v.-173r. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rúbriques de Bruniquer, Vol. III, p. 72. Veure: <a href="https://archive.org/details/ceremonialdelsma03brunuoft/page/72/mode/2up">https://archive.org/details/ceremonialdelsma03brunuoft/page/72/mode/2up</a> </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">BOCACCIO, Giovanni: Decameró. Edicions 62, pp. 24 i 25. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">AHCB, Consell de Cent, Registre d'Ordinacions, 1B-IV-11, fol.114v. </span></li>
<li><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193909/288120">https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193909/288120</a> </span></li>
</span></ol>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<br /></span><br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: right; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-841201124466026092019-11-27T10:05:00.001+01:002019-11-27T10:05:58.236+01:00Conferència a Sant Pere de RibesAvui 27 de novembre realitzarem una conferència sobre "El Penedès Medieval" a la Biblioteca josep Pla de Sant Pere de Ribes. L'acte tindrà lloc a les 17:30h.<br />
<br />
Us hi esperem!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-MMeZuaOIkaQ/Xd48Y2yi0hI/AAAAAAAAFBA/efjI94RGCGw-6kBEvq9MTqy5rz-UcBA6wCLcBGAsYHQ/s1600/Sant%2BPere%2Bde%2BRibes.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="402" src="https://1.bp.blogspot.com/-MMeZuaOIkaQ/Xd48Y2yi0hI/AAAAAAAAFBA/efjI94RGCGw-6kBEvq9MTqy5rz-UcBA6wCLcBGAsYHQ/s1600/Sant%2BPere%2Bde%2BRibes.gif" /></a></div>
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-51056660621819299252019-07-25T17:02:00.001+02:002019-07-25T17:02:14.142+02:00Lectura d'estiu: el cinema segons Kim Jong-Il<span style="font-family: verdana, sans-serif;">Quan vaig cursar l'assignatura "Món actual" ens explicaven que la Guerra
Freda era una “Guerra calenta” pels conflictes de Corea i el Vietnam, però poca
cosa més.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La finalització de la Guerra de Corea (1950-1953) comportà
la divisió de la península coreana pel paral·lel 38. Una península que havia
sigut un regne i després una colònia japonesa, ara estava dividit per la
política de blocs. Corea com a tal compartia la seva llengua, la religió, una
història comuna, però a partir d’aquest moment les dues Corees sofririen
destins força diferents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Corea del Sud i Corea del Nord eren pols oposats. La Guerra de Corea i la política de blocs, comportà que Corea del Nord s’alineés amb el bloc comunista i Corea del Sud amb
el bloc capitalista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A partir d’aquest moment Corea del Nord esdevé un misteri i
en sabem poques coses, però gràcies al llibre del cineasta Paul Fischer <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.turnerlibros.com/book/producciones-kim-jong-il-presenta-dot-dot-dot.html" target="_blank">Producciones Kim Jong-Il presenta</a></i> (Ed.
Turner), hem pogut aprofundir sobre la història “no oficial” de Corea del Nord.
Fischer utilitza com a base el segrest del matrimoni Choi-Eun-Hee i de Shin
Sang-Ok per explicar la història més recent de Corea. Ell era director de
cinema i ella la seva actriu fetitxe.</span><o:p></o:p></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://i.kinja-img.com/gawker-media/image/upload/s--A7d8MQLK--/c_scale,f_auto,fl_progressive,q_80,w_800/dzomaywmwiysjt1mrjzx.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://i.kinja-img.com/gawker-media/image/upload/s--A7d8MQLK--/c_scale,f_auto,fl_progressive,q_80,w_800/dzomaywmwiysjt1mrjzx.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Choi-Eun-Hee, Kim Jong-Il i Shin Sang-Ok</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’inici de la dinastia</span></h2>
<h1>
<o:p></o:p></h1>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Kim Il-Sung fou el primer president de la Corea del Nord
comunista. Aprofità la zona ocupada per les tropes soviètiques per establir un
govern provisional. L’any 1950 començaren les hostilitats fins en acabar el
1953. El seu nom significa “el que il·lumina el camí”. Kim Il-Sung i posteriorment
el seu fill i successor, Kim Jong-Il, organitzaren la nova Republica Democràtica
de Corea amb mà de ferro.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">S’establí un únic partit, el Partit dels Treballadors
de Corea. Una de les característiques del “comunisme” coreà (l’anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Juche" target="_blank">Juche</a></i>) és el seu messianisme. Kim
Il-Sung prohibí la religió però s’apropià d’aquesta per confegir una història
oficial. Tant Il-Sung com Jong-Il feien miracles, fets que eren estudiats a les
escoles, i considerats com a història veritable de Corea del Nord.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A més s’establí un sistema de classificació social molt
estricte. Només els “escollits” podien accedir a les classes més altes, però el
clima de vigilància és constant. La justícia s’aplica de forma arbitrària i si
un familiar teu és detingut, aquest fet afecta de manera retroactiva a tot el
clan, fins a tres generacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’estat controla tota la vida privada dels nordcoreans.
