dilluns, 21 de març de 2011

Una nissaga de poetes penedesencs: els Masdovelles

Avui és el dia internacional de la poesia, per això avui us parlarem d'una nissaga de poetes penedesencs medievals: els Masdovelles. La família Masdovelles eren senyors de l'Arboç i tres membres d'aquesta nissaga es dedicaren a la poesia entre els segles XIV i XV.

Guillem de Masdovelles estigué al servei del rei Martí i Ferran I. També fou oïdor de comptes de la Generalitat. Tal com es diu a Encilcopèdia.cat: "Les seves quinze poesies conservades en el Cançoner dels Masdovelles, datables en el període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n'acomiada— i debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en la maduresa, on surt en defensa de les velles—, a més d'algunes composicions de tema líric. Són escrites en un occità ple de catalanismes"

Dos nebots de Guillem de Masdovelles es dedicaren a la poesia: Joan Berenguer de Masdovelles i Pere Joan de Masdovelles.

Joan Berenguer de Masdovelles intervingué en la guerra civil entre Joan II i la Generalitat de Catalunya. L'eciclopèida.cat ens dóna més dades: "És l'autor català medieval del qual es conserven més poesies (unes 180), recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s. XV. La seva obra poètica, datable en el període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats (amb el seu oncle Guillem i el seu germà Pere Joan, Andreu d'Espens, Francesc Martí de Gralla, Joan Boscà, Lluís de Requesens), poesies d'encàrrec, etc. Les més importants són les històriques o polítiques, en les quals hi ha al·lusions a personatges contemporanis, com el rei, la reina, el príncep de Viana, l'infant Ferran, Álvaro de Luna, etc. Prengué part en alguns certàmens poètics de Barcelona, com el convocat per Bartomeu Castelló. La seva llengua s'anà alliberant de la servitud occitana, i bon nombre de les seves obres són escrites ja en català. La seva traducció del "llemosí" al català d'una poesia del seu oncle Guillem és un clar exponent de la seva consciència lingüística."

Pere Joan de Masdovelles, era nebot de Guillem i germà de Joan Berenguer de Masdovelles. Es casà amb Isabel (filla de Lluísde Vilafranca). Informa l'enciclopèdia sobre la seva obra: "És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d'obres enamorades de París: una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits."

Podéu llegir els poemes dels Masdovelles a la web de RIALC: