Càstigs medievals

L'aplicació de la llei fa inherent l'existència del càstig. Actualment les penes corporals i les tortures estan prohibides tot i que ONG's com Aministia Internacional ens ensenyen cada dia com això és fals.

A l'Edat Mitjana els càstigs per crims eren molt cruents, si els mirem amb els nostres ulls. Castracions, amputacions de membres, mort (per ofegament, per turments, penjats...). A vegades els reus eren escarnits en públic al costell (Columna o bastiment de fusta on eren subjectats antigament els reus de certs delictes i hi estaven exposats a la vergonya pública per un temps determinat) o assotats en públic. Aquest és el cas dels alcavots de Barcelona que abans d'expulsar-los se'ls passejava en ruc mentre el botxí els assotava. Així ho demostra el quadre de Francesc Galofré titulat "Bòria Avall". (Més informació). L'autor ens presenta un l'assot públic d'un alcavot:
Als alcavots de Barcelona se'ls passejava "Bòria Avall" i segons Amades a Històries i Llegendes de Barcelona (p. 25-26) el recorregut era:

"La comitiva sortia de la presó que, com hem dit, estava situada a la plaça del Rei i donava al carrer conegut per davallada de la Presó; seguia Bòria avall, fins a la capelleta d’en Marcús; trencava pel carrer de Montcada; travessava el Born i pel carrer de la Vidrieria i la plaça de les Olles, feien cap al puig de les Forques, o sigui a la plaça dels Porcs, dita més moderadament pla de Palau; seguia pel carrer Ample, pel Regomir, el carrer de la Ciutat; travessava la plaça de Sant Jaume, i pel carrer del Bisbe sortia a la Plaça Nova, carrer de la Corríbia, i cap a la presó altra vegada."

Al Fuero de Cuenca alguns dels càstigs es feien per ferro roent o cremant al culpable. Per un abortament:

"La mujer que a sabiendas ficiere con que abuerte, quémenla si fuere manifiesta; si non, sálvese con fierro caliente; otrosí, la mujer que dijere que concibió de alguno e el omne non lo creyere, tome el fierro caliente, e si se quemare, non sea creída; e si sana fuere, el padre reciba a su fijo e críelo como fuero es."

Podeu complementar-ho amb la lectura de l'article de Salvador Claramunt sobre la dona i el Fuero de Cuenca.

Tenim moltes imatges de càstigs medievals i posteriors. Una forca de Tortosa del segle XVI:

Al Manuscrit del Costums de Tolosa de Llanguedoc (any 1296; Biblioteca Nacional de França MS Lat. 9187) trobem múltiples imatges de càstigs corporals. Càstigs a adúlters:

Càstigs corporals: escapçar (tallar el cap) i espunyar (tallar una mà):

Gràcies a aquestes imatges i als textos presentats podem veure la duresa i crueltat dels càstigs medievals.