Poden anar al a presó per no vestir com marquen les lleis, pel seu pentinat,
per parlar amb qui no han de parlar. La població “no escollida” no pot accedir
a béns de consum, cosa que segons Fischer, sí que fan Il-Sung i Jong-Il.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Kim Il-Sung per evitar “desviacions” dins del seu país, obligava
a escoltar els seus discursos, amb grans altaveus a la capital i ciutats més
importants a tots els nordcoreans. Fet que encara avui passa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Corea del Nord va ser una economia puntera mentre va tenir
el recolzament de Xina i la URSS. Però l’entrada de Deng Xiao Ping (1978) amb
les seves reformes econòmiques de caire capitalista, i la posterior caiguda del
comunisme soviètic, feu que poc a poc l’economia nordcoreana caigués en picat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una de les mancances dels nordcoreans és en energia. A
partir de certa hora hi ha restriccions d’electricitat a tot el país. Si mirem
un mapa lumínic de Corea del Nord veurem que la frontera de Corea del Nord és
una taca negra enmig de la Península Coreana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-BcGq50bwEiY/TwqlFDW4FdI/AAAAAAAAC64/019UvJHUrdE/s1600/contaminacion%2Bluminica2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="870" height="272" src="https://1.bp.blogspot.com/-BcGq50bwEiY/TwqlFDW4FdI/AAAAAAAAC64/019UvJHUrdE/s1600/contaminacion%2Bluminica2.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa lumínic de la Península de Corea</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un altre exemple. Els nordcoreans estaven obligats a
recollir les seves deposicions per manca d’adobs per al camp. Aquestes disposicions
eren recollides pel govern a mode de compost per al camp. Sembla ser però, que
aquesta pràctica ja es portava a terme durant l’ocupació japonesa.</span><o:p></o:p></div>
<br />
<h2>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El cinema i Kim Jong-Il</span></h2>
<h1>
<o:p></o:p></h1>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Kim Jong-Il s’inclinà per la seva vessant més artística. És per
això que organitzà a través del cinema l’ascensió del seu pare com a un déu. Es
feien passes de pel·lícules que Jon-Il supervisava per totes les poblacions
nordcoreanes. En aquestes pel·lícules s’enaltia al líder i es demanava esforç,
lluita i sacrifici per la pàtria. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una altra característica d’aquest cinema és
com es representaven als occidentals. Aquests eren adoradors del capitalisme i
solien tenir alguna deformitat física. La majoria de vegades eren representats
per nordcoreans, maquillats i caracteritzats. Durant la Guerra de Corea hi va
haver-hi soldats americans que es varen passar al bàndol enemic. Aquests
soldats eren, quan se’ls necessitava, utilitzats com a actors occidentals per
als films de Jong-Il.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els escenaris també estaven polititzats: quan a una escena apareixia
Corea del Nord el sol brillava més que mai. Quan apareixia Japó a l’escena, hi
havia tempesta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les pel·lícules occidentals no arribaven mai a les sales de
cinema nordcoreanes, però sí a mans de Kim Jong-Il. A través d’una xarxa d’agents
s’aconseguien les pel·lícules i se’n feien còpies, per a Jong-Il, a les
ambaixades nordcoreanes. El fill del líder estava obsessionat pel cinema tant
que va organitzar el segrest que abans hem esmentat del director de cinema Shin
Sang-Ok i de l’actriu Choi-Eun-Hee. No volem desvetllar com acabà la història,
ja que és l’objecte d’estudi del llibre de Fischer. Els segrestos estaven
a l’ordre del dia a Corea del Nord durant els anys 70 del segle XX. A vegades
es feien de manera arbitrària o bé es planificaven si “podien aportar alguna
cosa a la pàtria”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El cinema, segons Lenin, era la més important de les arts.
El cinema va ser el primer mitjà per enviar missatges a les masses i Kim
Jong-Il ho sabia molt bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Si us han interessat aquests fets el llibre de Fischer no el
podeu deixar passar. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.turnerlibros.com/turner/covers/586/original/9788416354368.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="531" height="320" src="https://www.turnerlibros.com/turner/covers/586/original/9788416354368.jpg" width="212" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-18661851126180083182019-07-21T10:00:00.000+02:002019-07-21T10:00:01.446+02:00Festival Terra Ibèrica 2019<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GTMDnmcppAo/XTBXPX9Ab-I/AAAAAAAAE7w/oxanJT6XOy4r2BFBa2oOJfzCnuZvCmHBwCLcBGAs/s1600/Banner%2BEstiu%2BTerra%2BIb%25C3%25A8rica%2B2019_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="725" height="142" src="https://1.bp.blogspot.com/-GTMDnmcppAo/XTBXPX9Ab-I/AAAAAAAAE7w/oxanJT6XOy4r2BFBa2oOJfzCnuZvCmHBwCLcBGAs/s400/Banner%2BEstiu%2BTerra%2BIb%25C3%25A8rica%2B2019_1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Entre els dies 25 i 28 de juliol podreu gaudir del Festival de Recreació Històrica TERRA IBÈRICA que es celebrarà a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.<br />
<br />
Consulteu el <a href="https://www.calameo.com/books/0059812422bb487d050f2" target="_blank">PROGRAMA OFICIAL</a> per saber els actes i horaris del Festival.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='480' height='339' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxc4IZ9lVyDWFyXScBglMfj9AYFM1CcSPbH-hxzRBApLYljSpDoAciFU7qf0RiBCxEkIS-lHhccWRtphRTAUw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
US HI ESPEREM!Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-40781319581511856362019-07-11T14:15:00.000+02:002019-07-11T14:15:08.378+02:00Xerrada divendres 12: Un corsari portuguès a Cubelles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-qRhbPbgBYyc/XSRXTE_bvNI/AAAAAAAAAzE/eynw4gl6J-YHwP1DG1Nmk4clCmXIoP_SgCLcBGAs/s1600/conferencia-amics-castell-corsari-portugues.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="494" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-qRhbPbgBYyc/XSRXTE_bvNI/AAAAAAAAAzE/eynw4gl6J-YHwP1DG1Nmk4clCmXIoP_SgCLcBGAs/s400/conferencia-amics-castell-corsari-portugues.jpg" width="281" /></a></div>
