Els fenòmens astrològics han tingut i tenen molta importància al llarg de la història. Els eclipsis a l’Edat Mitjana han estat signes que han permès especular sobre el futur incert i realitzar auguris. Tal dia com avui, s’esdevingué un eclipsi a l’any 1478, narrat recollit pel Dietari de Jaume Safont:
Dimecres a XXVIII de juliol M CCCCLXXVIII fonch fet eclipsi del sol qui durà entorn una hora e mige ço és que començà entre XII e una e durà fins a ·II· hores, après migjorn tornà lo sol molt groch e enfosquís la terra no pas tant com la gent deyen ans que fos fet dien los strolechs que aquest eclipsi de sol segons lo signe en lo quel ses eclipsat demostre gran morts de Reys e de princeps e defornaió de marquats Deus ne quart mon senyor lo senyor Rey en Johan huy beneventuradament regnant feria gran frenta si moria. (Dietari de las turbasions del tems del rey don Joan que en Catallunya foren, comensant al primer de jener MCCCCXIIII escrit per Jaume Safont f. 135v.)
L’autor decorà el marge dret
amb aquesta imatge:
El rei Joan II, al que al·ludeix
el text, havia vençut als seus enemics durant una guerra civil cruenta (1462-1472)
lluitant contra el seu fill i les tropes de la Generalitat. Després d’aquesta
guerra Joan, dit el Sense Fe, ja era un home gran que es dedicava als plaers de
la vida, entre d’altres a la cacera.
Segons podem llegir a la
crònica de Pere Miquel Carbonell el monarca estava de cacera per Sitges,
Canyelles, Cubelles i Calafell, on se li havien preparat uns porcs salvatges
per així poder-los caçar, va agafar un gran fred:
E lo seguent dilluns que comptavem XlllI
del prop dit mes e any [1478] per lo mati oída que hague lo Senyor Rey missa en
la vila de Ciges trobant se ja millor de sos accideuts jatsia faes molt gran
fret e gran vent volgue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la
Vilanova de la Gealtruu en la qual vila stech assats reposadament tol lo dit
dia e nit seguent. E sobrevenint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop
dit mes e any lo Senyor Rey levat que fo decontinent boi devotament missa es
dinà raonablement e mes se a dormir. E dormit que hach munta a cavall ab tota
la gent de la sua Real Casa qui en companya de la sua Real Majestat se trobava
e anà correr una lebra al castell de Cubelles. E quant fo bora tarda aquell
matcix dia sen torna a sopar e dormir a la predita vila de la Vilanova en la
qual molt repusadament sopà e dormí aquella nit.
E no resmenys en lo seguent
dia de dimecres quecomptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII
lo Senyor Rey se levà per lo mati axi com havia acustumat e oída missa cavalca
e anassen a dinar al castell de Calafell en lo terme del qual castell li tenien
ja concertat hun porch salvatge lo qual porch lo Senyor Rey ab gran jocunditat
matà lo dit dia. E per quant en aquell dia fahia gran fret e molt vent e molt
nuvol e plugos lo dit Senyor Rey se refredà es consumà molt. E sentint se axi
mal sa e poch delitós partí aquest dia del dit loch hon havia mort lo dit porch
e tornasen a la Vilanova de Cubelles. E junct que fo a la dita Vilanova sopà
aquella nit ab poch delit per ço com nos trobava be per dita rao e aximateix
per quant li havia sobrevengut mal de caxal e haver sopat lo dit Senyor Rey se
mes en lo seu lit Real ab poch delit e dormí molt poch aquella nit.
