dijous, 29 de juliol del 2021

El dietari de Jaume Safont, l’eclipsi de 1478 i la mort del rei Joan el Sense Fe

Els fenòmens astrològics han tingut i tenen molta importància al llarg de la història. Els eclipsis a l’Edat Mitjana han estat signes que han permès especular sobre el futur incert i realitzar auguris. Tal dia com avui, s’esdevingué un eclipsi a l’any 1478, narrat recollit pel Dietari de Jaume Safont:

Dimecres a XXVIII de juliol M CCCCLXXVIII fonch fet eclipsi del sol qui durà entorn una hora e mige ço és que començà entre XII e una e durà fins a ·II· hores, après migjorn tornà lo sol molt groch e enfosquís la terra no pas tant com la gent deyen ans que fos fet dien los strolechs que aquest eclipsi de sol segons lo signe en lo quel ses eclipsat demostre gran morts de Reys e de princeps e defornaió de marquats Deus ne quart mon senyor lo senyor Rey en Johan huy beneventuradament regnant feria gran frenta si moria. (Dietari de las turbasions del tems del rey don Joan que en Catallunya foren, comensant al primer de jener MCCCCXIIII escrit per Jaume Safont f. 135v.)

L’autor decorà el marge dret amb aquesta imatge:


Potser es va complir el mal auguri? Hi haurien morts de reis i prínceps?

El rei Joan II, al que al·ludeix el text, havia vençut als seus enemics durant una guerra civil cruenta (1462-1472) lluitant contra el seu fill i les tropes de la Generalitat. Després d’aquesta guerra Joan, dit el Sense Fe, ja era un home gran que es dedicava als plaers de la vida, entre d’altres a la cacera.

Segons podem llegir a la crònica de Pere Miquel Carbonell el monarca estava de cacera per Sitges, Canyelles, Cubelles i Calafell, on se li havien preparat uns porcs salvatges per així poder-los caçar, va agafar un gran fred:

E lo seguent dilluns que comptavem XlllI del prop dit mes e any [1478] per lo mati oída que hague lo Senyor Rey missa en la vila de Ciges trobant se ja millor de sos accideuts jatsia faes molt gran fret e gran vent volgue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la Vilanova de la Gealtruu en la qual vila stech assats reposadament tol lo dit dia e nit seguent. E sobrevenint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop dit mes e any lo Senyor Rey levat que fo decontinent boi devotament missa es dinà raonablement e mes se a dormir. E dormit que hach munta a cavall ab tota la gent de la sua Real Casa qui en companya de la sua Real Majestat se trobava e anà correr una lebra al castell de Cubelles. E quant fo bora tarda aquell matcix dia sen torna a sopar e dormir a la predita vila de la Vilanova en la qual molt repusadament sopà e dormí aquella nit.

E no resmenys en lo seguent dia de dimecres quecomptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII lo Senyor Rey se levà per lo mati axi com havia acustumat e oída missa cavalca e anassen a dinar al castell de Calafell en lo terme del qual castell li tenien ja concertat hun porch salvatge lo qual porch lo Senyor Rey ab gran jocunditat matà lo dit dia. E per quant en aquell dia fahia gran fret e molt vent e molt nuvol e plugos lo dit Senyor Rey se refredà es consumà molt. E sentint se axi mal sa e poch delitós partí aquest dia del dit loch hon havia mort lo dit porch e tornasen a la Vilanova de Cubelles. E junct que fo a la dita Vilanova sopà aquella nit ab poch delit per ço com nos trobava be per dita rao e aximateix per quant li havia sobrevengut mal de caxal e haver sopat lo dit Senyor Rey se mes en lo seu lit Real ab poch delit e dormí molt poch aquella nit.