<br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NDGp5R6VVPk/XSMPxb0LIFI/AAAAAAAAAyw/gHooXkLXezcriVpVqZFVZHUFIW3QrCgpgCLcBGAs/s1600/vi-festa-pirata-cubelles-2019-fitxa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></a><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest divendres 12 de juliol (19h) al Centre Social Joan Roig i Piera de Cubelles per si voleu gaudir de la xerrada "Un corsari portuguès a Cubelles"</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: verdana, sans-serif;">. Aquesta xerrada s'emmarca dins dels actes de la VI Festa Pirata que es celebrarà entre els dies 19 i 21 de juliol.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222;">Us hi esperem!</span></span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-47172395306514025472019-04-23T08:30:00.000+02:002019-04-23T08:55:25.893+02:00Conferència sobre la llegenda de Sant JordiAquest dissabte 27 d'abril podreu gaudir de la conferència "Sant Jordi: entre la història i la llegenda" dins dels actes de la setmana cultural dedicats a la festa de Sant Jordi. La conferència anirà a càrrec del doctor en història Roger Benito Julià i autor del present blog.<br />
<div>
<br />
L'acte es durà a terme a les 11h al Saló de Plens de l'Ajuntament de Cunit.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Us hi esperem!</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/--49HKuLWMmc/XLV4-kpmuOI/AAAAAAAAE2w/6NOGwkZm83YrPXHZV5VDmli6ihuQbJr6wCLcBGAs/s1600/17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="980" height="96" src="https://4.bp.blogspot.com/--49HKuLWMmc/XLV4-kpmuOI/AAAAAAAAE2w/6NOGwkZm83YrPXHZV5VDmli6ihuQbJr6wCLcBGAs/s320/17.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption">Miniatura d'escola flamenca d'un Llibre d'hores del segle XV que va pertànyer a Alfonso Fernández de Còrdova (Biblioteca Nacional d’Espanya, Madrid).</td></tr>
</tbody></table>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-73631738344693777312019-04-22T18:14:00.001+02:002019-04-23T08:54:41.914+02:00Sant Jordi, entre la llegenda i la història<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 107%;">El dia 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de
Sant Jordi. Diu la l'<i>acta martiryum </i>que </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 107%;">Sant Jordi fou un soldat romà nascut a l’actual Palestina cap
al segle III després de Crist.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Educat com a cristià, el jove forma part de la milícia romana i viu "en pecat" amb una vídua, una amoralitat que no devia agradar de llegir a l'ortodòxia cristiana. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan l'emperador Dioclecià proclama l'edicte que obliga a rendir culte al déu Apol·lo, Jordi renega de soldat, distribueix les seves riqueses entre els pobres i s'enfronta a l'emprador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><br /></span><span style="line-height: 107%;">La llegenda diu que va morir fins a tres vegades degut a les tortures i martiris rebuts. Ben aviat la
figura de Sant Jordi va ser molt popular. Tant popular que </span>l'any 496, el papa Gelasi promulgà un decret segons el qual l'<i>acta martyrum</i>' de Sant Jordi passava a ser considerada apòcrifa i en va desautoritzar tots els autors. Va manifestar el papa: <i>"Jordi serà un d'aquells sants venerat pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu</i>"</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><br /></span><span style="line-height: 107%;">Amb les croades (segle X) Sant Jordi esdevé el prototip de
cavaller i apareix el mite de Sant Jordi i el drac. Sembla ser que la iconografia
de Sant Jordi té el seu origen en el deu Horus matant a un cocodril.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-8LjYimhZQWQ/XL3l7ax5uqI/AAAAAAAAE3c/I99MJwXpkH0gb1j5mgpOXIyYO52FESvNACLcBGAs/s1600/Horus%252C%2Bcocodril.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="288" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-8LjYimhZQWQ/XL3l7ax5uqI/AAAAAAAAE3c/I99MJwXpkH0gb1j5mgpOXIyYO52FESvNACLcBGAs/s320/Horus%252C%2Bcocodril.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Horus cavaller, relleu del museu del Louvre</td></tr>
</tbody></table>
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><br /></span><span style="line-height: 107%;">La popularitat del sant Jordi és tal que esdevingué patró de
diversos països i ciutats com Anglaterra, Geòrgia, Aragó, Rússia, Lituània, Barcelona...</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><br /></span><span style="line-height: 107%;">Sant Jordi va ser declarat patró del regne d’Aragó el 1096,
el regne de València el 1343, de Mallorca el 1407 i de Catalunya el 17 d'abril 1456. Llegim als Dietaris de La Generalitat de Catalunya: </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><i><br /></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dissabte, a XVII. Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de
sent Jordi fos colta generalment per tothom,
a oferts, damunt de donadors com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de
la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució.</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;">Els reis
catalans Pere III i Martí I van intentar, sense èxit aconseguir la relíquia per
excel·lència del Sant: el seu crani. Corria la llegenda que qui posseís el crani
del sant tindria el domini de tot el món.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><br /></span><span style="line-height: 107%;">La creu vermella sobre fons blanc esdevingué l’estendard dels
cavallers i ordres militars europees.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-whBOV6diI1U/XL3mV19TL-I/AAAAAAAAE3k/5JSEQV4Ew8sczQCNI6Nl4fPj-uqrFMhMwCLcBGAs/s1600/Estendard%2BSant%2BJordi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="173" data-original-width="169" src="https://2.bp.blogspot.com/-whBOV6diI1U/XL3mV19TL-I/AAAAAAAAE3k/5JSEQV4Ew8sczQCNI6Nl4fPj-uqrFMhMwCLcBGAs/s1600/Estendard%2BSant%2BJordi.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creu de Sant Jordi</td></tr>
</tbody></table>
</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"><br /></span><span style="line-height: 107%;">Per Sant Jordi, com bé sabeu, es el dia en que es regalen
roses i llibres. Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu
de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això
fa pensar que el costum de regalar una rosa té l’origen en aquesta festa, que
se celebrava al Palau de la Generalitat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-N91YE31O4Bs/XL3mrZKdEyI/AAAAAAAAE3w/Rwz_MIYAeKQSsb1cAAo-bQBZAvGps8TMgCLcBGAs/s1600/Ucello%2BSant%2BJordi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="567" height="245" src="https://2.bp.blogspot.com/-N91YE31O4Bs/XL3mrZKdEyI/AAAAAAAAE3w/Rwz_MIYAeKQSsb1cAAo-bQBZAvGps8TMgCLcBGAs/s320/Ucello%2BSant%2BJordi.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Paolo Ucello: Sant Jordi (1470)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;">D'altra banda, l’origen de la
diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan
l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes,
va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i
Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data
triada fou el 7 d’octubre de 1927.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="line-height: 107%;"></span><span style="line-height: 107%;">El 1929, durant l’Exposició
Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d'organitzar-se i sortir
al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La
iniciativa va tenir tant d’èxit que es decidí de canviar la data i establir com
a Dia del Llibre el 23 d’abril, data que coincideix amb la mort de dos grans
autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-7WpLx9uQpUo/XL3nCU8Xh6I/AAAAAAAAE34/X0as0pL0GH4_0j9y0O3KYU5r_pW2ttbbwCLcBGAs/s1600/Vicente_Clavel_Enero_1958_en_Barcelona.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="895" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-7WpLx9uQpUo/XL3nCU8Xh6I/AAAAAAAAE34/X0as0pL0GH4_0j9y0O3KYU5r_pW2ttbbwCLcBGAs/s320/Vicente_Clavel_Enero_1958_en_Barcelona.JPG" width="179" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;">Vicent Clavel i Andrés</span></td></tr>
</tbody></table>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-28943874193543193322019-04-07T10:00:00.000+02:002019-04-07T10:00:04.418+02:00Aquest diumenge 7 d’abril entrevista a En Guàrdia! de Catalunya RàdioAquest diumenge 7 d'abril de 15 a 16h podreu gaudir de l'entrevista que em va fer Enric Calpena pel programa d'història "En guàrdia!" de Catalunya Ràdio.<br />
<br />
Parlarém sobre la prostitucio a la Barcelona Baixmedieval, tema estudiat a la nostra tesi doctoral.<br />
<br />
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-18721496945348470492019-04-05T13:00:00.000+02:002019-04-06T08:29:07.818+02:00Presentació del llibre del Castell de Cunit<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-6JFW61gSaes/XKRs7P_DgoI/AAAAAAAAE2A/Cm0QH02ic_YSY2MA8SL6yfOErPPOigMDgCLcBGAs/s1600/castell-cover.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="656" height="133" src="https://2.bp.blogspot.com/-6JFW61gSaes/XKRs7P_DgoI/AAAAAAAAE2A/Cm0QH02ic_YSY2MA8SL6yfOErPPOigMDgCLcBGAs/s320/castell-cover.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge del Castell de Cunit a mitjans del segle XX</td></tr>
</tbody></table>
El dia 6 d'abril farem la presentació del Llibre del Castell de Cunit. L'acte tindrà lloc al saló de plens de l'Ajuntament de Cunit a les 18h. La singularitat i la història del castell han merescut aquest estudi on es veu la seva evolució històrica i com ha influit en la història del poble de Cunit aquest edifici.<br />
<br />
L'acte està organitzat pel <a href="https://delmaciodeconito.wordpress.com/2019/03/25/sant-jordi-2019-presentacio-de-la-publicacio-historia-del-castell-de-cunit/" target="_blank">Grup d'Estudis Cunitenc Delmacio de Conito</a>.<br />
<br />
<br />
<br />
Us hi esperem!Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-33695359502507366122019-04-03T11:00:00.000+02:002019-04-03T11:00:02.318+02:00Conferència a CubellesAquest divendres dia 5 d'abril serem a Cubelles presentant el nostre estudi sobre les visites pastorals del segle XIV a aquest municipi. L'estudi titulat <i>Cubelles a principis del segle XIV a través de
les visites pastorals </i>està centrat en l'estudi de les visites pastorals del bisbe Ponç de Gualba i Ferrer Abella a la primera meitat del segle XIV.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-o_W8vK2XdHU/XKRq_ObQf3I/AAAAAAAAE10/3cNC2zOXqb4V0uWPzLbz6-8n93iXMHgJACLcBGAs/s1600/Detail%2Bof%2Ba%2Bmedallion%2Bwith%2Ba%2Bcouple%2Bkissing%2Bwhilst%2Bothers%2Blisten%2Bto%2Ba%2Bsermon%252C%2BHarley%2BMS%2B1527%252C%2Bf.%2B95r.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="500" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-o_W8vK2XdHU/XKRq_ObQf3I/AAAAAAAAE10/3cNC2zOXqb4V0uWPzLbz6-8n93iXMHgJACLcBGAs/s320/Detail%2Bof%2Ba%2Bmedallion%2Bwith%2Ba%2Bcouple%2Bkissing%2Bwhilst%2Bothers%2Blisten%2Bto%2Ba%2Bsermon%252C%2BHarley%2BMS%2B1527%252C%2Bf.%2B95r.png" width="312" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall d'un medalló on un clergue fa un sermó mentre una parella es besa (Harley MS 1527, f. 95r)</td></tr>
</tbody></table>
Aquest acte s'emmarca dins dels actes de la Fira Medieval de Cubelles 2019. Podeu consultar el programa complet en aquest <a href="http://www.cubelles.cat/files/doc10667/llibret-fira-medieval-2019-def.pdf">enllaç</a>.<br />
<br />
