dimecres, 29 d’octubre del 2008

La nostra biblioteca digital

Estrenem bilbioteca digital al blog. Hem recollit els diversos llibres i articles que hem anat referenciant al blog. Podeu accedir als documents fent un clic a la columna de la dreta. Anirem ampliant la biblioteca pròximament.

Esperem que la disfruteu!

dijous, 23 d’octubre del 2008

Càstigs medievals

L'aplicació de la llei fa inherent l'existència del càstig. Actualment les penes corporals i les tortures estan prohibides tot i que ONG's com Aministia Internacional ens ensenyen cada dia com això és fals.

A l'Edat Mitjana els càstigs per crims eren molt cruents, si els mirem amb els nostres ulls. Castracions, amputacions de membres, mort (per ofegament, per turments, penjats...). A vegades els reus eren escarnits en públic al costell (Columna o bastiment de fusta on eren subjectats antigament els reus de certs delictes i hi estaven exposats a la vergonya pública per un temps determinat) o assotats en públic. Aquest és el cas dels alcavots de Barcelona que abans d'expulsar-los se'ls passejava en ruc mentre el botxí els assotava. Així ho demostra el quadre de Francesc Galofré titulat "Bòria Avall". (Més informació). L'autor ens presenta un l'assot públic d'un alcavot:

Als alcavots de Barcelona se'ls passejava "Bòria Avall" i segons Amades a Històries i Llegendes de Barcelona (p. 25-26) el recorregut era:


"La comitiva sortia de la presó que, com hem dit, estava situada a la plaça del Rei i donava al carrer conegut per davallada de la Presó; seguia Bòria avall, fins a la capelleta d’en Marcús; trencava pel carrer de Montcada; travessava el Born i pel carrer de la Vidrieria i la plaça de les Olles, feien cap al puig de les Forques, o sigui a la plaça dels Porcs, dita més moderadament pla de Palau; seguia pel carrer Ample, pel Regomir, el carrer de la Ciutat; travessava la plaça de Sant Jaume, i pel carrer del Bisbe sortia a la Plaça Nova, carrer de la Corríbia, i cap a la presó altra vegada."


Al Fuero de Cuenca alguns dels càstigs es feien per ferro roent o cremant al culpable. Per un abortament:


"La mujer que a sabiendas ficiere con que abuerte, quémenla si fuere manifiesta; si non, sálvese con fierro caliente; otrosí, la mujer que dijere que concibió de alguno e el omne non lo creyere, tome el fierro caliente, e si se quemare, non sea creída; e si sana fuere, el padre reciba a su fijo e críelo como fuero es."

Podeu complementar-ho amb la lectura de l'article de Salvador Claramunt sobre la dona i el Fuero de Cuenca.


Tenim moltes imatges de càstigs medievals i posteriors. Una forca de Tortosa del segle XVI:



Al Manuscrit del Costums de Tolosa de Llanguedoc (any 1296; Biblioteca Nacional de França MS Lat. 9187) trobem múltiples imatges de càstigs corporals. Càstigs a adúlters:



Càstigs corporals: escapçar (tallar el cap) i espunyar (tallar una mà):



Gràcies a aquestes imatges i als textos presentats podem veure la duresa i crueltat dels càstigs medievals.

dijous, 16 d’octubre del 2008

La biblioteca nacional de França

La biblioteca nacional de França té diversos fons i llibres digitalitzats. Funciona com les altres biblioteques digitals que hem anat esmentant al nostre blog. Pots fer cerques per autor, títol o paraula. Així si busquem "Avignon" ens apareixen diversos llibres que podem descarregar, un mapa (a la imatge), imatges de la ciutat...

Destaquem la col·lecció dels Concilis eclesiàstics recopilats per Gian Domenico Mansi titulats Sacrorum Conciliorum nova et amplissima collectio, una eina indispensable per als medievalistes i estudiosos de la història eclesiàstica.

Podeu obrir un compte gratuïtament i fer-vos la vostra pròpia biblioteca.


divendres, 10 d’octubre del 2008

Prostitució, llei canònica i la carassa de Barcelona

He localitzat un article on James A. Brundage, professor emèrit de la Univeristat de Kansas, tracta sobre la prostitució medieval i la llei canònica. Els canonistes foren una sèrie de religiosos especialistes en dret canònic. Aquests varen fer un esforç per regular tots els aspectes de la vida humana. Els canonistes també tractaren sobre la promiscuïtat de les prostitutes i la utilitat dels guanys d'aquestes. L'article és en anglès però força amè de llegir.

Navegant per la xarxa m'he topat amb una "Carassa" de Barcelona. En Xavi Caballé explica que:


Fa un parell de dissabtes vaig anar a una ruta per la Barcelona medieval, organitzada pel Museu d'Història de la Ciutat. Una de les parades (no prevista, però ja que hi passavem ens hi vam parar) va ser al carrer Vigatans cantonada amb Mirallers, al costat del carrer Carassa.

A la cantonada hi ha aquesta Carassa

d'origen medieval. Avui per avui no es coneix quina funció tenia, si purament decorativa o bé s'utilitzava per indicar quelcom. La idea més generalitzada es que aquesta carassa es va utilitzar per indicar la presència d'un prostíbul a l'edifici. Durant l'edat mitjana els carrers no tenien rètols indicadors ni cap mena de senyal estàndard per identificar on era; els noms (molts dels quals han arribat als nostres dies) eren denominacions populars, però no oficials.

Una de les teories indica que aquesta carassa servia per recordar als clients on es trobava el prostíbul. Va ser, doncs, un dels primers indicadors de nom de carrer que hi va haver a Barcelona.

Hi havien altres Carasses com es pot veure en aquest blog. Les Carasses de Barcelona continuen essent un misteri. Hi han altres autors que diuen que pot ser el signe nobiliari d'una família importnat... La qüestió encara no ha estat resolta...

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Estrenem traductor!

Google ofereix un servei gratuit de traducció de webs. Només heu d'anar a aquest link, seleccionar l'idioma de la vosta pàgina web i insertar-hi el codi html.

Realment funciona força bé!! Podeu provar-lo escollint la llengua al menú de la dreta del nostre blog.