De campanes i senys

Mentre estava llegint un article de Vicent Sanchís a l'AVUI em va aparèixer el mot "furtacampanes". No fa masses dies que se'n va robar una a Quart (Gironès), de mitja tona. Tot això em va fer pensar que podria parlar de les campanes medievals i dels seus tocs, el que s'anomenava senys, però el mateix mot també servia per anomenar a les campanes. En un primer moment existiren les hores canòniques però sobretot al segle XV aquest costum s'anà liacitzant fins a fer els tocs civils.

Així a l'edat Mitjana trobem diverses campanes que se les anomena "seny" i diversos tocs de campanes (he seguit el DCVB):

-El seny major era la campana més gran d'una església.

-El seny de les hores era la campana encarregada de tocar les hores.

-El seny de l'oració, de l'Avemaria o del Perdó, tocat a l'entrada de fosc per fer la salutació angèlica.

Hi ha un últim toc: "el seny del lladre". A les ciutats quan entrava la fosca es tocava el seny de lladre que equivalia a un toc de queda. Ningú podia ser trobat anannt per la ciutat sens llum o permís per escrit de les autoritats. Era l'hora on sortien els bergants, els lladres i altres persoantges de la nit medieval.

Trobem moltes regulacions sobre el seny del lladre:

A Solsona: Item, que totes aygues que Juheu facen en lurs alberchs entró que lo seny del ladré age sonat, no gose gitar, sots ban de sinch sous.

A Reus: An ordonat que si nengú és trobat al bordell pus que lo seny del ladre sia tocat encara que tinga foc que pac v. sous de ban.

A València: es prohibeix que els tavernés tinguin obert i acullin viatgers.

Trobareu molts altres exemples si fem una cerca "seny del ladre" o "seny del lladre" al google.