La presentació serà a les 19:00h al CSIDE Joan Roig i Piera de Cubelles. Us hi esperem!Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-85061559830830824752019-02-26T13:31:00.000+01:002019-02-26T13:31:57.770+01:00Comprova si el teu mail ha estat piratejat #Troyhunt<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /><br />Un expert en ciberseguretat ha descobert <a href="https://www.rac1.cat/info-rac1/20190118/454189662553/filtracio-mails-correus-historia-ciberseguretat-troy-hunt.html">la filtració més gran de correus electrònics de la història</a>. Una bretxa informàtica ha deixat al descobert 773 milions de comptes de correu i de moment se’n desconeix l’autoria perquè no pertanyen a una sola plataforma de correus, com va ser el cas de Yahoo d’ara fa uns mesos. La base de dades, anomenada Col·lecció número 1, s’ha compartit en un fòrum de pirates informàtics.<br /><br /><br />Comprova si el teu mail s’ha filtrat<br /><br /><br />L’expert es diu Troy Hunt i <a href="https://haveibeenpwned.com/">ha obert un cercador perquè entris la teva adreça</a> de correu electrònic i comprovis si ha estat piratejada.</span><div class="hybs-mslot" id="hybs-mslot-7f78509f-0" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: open_sansregular, sans-serif; font-size: 20px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 10px auto; max-width: 600px; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 600px;">
</div>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: open_sansregular, sans-serif; font-size: 20px;"></span><br />
<figure class="story-leaf-body-image" itemprop="thumbnail" itemscope="" itemtype="https://schema.org/ImageObject" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: open_sansregular, sans-serif; font-size: 20px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 25px 0px; padding: 0px; position: relative; vertical-align: baseline;"><img alt="Aquí sabràs si el teu correu electrònic ha estat piratejaT. // Captura de www.haveibeenpwned.com" class="img-responsive" itemprop="thumbnail" src="https://www.rac1.cat/r/GODO/R1/p0/WebSite/Imagenes/2019/01/18/img_20190118-095305_pwned-kMoB--1105x715@RAC1-Web.PNG" style="border: 0px; box-sizing: border-box; display: block; font: inherit; height: auto; margin: 0px; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline; width: 647.328px;" /></figure><div>
<br /></div>
Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-70992824338664834322019-01-14T10:00:00.000+01:002019-01-14T10:00:03.257+01:00Xerrada a Cunit de Francesc Xavier Hernández<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin: 27px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El proper dissabte, 19 de gener <span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">a les 18h</span> al Saló de Plens de l’Ajuntament de Cunit es farà la conferència <b>"Fa 80 anys… LES FORCES FRANQUISTES OCUPEN EL PENEDÈS"</b></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Després de la sagnant i brutal batalla de l’Ebre, el front va quedar estabilitzat uns dies pels cursos de l’Ebre pel sud i pel Segre per ponent. En vigílies de les festes nadalenques les forces “nacionalistes” van travessar el Segre continuant així l’ocupació del territori català que ja havien iniciat mesos abans fins a Lleida. A la segona setmana de gener les unitats del Cos d’Exèrcit marroquí ho feien per Mora en direcció de la costa cap a L’Aldea i l’Ametlla.</div>
<figure class="wp-caption aligncenter" data-shortcode="caption" id="attachment_523" style="background-color: white; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin: 14px auto 27px; max-width: 100%; width: 493px;"><img alt="pas a nivell d'el vendrell" class="alignnone wp-image-523" data-attachment-id="523" data-comments-opened="1" data-image-description="" data-image-meta="{"aperture":"0","credit":"jordi catalina","camera":"","caption":"","created_timestamp":"1547071803","copyright":"","focal_length":"0","iso":"0","shutter_speed":"0","title":"","orientation":"0"}" data-image-title="pas a nivell d’el vendrell" data-large-file="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg?w=535" data-medium-file="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg?w=493&h=346" data-orig-file="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg" data-orig-size="535,377" data-permalink="https://delmaciodeconito.wordpress.com/2019/01/09/conferencia-fa-80-anys-les-forces-franquistes-ocupen-el-penedes/pas-a-nivell-del-vendrell/" height="346" sizes="(max-width: 493px) 100vw, 493px" src="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg?w=493&h=346" srcset="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg?w=491&h=346 491w, https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg?w=150&h=106 150w, https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg?w=300&h=211 300w, https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/pas-a-nivell-del-vendrell.jpg 535w" style="box-sizing: border-box; display: block; height: auto; margin: 0px auto; max-width: 100%;" width="493" /><figcaption class="wp-caption-text" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5675em; margin: 14px 0px; padding: 0px 4.92188px;">Pas a nivell del Vendrell, 15 de gener del 1939. Un camió carregat de civils i militars i tota mena de paquets espera que s’aixequin les barreres per continuar la fugida cap a Vilafranca</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Per l’interior la V divisió de Navarra el dia 11 ocupava Montblanc. Tres dies després entraven a Valls i l’endemà ho feien a Reus connectant amb els marroquins que avançaven per la costa. Tots plegats cap a migdia ocupaven també Tarragona.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
L’exèrcit republicà totalment desfet, desorganitzat i desmoralitzat incapaç de presentar resistència s’anava retirant a marxes forçades vers Barcelona. Sols així s’explica que els 100 km que separen Tarragona de Barcelona s’ocupessin en tan sols 11 dies.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El dia 19 els feixistes ocupant Torredembarra, Rodonyà i Vila-rodona es plantaven ja a les portes del Penedes.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Un dia després, el 20, dia de Sant Sebastià queien Creixell, Roda de Barà, Sant Vicenç, El Vendrell, La Bisbal, Llorenç, Santa Oliva, Sant Jaume i Calafell.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El 21, dissabte al matí era ocupat Cunit, Cubelles el migdia també i cap a les 19 h. malgrat una minsa resistència Vilanova canviava de mans. Sitges i Sant Sadurní el dia 22 marcaven l’imparable avanç “nacional”.</div>