Aprés seguint se lo dijous que comptavem XVII del prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com li tenien concertat un gran porch salvatge en lo bosch de Canyelles. E scebut aço de continent lo Senyor Rey se levà del lit monstrant haver bona convalescentia no obstant aquell dia faes gran fret molt nuvolat lo temps e insupportable vent manà li apperellassen de manjar al castell de Canyelles e que li tenguessen la missa presta e la mula per ço que de continent oida la missa pogues cavalcar. E vestit que fo apoch instant hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent cavalcà e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar trobar lo dit porch. E esser junct lo dit Senyor Rey en lo dit bosch troba los munteros los quals li digueren com lo dit porch que tenien concertat se era algún tant desviat per lo bosch e que fos plasent a la su excellentia no pendre anuig volerse algún poch detenir que prestamenl ells tornarien trobar lo porch que ja li anaven en rastre. E lo bon prhom de Rey no podent mes sostenir la aspredat del dia ne lo gran vent e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo pres que mal son grat descavalca e aqui abngat lo tengueren una stona quasi per mort tant era lo fret que tenia. E tornant algun tant recrear pujà a cavall e lexant lo dit porch e concert seu ana a retraure al dit castell de Canyelles lo qual es de mossen Franci Terré cavaller de Tarragona. En lo qual castell decontinent hi fo arribat trobà un gran foch que li fou apperellat per recrear lo cors Real hon stech hun quart de hora per scalfarse que may se poch bé scalfar. E stant axi prop del dit foch se dinà e manjà poch per causa del mal appetit que tenia e nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar lant com havia mester ans monstrava que lo fret li crexia. E per ço li covengué metres en lo lit per reposar emperò aquell després dinar no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat. (Recollit a la Colección de Documentos Inéditos de la Corona de Aragón, vol. XXVII, pàg. 148 i ss.)

El 19 de gener de 1479 moria el rei Joan dit el Sense Fe. Aquest fet també fou recollit al dietari de Safont:

Dimarts a XVIIII de del any  M CCCC LXXVIIII a ·VII· hores ans de dinar morí dins lo palau del reverend Bisbe de Barcelona on contínuament stava lo illustrissimo senyor  don Johan segon, rey daragó e de Navarra etc, lo qual morí per senectut com passís etat de LXXXIIII anys vel inde circa. (f. 136r.)

Un dia després fou sepultat el monarca:

Dimecres a XX de janer M CCCC LXXVIIII a ·X· hores ans de dinar lo cors del dit senyor fonch portat solemnament ab gran luminaria e ab solemna processó del dit palau  on era mort en la gran sala del palau maior Reyal quis te ab la Seu e aquí fonch mes descarat en mig  de la gran sala sobre un bell lit  reyal cubert dun cubertor de drap dor e posarenli un cuxí de vallut al cap, e una corona sobra la testa e un ceptre en la man dreta. E stech vestit duna cota de vallut carmesí folrada de gibillins ab guants  en les mans e calses ab sabates. E fonch tota la dita sala empaliada de molts e richs draps de ras. E alt al cap de  la dita sala vers la Seu fonch fou fet un gran sitial de fusta ab ·VI· o ·VII· scalons. E sobre lo dit sitial en mig loch fonch bastit un altar on quascun jorn tant quant lo cors del dit Senyor Rey stech en la sala se deya una missa alta cantada ab diacha e sots diacha e eren hi tots los xandres de la dita capella vestits de gramalles e de caperons negres qui aiudaven a fer lofici. E al entorn de la dita sala havia molts altars on contínuament se deyen misses baxes fins a migjorn. (f. 136r.)

Posteriorment anaren passant els consellers de la ciutat, els diputats i altres dignitats per visitar la capella reial. El 28 de gener i dies posteriors es feren córrer les armes reials per la ciutat, es feren diverses cerimònies on hi assistiren nobles, ciutadans honrats i persones de diverses condicions. També hi assistiren l’abat de Ripoll i altres nobles del terriori. Fins el quatre de febrer no acabaren els actes públics.

Que hi hagué de cert en l’auguri de l’eclipsi solar sobre la mort de reis i prínceps? Creiem que res de res, ja que ho deixa ben clar Safont al seu dietari, la mort de Joan II es produí per senectut, però és molt interessant com Safont es posiciona a favor de la llarga vida del monarca i com després justifica la seva mort per la seva edat.

Si voleu consultar el Dietari de Jaume Safont es pot consultar el document original a la web de Memoria Personal:

https://www.memoriapersonal.eu/browser/view/72

La crònica de Pere Miquel Carbonell es pot consultar a la web d’Archive.org: 

https://archive.org/details/coleccindedocu28spaiuoft/mode/2up