divendres, 30 de juliol de 2010

Sant Vicent Ferrer: edats, mals i cures (i2)

Reprenem el nostre post del mes de maig sobre Sant Vicent Ferrer. En el IV volum dels sermons editats per l'Editorial Barcino (p. 177), parla dels signes de la vellesa (que el sant anomena deffalliments).

Així tanquem el cicle vital lligat a Ferrer: edats del home, les malalties i curació i cap al final de la vida la caiguda lenta i definitiva.

Ferrer divideix els signes de la vellesa en 6 deffalliments:

Les canes: els cabells blancs són un signe d'envelliment. Escriu al sant: Lo primer deffalliment que ha vellesa és que fa tornar a la persona los cabells blanchs. [...] Los cabells de la ànima són los pensaments del cor.
Amplada dels membres i altres canvis: quan ens fem grans de vegades ens engreixem. També perdem l'agudesa de la nostra vista: Lo segon deffalliment que vellesa ha és grossesa dels membres, axí com de la vista, que·ls vells no la han tan fort; a voltes també s'eixampla la madat de la nostra ànima: Mas quan jures lo cap, lo fetge de Déu etc., que·y tens una gran roquea, etc. Ara veus axí com torna la ànima grossera.
Arrugues de la pell: lo tercer deffalliment que ha la vellesa és arruament de la pell. E ja ó veeu per speriència, que quan la persona és jove, que menge bé, veus que té la pell estirada, per ço com és plena. Mas quan ve que no pot mengar, la carn se aminva e la pell se arrua. El sant ho relaciona amb que quan som vells no mengem tant que quan som joves.
Els geps: l'aparició de protuberàncies a l'esquena és un dels signes distintius dels vells de l'Edat Mitjana. La correcció postural no era un dels forts medievals... Lo 4 deffalliment que ha vellea és capitis incurvacionem, car lo jove va tot dret, e lo vell va ab lo cap bayx. La causa d'aquesta aparició de geps i encorvaments és força curiosa: La rahó és aquesta, car la calor que ha l'om jove, aquella lo fa anar tot dret, e per ço flama de foch munta tota dreta. Mas al vell. que lo fall la calor, fa'l anar baix.
La debilitació dels membres: la debilitació del membres ve donada per no complir les penitències després de la confessió: E açò és per ço que tota persona que·s sent en peccat mortal se sent fort a haver béns temporals e a treballar fort, mas són flachs a treball de penitència, e açò és quan se van a confessar, que·l confessor dirà: "Ara fareu tal penitència, que dejuneu". "He, sènyer, no poria".
Aproximació de la mort: la mitjana d'edat era força baixa a l'Edat Mitjana. Penseu doncs una persona que tingués XC anys, què·n dirà hom? Que demà deu morir. Les persones velles a vegades noten l'alè de la mort al clatell.