<figure class="wp-caption aligncenter" data-shortcode="caption" id="attachment_520" style="background-color: white; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin: 14px auto 27px; max-width: 100%; width: 489px;"><img alt="bellveiretirada" class=" wp-image-520 aligncenter" data-attachment-id="520" data-comments-opened="1" data-image-description="" data-image-meta="{"aperture":"0","credit":"","camera":"","caption":"","created_timestamp":"0","copyright":"","focal_length":"0","iso":"0","shutter_speed":"0","title":"","orientation":"0"}" data-image-title="bellveiretirada" data-large-file="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=489&h=329?w=656" data-medium-file="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=489&h=329?w=300" data-orig-file="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=489&h=329" data-orig-size="747,503" data-permalink="https://delmaciodeconito.wordpress.com/2019/01/09/conferencia-fa-80-anys-les-forces-franquistes-ocupen-el-penedes/bellveiretirada/" height="329" sizes="(max-width: 489px) 100vw, 489px" src="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=489&h=329" srcset="https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=489&h=329 489w, https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=150&h=101 150w, https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg?w=300&h=202 300w, https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2019/01/bellveiretirada.jpg 747w" style="box-sizing: border-box; clear: both; display: block; height: auto; margin: 0px auto; max-width: 100%;" width="489" /><figcaption class="wp-caption-text" style="box-sizing: border-box; line-height: 1.5675em; margin: 14px 0px; padding: 0px 4.875px;">Moltes famílies es van sumar a la retirada de les forces republicanes cap a Barcelona i la frontera. Imatge presa prop de Bellvei el mateix dia 15 de gener del 1936. Tota la família empenyent el carro sobrecarregat amb les seves pertinences. De Cunit va fugir a l’exili la família de Pere Hugué i Dolors Farré, de cal Melcior, junt amb els tres fills Lluïsa, Erminia i Joan mes el gendre Marcial. Alguns retornarien als pocs mesos i altes s’hi van quedar definitivament</figcaption></figure><div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El 23 el Penedes quedava ja enrere amb l’ocupaciò el l’Ordal per l’interior i Vallcarca i Garraf per la costa. Un dia després i ja a les portes de Barcelona tot el pla amb Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat del Llobregat era ja “conquerit” i a l’endemà les forces “franquistes” travessaven el riu avançaven per l`Hospitalet i cap a la serra de Collserola començant així el cercle de la capital catalana que finalment serà ocupada el dia 26.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: "Libre Baskerville", serif; margin-bottom: 27px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
El 4 de Febrer els “nacionals” ocupaven Girona, el 8 queia Figueres la línia fronterera amb La Junquera i el pas del Pertús el dia 9 marcaven el final de la campanya catalana i es donava per tan ocupat tot el territori del Principat. Començava ara el temps de les denúncies, repressió, revenges i l’aplicació de la trista “Causa General” sinònim de judicis sumaríssims, sense cap mena de garanties jurídiques, i traduïts en afusellaments i penes de presó per a totes les persones, de tota condició, compromeses amb la República i la Generalitat.</div>
<h3 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; font-family: "Libre Baskerville", serif; font-size: 24px; margin: 27px 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline;">
<br /></h3>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-47316315066497191202018-11-15T08:24:00.001+01:002018-11-15T08:33:13.335+01:00Lectura Tesi Doctoral<a href="https://www.upf.edu/documents/3192961/3232467/tesis.jpg/c85896e3-5f08-4e24-8aba-4712f27cb192?t=1452856349499" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="249" data-original-width="252" src="https://www.upf.edu/documents/3192961/3232467/tesis.jpg/c85896e3-5f08-4e24-8aba-4712f27cb192?t=1452856349499" /></a>El dia 30 de novembre a les 11h faré la lectura de la meva tesi doctoral sobre la prostitució a la Barcelona baixmedieval. L'acte es celebrarà a la Facultat d'Història de la UB a la Sala Gran 4ª planta.<br />
<br />
Us hi espero!avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-38913034691165323472018-07-24T14:00:00.000+02:002018-07-24T14:00:03.241+02:00Sempre ens quedarà l'humorEl 155 en vinyetes. Dossier del diari Ara (<a href="http://www.ara.cat/">www.ara.cat</a>)<br />
<br />
Descartes-vos-el en aquest <a href="https://drive.google.com/open?id=1nrp8Y7KuFrCST_GSOxa3QixDuqyYSSVi">enllaç</a>
<div data-configid="4766159/63347517" style="width:475px; height:317px;" class="issuuembed"></div>
<script type="text/javascript" src="//e.issuu.com/embed.js" async="true"></script>avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-63715517222112262072018-05-17T11:02:00.000+02:002018-05-17T11:02:45.767+02:00Presentació del llibre Lleugera sang<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Bs-pHTgnlss/Wv1Dne-K75I/AAAAAAAAJ7U/Gmr33elPlQkkCpNJRaYlzj_fh_YiG1baACLcBGAs/s1600/27_lleugera-sang.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1066" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-Bs-pHTgnlss/Wv1Dne-K75I/AAAAAAAAJ7U/Gmr33elPlQkkCpNJRaYlzj_fh_YiG1baACLcBGAs/s320/27_lleugera-sang.jpg" width="213" /></a>Avui a les 19:30 es farà la presentació de la novel·la <i>Lleugera sang</i> de Xavier Zambrano a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia.<br />
<br />
És la primera incursió de Zambrano en el gènere de novel·la negra, tot i que abans havia traduït autors d'aquest gènere. Amb <i>Lleugera sang</i> l'autor ret homenatge als autors americans clàssics com Raymond Chandler o Dashiell Hamett.<br />
<br />
No us ho perdeu!avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-43381240113384805642018-05-11T17:00:00.000+02:002018-05-11T17:00:11.474+02:00Presentació del llibre "Seré Yo Español" de Gaziel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-zWqXw06SS2Y/WvWpLBIlBhI/AAAAAAAAErA/4a8flulj_gYPaLbeeNBlxxm4Nqe9lf2hgCLcBGAs/s1600/gaziel_400.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="613" data-original-width="400" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-zWqXw06SS2Y/WvWpLBIlBhI/AAAAAAAAErA/4a8flulj_gYPaLbeeNBlxxm4Nqe9lf2hgCLcBGAs/s320/gaziel_400.jpg" width="208" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;">La presentació anirà a càrrec de l’editor del llibre, Narcís Garolera, i el periodista Francesc-Marc Álvaro, autor del pròleg. Acte emmarcat dins l’any Fabra.<br /><br />Agustí Calvet –conegut amb el pseudònim de Gaziel– va publicar al diari El Sol, entre 1925 i 1930, un centenar d’articles, la majoria dels quals no han estat mai recollits en un llibre. En les seves col·laboracions per aquest diari madrileny, Gaziel va més enllà de l’actualitat política i reflexiona sobre qüestions com la política europea d’entreguerres, la dicotomia Espanya-Amèrica i, especialment, les dificultats de l’encaix català en la vida política espanyola. Les seves reflexions són, segons Francesc-Marc Álvaro, “una veu que il·lumina la història d’Espanya i de Catalunya amb la llum obliqua del dubte, l’experiència i l’honestedat” i confirmen Gaziel com el periodista català més important de la primera meitat del segle XX.</span></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-size: small;"><br />Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és doctor en Filologia Catalana i catedràtic de Llengua i Literatura a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat més d'un centenar de llibres, la major part dels quals són edicions crítiques d'obres de Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. Va ser guardonat amb el Premi Serra d’Or d’estudis literaris.<br /><br />Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un dels periodistes més prestigiosos del país. Columnista i editorialista de La Vanguardia i de les revistes Esguard i Serra d’Or, col·labora a RAC1, 8TV i TV3. Compagina aquesta tasca professional amb la docència del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Autor de nombrosos llibres, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibàñez Escofet, entre d’altres.<br /><br />Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i GEC Amics del Castell, dins l’Any Fabra.</span><br class="Apple-interchange-newline" />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-76615339928373417662018-05-10T09:00:00.000+02:002018-05-10T09:00:19.200+02:00Premsa històrica gironina digitalitzada<a href="https://1.bp.blogspot.com/-n7c2XEUCcX4/WvMylOlyuYI/AAAAAAAAAwE/u6_KGGFRb1g1DrB_WIu80eOQhbwmzpViQCLcBGAs/s1600/correo%2Bgerona.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="806" data-original-width="613" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-n7c2XEUCcX4/WvMylOlyuYI/AAAAAAAAAwE/u6_KGGFRb1g1DrB_WIu80eOQhbwmzpViQCLcBGAs/s320/correo%2Bgerona.png" width="241" /></a>Dins de la web de <a href="http://www.girona.cat/sgdap/cat/index.php" target="_blank">l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Girona</a> es pot consultar diverses capçaleres de diaris gironins. El <a href="http://www.girona.cat/sgdap/cat/premsa.php" target="_blank">llistat</a> és molt ampli i abarca des de l'any 1795 fins el 2016:<br />
<ul>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000016949&lang=ca&view=hemeroteca">9 Esportiu, El</a> (2002-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000000009&lang=ca&view=hemeroteca">9 Esportiu. Comarques gironines, El</a> (2013-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000113910&lang=ca&view=hemeroteca">Autonomista, L'</a> (1931-1939)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000124727&lang=ca&view=hemeroteca">Autonomista. Suplement Literari, L'</a> (1902-1935)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000734667&lang=ca&view=hemeroteca">Avui</a> (1976-2011)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0003023835&lang=ca&view=hemeroteca">Catalonia Today</a> (2004-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000172369&lang=ca&view=hemeroteca">Combat</a> (1936)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000172420&lang=ca&view=hemeroteca">Correo de Gerona</a> (1795)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0001575850&lang=ca&view=hemeroteca">Diari de Girona</a> (1988-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000238015&lang=ca&view=hemeroteca">Diario de Gerona</a> (1808-1809)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000173062&lang=ca&view=hemeroteca">Diario de Gerona de Avisos y Noticias</a> (1889-1936)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0003038759&lang=ca&view=hemeroteca">Econòmic, L'</a> (2010-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000238568&lang=ca&view=hemeroteca">Front</a> (1937-1939)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0003022398&lang=ca&view=hemeroteca">Gazeta de Gerona</a> (1793-1794)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000240715&lang=ca&view=hemeroteca">Gazette de Gironne</a> (1810-1812)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000241279&lang=ca&view=hemeroteca">Gerona CNT</a> (1937)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000242168&lang=ca&view=hemeroteca">Geronés, Lo</a> (1894-1908)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000244856&lang=ca&view=hemeroteca">Hoja del Lunes</a> (1950)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000245062&lang=ca&view=hemeroteca">Lucha, La</a> (1897-1910)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000259769&lang=ca&view=hemeroteca">Norte, El</a> (1870-1928)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000260266&lang=ca&view=hemeroteca">Nou Diari. Edició Girona</a> (1993-1994)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000277539&lang=ca&view=hemeroteca">Nueva Lucha, La</a> (1887-1889)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000282003&lang=ca&view=hemeroteca">Pirineo, El</a> (1939-1942)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000287312&lang=ca&view=hemeroteca">Pont de pedra, El</a> (1935-1936)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000287404&lang=ca&view=hemeroteca">Postillón, El</a> (1837-1855)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000288179&lang=ca&view=hemeroteca">Presència</a> (1965-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0002209452&lang=ca&view=hemeroteca">Punt, El</a> (1978-2011)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000387125&lang=ca&view=hemeroteca">Punt Avui, El</a> (2011-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000574888&lang=ca&view=hemeroteca">Punt Avui. Comarques gironines, El</a> (2011-2016)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000460034&lang=ca&view=hemeroteca">Rambla de Girona, La</a> (1932)</li>
