divendres, 5 de març de 2010

Dos retrats de la mort a la Índia Medieval

Quan pensem amb viatgers medievals sempre ens ve al cap el mercader venecià Marco Polo. Polo començà el seu viatge l'any 1271 des de la seva ciutat natal fins a la Xina i passant per l'Índia, Jerusalem, Pèrsia, Indonèsia... L'editorial Proa ha traduït per primer cop el seu llibre de viatges al català (La descripció del món, traduïda per Manuel Forcano), però existiren d'altres viatgers, potser no tant coneguts. Fa uns dies he recuperat la lectura de Els viatges d'Ibn Battuta (publicada per Proa l'any 2005, traduït també per Manel Forcano). En aquest llibre l'autor ens explica, a vegades amb una minuciositat de antropòleg, els seus viatges pel món islàmic del moment. Battuta, nat a Tànger l'any 1304 era un ulema o estudiós de la religió musulmana. El motiu principal del seu viatge era anar a complir amb un dels preceptes islàmics: la peregrinació a la Meca. Després de travessar el nord d'Àfrica i Egipte el viatger arribà a la ciutat santa. Però sembla ser que a Battuta li picà el cuc del viatger i prosseguí per altres zones: Síria, l'imperi mongol, Zanzíbar, l'Índia, Mali, Granada...

Mentre el viatges fou a l'Índia describí el ritual d'incineració d'una vídua seguint el ritual hindú. Fragment que copioo aquí, fixeu-vos en eleguatge que utilitza l'ulema:

"Quan tot just m'havia separat d'aquell xeic, vaig veure gent que corria enllà del nostre campament, i alguns dels nostres homes s'hi van afegir. Vaig preguntar què passava, i van dir-me que un hindú infidel havia mort, que havien preparat una pira per incinerar-lo i que la seva dona es cremaria amb ell. Quan ambdós van haver cremat, els meus companys tornaren i m'explicaren que la dona s'havia abraçat al marit mort fins a cremar amb ell. Jo havia vist que en aquest país, les dones dels hindús idòlatres munten totes engalanades en cavalls, i una processó de gent les segueix, tant musulmans com idòlatres, fent sonar timbals i trompetes. Les acompanyeb bramans, que sñon els caps dels hindús. Quan això s'esdevé en terres del sultà, li demanen permís per a cremar la vídua, i si l'aconsegueixen, la incineren." (pp. 548-549)

Marco Polo també describí una escena semblant al seu llibre de viatges. Durant la tornada passà per la regió del sud de l'Índia anomenada Maabar i explica:

"I encara us dic ue ne aquest reialme també tenen un altre costum: quan un home mor i fan cremar el seu cos, la seva dona es llança al matiex foc i es deixa cremar amb el seu marit per l'amor que li professa, tot dient que vol anar amb ell a l'altre món. I les dones que fan això que us acabo d'explicar, però no pas totes, i aquelles que tenen por de morir amb llurs esposos són d'allò més criticades." (p. 499)

Ambdós textos ens donen versions semblants del mateix fet, la incineració a l'Índia medieval, fet que encara avui els hindús practiquen.

MAPES:

MAPA RUTA IBN BATTUTA
MAPA RUTA MARCO POLO
MAPA COMPARATIU DE LES DUES RUTES