Obertura de la tomba de Pere el Gran

Ja s'han presentat les primeres fotografies de la tomba de Pere el Gran del monestir de Santes Creus. Podeu veure-les aquí.

També el vídeo d'obertura de la tomba del monarca:



Més informació a la Web de Patrimoni de la Generalitat.

Del Purgatori als Llimbs

Avui, Diumenge de Rams, parlarem de dos moments d'impàs abans d'entrar al Paradís: el Purgatori i els Llimbs. Dos estructures celestials del món cristià moltes vegades confoses.

El Purgatori

Segons el Diccionari Alcover-Moll el Purgatori es defineix com: "Lloc on les ànimes dels morts en gràcia han de purgar els pecats abans d'entrar al cel". Seria un impàs entre el Cel i l'Infern per a les ànimes que, per poc, no entrarien al primer i poder expiar els seus pecats i entrar al Paradís.

Segons explica el medievalista i historiador de les mentalitats, Jacques Le Goff, aquesta "zona" intermediadora es creà al segle XIII per solucionar aquest impàs entre les ànimes "no tant bones" i les "no tant dolentes". (La invención del Purgatorio, Taurus, 1985). Les ànimes del Purgatori esperaven que es resés des de la terra i així poder salvar la seva ànima. Aquesta invenció fou ràpidament adoptada per l'Església llatina (amb seu a Roma) i rebutjada per la ortodoxa (amb seu a Constantinoble, actual Istambul). Segons Le Goff aquesta invenció seria per un canvi de les mentalitats i una major interrelació entre el món dels vius i els morts.

La majoria d'autors medievals acceptaren el Purgatori i d'altres el rebutjaren. Dante Alighieri al seu poema al·legòric la Divina Comèdia (acabada el 1321) descriu un viatge per l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Ramon Llull al Llibre dels Mil Proverbis (Prov. 430, citat al DCVB) diu: "Luny esta a gracia e a prudencia qui espera en purgatori fer penitencia." El diplomàtic Ramon de Perellós escribí -a finals del segle XIV- una obra titulada "Viatge al Purgatori de Sant Patrici". Es descriu un viatge per Irlanda i Anglaterra. L'obra es titula així ja que era cregut que a Irlanda hi havien les portes del Purgatori.

He inclòs al post una imatge del purgatori del Llibre d'hores del Duc de Berry (f. 113v.)

Els Llimbs

El DCVB defineix els Llimbs com: "Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà; lloc on van les ànimes dels infants innocents morts sense baptisme". Aquí anirien les ànimes dels infants morts durant el part, o abans d'ésser batejats. Per tant la diferència fonamental entre le Purgatori i els Llimbs seria la innocència: al Llimbs les ànimes són inconscients del seu pecat i al Purgatori no. Alguns autors creuen que els Llimbs són una invenció medieval dels escolàstics. El que podria ser una invenció medieval seria l'anomenat "Llimb dels nens" o "Llimb dels innocents", per a la redempció dels no batejats. La veritat és que ja apareixen citats a la Bíblia:"Crist davallà als llimbs per anunciar-hi la redempció i prendre amb ell els qui eren destinats a la glòria" (Veure la Primera Epístola de Sant Pere 3:18), per tant per fer justícia. També hi ha una altra categoria que seria el Llimbs dels Patriarques on anirien les ànimes dels justos abans de la redempció de Jesús.

Dant situà el llimb al primer cercle de l'infern. Altres autors com Sant Vicent Ferrer deien: "Ara ve una qüestió: si los infants petits que no són batejats moren axí, si entren en paraís. Dich yo que no pas, car dir açò seria follia" (Sermons, Vol I, p. 69, Editorial Barcino).

Tot i això els Llimbs i el seu estudi encara no han tingut la dedicació que es mereixen, no com el Purgatori.

Feliç diumenge!!

Enllaços relacionats:
Sobre Ramon de Perellós
Entrevista a Jacques Le Goff
Imatge de Hyeronimus Bosch de Jesucrist al Llimb (Philadelphia)
Imatge de Jesucrist descendint als Llimbs de Giotto (Munich)

El Pantocràtor digital

El Museu Nacional d'Art de Catlunya (MNAC) conjuntament amb la web del patrimoni de la Generalitat han estrenat noves gigafotos on podeu veure on-line obres cabdals de la col·lecció del Museu. Aquestes gigafotos permeten desplaçar-se per l'obra i ampliar la imatge per veure'n els detalls.

Es tracta d'un projecte ambiciós per apropar l'art a través de la xarxa. Podeu veure un repertori variat, però destaco entre els altres el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Podeu veure tots els detalls del conjunt pictòric i accedir a vídeos explicatius sobre el possible pintor i la tècnica emprada.

Teniu altres gigafotos sobre obres medievals com el Retaule de Guimerà, la tomba de Pere el Gran (oberta recentment per fer-ne un estudi a fons), i també d'altres èpoques com La Vicaria del pintor reusenc Marià Fortuny. Espero que gaudiu amb l'art i les gigafotos!

Dos retrats de la mort a la Índia Medieval

Quan pensem amb viatgers medievals sempre ens ve al cap el mercader venecià Marco Polo. Polo començà el seu viatge l'any 1271 des de la seva ciutat natal fins a la Xina i passant per l'Índia, Jerusalem, Pèrsia, Indonèsia... L'editorial Proa ha traduït per primer cop el seu llibre de viatges al català (La descripció del món, traduïda per Manuel Forcano), però existiren d'altres viatgers, potser no tant coneguts. Fa uns dies he recuperat la lectura de Els viatges d'Ibn Battuta (publicada per Proa l'any 2005, traduït també per Manel Forcano). En aquest llibre l'autor ens explica, a vegades amb una minuciositat de antropòleg, els seus viatges pel món islàmic del moment. Battuta, nat a Tànger l'any 1304 era un ulema o estudiós de la religió musulmana. El motiu principal del seu viatge era anar a complir amb un dels preceptes islàmics: la peregrinació a la Meca. Després de travessar el nord d'Àfrica i Egipte el viatger arribà a la ciutat santa. Però sembla ser que a Battuta li picà el cuc del viatger i prosseguí per altres zones: Síria, l'imperi mongol, Zanzíbar, l'Índia, Mali, Granada...

Mentre el viatges fou a l'Índia describí el ritual d'incineració d'una vídua seguint el ritual hindú. Fragment que copioo aquí, fixeu-vos en eleguatge que utilitza l'ulema:

"Quan tot just m'havia separat d'aquell xeic, vaig veure gent que corria enllà del nostre campament, i alguns dels nostres homes s'hi van afegir. Vaig preguntar què passava, i van dir-me que un hindú infidel havia mort, que havien preparat una pira per incinerar-lo i que la seva dona es cremaria amb ell. Quan ambdós van haver cremat, els meus companys tornaren i m'explicaren que la dona s'havia abraçat al marit mort fins a cremar amb ell. Jo havia vist que en aquest país, les dones dels hindús idòlatres munten totes engalanades en cavalls, i una processó de gent les segueix, tant musulmans com idòlatres, fent sonar timbals i trompetes. Les acompanyeb bramans, que sñon els caps dels hindús. Quan això s'esdevé en terres del sultà, li demanen permís per a cremar la vídua, i si l'aconsegueixen, la incineren." (pp. 548-549)

Marco Polo també describí una escena semblant al seu llibre de viatges. Durant la tornada passà per la regió del sud de l'Índia anomenada Maabar i explica:

"I encara us dic ue ne aquest reialme també tenen un altre costum: quan un home mor i fan cremar el seu cos, la seva dona es llança al matiex foc i es deixa cremar amb el seu marit per l'amor que li professa, tot dient que vol anar amb ell a l'altre món. I les dones que fan això que us acabo d'explicar, però no pas totes, i aquelles que tenen por de morir amb llurs esposos són d'allò més criticades." (p. 499)

Ambdós textos ens donen versions semblants del mateix fet, la incineració a l'Índia medieval, fet que encara avui els hindús practiquen.

MAPES:

MAPA RUTA IBN BATTUTA
MAPA RUTA MARCO POLO
MAPA COMPARATIU DE LES DUES RUTES