<li><a href="http://pandora.girona.cat/details.vm?q=id:0000661301&lang=ca&view=hemeroteca">Sitios de Gerona, Los</a> (1943-1987)</li>
</ul>
<div>
No us perdeu aquest nou recurs digital és un autèntic tresor.</div>
avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-3570362887903245292018-03-29T16:29:00.000+02:002018-03-29T16:29:31.076+02:00Mor Isidre Aymerich i Bernal als 91 anys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-9tyIWUhNOG4/Wrz4DIS163I/AAAAAAAAAvs/ylv5zQsTnKc1X8OtkpoZseMwcBO5m5eZQCLcBGAs/s1600/isidreAymerich.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="410" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-9tyIWUhNOG4/Wrz4DIS163I/AAAAAAAAAvs/ylv5zQsTnKc1X8OtkpoZseMwcBO5m5eZQCLcBGAs/s320/isidreAymerich.jpg" width="199" /></a>Dimecres dia 21 moria a Vilafranca als 91 anys Isidre Aymerich i Bernal. Nascut al Vendrell el 1927, justament, el passat 7 de març encara va poder presentar a la seva vila nadiua. el llibre sobre el paper-moneda al Baix Penedès durant la Guerra Civil.<br />
<br />
Per la seva activitat de difusió de la filatèlia va rebre la medalla de plata al Mèrit Filatèlic, distinció concedida pel Consell de l’Ordre Civil del Mèrit Postal i de la Medalla al Mèrit Filatèlic del Ministeri de Foment. Així mateix, com a membre de l’Associació Hispànica de Publicistes Filatèlics i Numismàtics també havia estat distingit amb la medalla del 50é aniversari de la Federació Espanyola de Societats Filatèliques.<br />
<br />
Aymerich hi va promoure als anys quaranta l’entitat Círculo Filatèlico Vendrellense, posteriorment anomenat Círculo Filatélico de la Congregación Mariana, des de la que es van portar a terme nombroses activitats i exposicions internacionals amb motiu del centenari del segell espanyol el 1950.<br />
<br />
Home d’una personalitat exquisida, el 1957 es va traslladar a Vilafranca del Penedès on va iniciar la seva activitat professional a la Caixa d’Estalvis del Penedès, entitat en la que exerciria durant molts anys de cap de relacions públiques, i en la que també van estar a càrrec de l’obra social, des de la que va tirar endavant la creació dels JESPE, un model d’èxit de promoció de l’esport escolar, iniciativa que posteriorment passaria a les regidories d’esports dels diversos ajuntaments i que també s’organitzaria amb èxit a moltes altres comarques catalanes.<br />
<br />
Delegat de propaganda de la Fira del Vi i durant dotze anys va ser membre de la comissió organitzadora de les Fires de Maig, també com a delegat de propaganda i relacions públiques, Isidre Aymerichva ser administrador de la Festa Major 1971 i des del 1979 al 1983 va ocupar la vice-presidència del Museu de Vilafranca.<br />
<br />
El 1977 va ser membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs, entitat en la que el 1992 va constituir la secció de Filatèlia i Numismàtica, que va encapçalar fins el 1999 i en la que va portar a terme una labor prou destacada amb la publicació d’un butlletí periòdic. La secció va promoure, entre altres activitats, un conjunt d’exposicions als diversos municipis penedesencs sobre el paper-moneda durant la guerra civil, el resultat final d’aquesta labor, després d’una tasca detalladíssima i minuciosa de recerca i documentació, va ser el volum “El paper-moneda a l’Alt Penedès durant la guerra civil (1936-1939)” publicat per l’Institut d’Estudis Penedesencs el 2014 i encara no fa un mes el llibre dedicat al Baix Penedès, al que havia de seguir el del Garraf, que ens consta que tenia pràcticament enllestit. Aymerich era autor igualment del llibre sobre el paper-moneda a la Sagarra també durant l’etapa de la guerra civil.avolsfembreshttp://www.blogger.com/profile/16271573530590708436noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8551050444875593470.post-56122337793242006532018-03-16T07:01:00.000+01:002018-03-16T07:10:30.421+01:00Xerrada a Cubelles <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-YTQ2ORXtINY/WqtZAehi_AI/AAAAAAAAEk0/xdW-4y3otVcdY51oJvPIbrqO1AkZ7oUVwCLcBGAs/s1600/2018-cartell-fira-medieval-baixa-2-redim-w470-h550.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="389" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-YTQ2ORXtINY/WqtZAehi_AI/AAAAAAAAEk0/xdW-4y3otVcdY51oJvPIbrqO1AkZ7oUVwCLcBGAs/s400/2018-cartell-fira-medieval-baixa-2-redim-w470-h550.jpg" width="281" /></a></div>
Aquest dissabte 17 de març serem a Cubelles parlant sobre "<b>La prostitució a l'Edat Mitjana</b>". La xerrada serà al <a href="http://www.cubelles.cat/pl78/actualitat/informacio-d-interes/equipaments-municipals/id187/centre-social.htm">Centre Social de Cubelles</a> a les 19h. L'entrada és gratuïta.<br />
<br />
L'acte s'emmarca dins dels actes de <a href="http://www.cubelles.cat/pl255/actualitat/noticies/agenda/id1381/cubelles-medieval-2018.htm">Cubelles medieval</a> que culminarà amb <a href="http://www.cubelles.cat/pl255/actualitat/noticies/agenda/id1381/cubelles-medieval-2018.htm">La VII Fira medieval de Cubelles</a> (Del 30 de març al 1 d'abril).<br />
<br />
<br />
Acte organitzat per la regidoria de Turisme, Comerç i Fires de l’Ajuntament de Cubelles amb la col·laboració del <a href="http://amicscastell.blogspot.com.es/" target="_blank">GEC Amics del Castell </a><br />
<br />
No us ho perdeu!<br />
<br />Rogerhttp://www.blogger.com/profile/14769602340032816124noreply@blogger.com0