Aprés seguint se lo dijous
que comptavem XVII del prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com li
tenien concertat un gran porch salvatge en lo bosch de Canyelles. E scebut aço
de continent lo Senyor Rey se levà del lit monstrant haver bona convalescentia no
obstant aquell dia faes gran fret molt nuvolat lo temps e insupportable vent
manà li apperellassen de manjar al castell de Canyelles e que li tenguessen la missa
presta e la mula per ço que de continent oida la missa pogues cavalcar. E
vestit que fo apoch instant hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent
cavalcà e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar trobar lo dit porch. E
esser junct lo dit Senyor Rey en lo dit bosch troba los munteros los quals li
digueren com lo dit porch que tenien concertat se era algún tant desviat per lo
bosch e que fos plasent a la su excellentia no pendre anuig volerse algún poch
detenir que prestamenl ells tornarien trobar lo porch que ja li anaven en
rastre. E lo bon prhom de Rey no podent mes sostenir la aspredat del dia ne lo
gran vent e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo pres que mal
son grat descavalca e aqui abngat lo tengueren una stona quasi per mort tant era
lo fret que tenia. E tornant algun tant recrear pujà a cavall e lexant lo dit
porch e concert seu ana a retraure al dit castell de Canyelles lo qual es de
mossen Franci Terré cavaller de Tarragona. En lo qual castell decontinent hi fo
arribat trobà un gran foch que li fou apperellat per recrear lo cors Real hon
stech hun quart de hora per scalfarse que may se poch bé scalfar. E stant axi
prop del dit foch se dinà e manjà poch per causa del mal appetit que tenia e
nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar lant com havia mester ans monstrava
que lo fret li crexia. E per ço li covengué metres en lo lit per reposar emperò
aquell després dinar no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat. (Recollit a la Colección de
Documentos Inéditos de la Corona de Aragón, vol. XXVII, pàg. 148 i ss.)
El 19 de gener de 1479 moria
el rei Joan dit el Sense Fe. Aquest fet també fou recollit al dietari de
Safont:
Dimarts a XVIIII de del
any M CCCC LXXVIIII a ·VII· hores ans de
dinar morí dins lo palau del reverend Bisbe de Barcelona on contínuament stava
lo illustrissimo senyor don Johan segon,
rey daragó e de Navarra etc, lo qual morí per senectut com passís etat de LXXXIIII
anys vel inde circa. (f. 136r.)
Un dia després fou sepultat el
monarca:
Dimecres a XX de janer M CCCC
LXXVIIII a ·X· hores ans de dinar lo cors del dit senyor fonch portat solemnament
ab gran luminaria e ab solemna processó del dit palau on era mort en la gran sala del palau maior
Reyal quis te ab la Seu e aquí fonch mes descarat en mig de la gran sala sobre un bell lit reyal cubert dun cubertor de drap dor e
posarenli un cuxí de vallut al cap, e una corona sobra la testa e un ceptre en
la man dreta. E stech vestit duna cota de vallut carmesí folrada de gibillins
ab guants en les mans e calses ab
sabates. E fonch tota la dita sala empaliada de molts e richs draps de ras. E
alt al cap de la dita sala vers la Seu
fonch fou fet un gran sitial de fusta ab ·VI· o ·VII· scalons. E sobre lo dit
sitial en mig loch fonch bastit un altar on quascun jorn tant quant lo cors del
dit Senyor Rey stech en la sala se deya una missa alta cantada ab diacha e sots
diacha e eren hi tots los xandres de la dita capella vestits de gramalles e de
caperons negres qui aiudaven a fer lofici. E al entorn de la dita sala havia molts
altars on contínuament se deyen misses baxes fins a migjorn. (f.
136r.)
Posteriorment anaren passant
els consellers de la ciutat, els diputats i altres dignitats per visitar la
capella reial. El 28 de gener i dies posteriors es feren córrer les armes
reials per la ciutat, es feren diverses cerimònies on hi assistiren nobles,
ciutadans honrats i persones de diverses condicions. També hi assistiren l’abat
de Ripoll i altres nobles del terriori. Fins el quatre de febrer no acabaren els
actes públics.
Que
hi hagué de cert en l’auguri de l’eclipsi solar sobre la mort de reis i prínceps?
Creiem que res de res, ja que ho deixa ben clar Safont al seu dietari, la mort
de Joan II es produí per senectut,
però és molt interessant com Safont es posiciona a favor de la llarga vida del
monarca i com després justifica la seva mort per la seva edat.
Si voleu consultar el Dietari de Jaume Safont es pot consultar el document original a la web de Memoria Personal:
https://www.memoriapersonal.eu/browser/view/72
La crònica de Pere Miquel Carbonell es pot consultar a la web d’Archive.org:
https://archive.org/details/coleccindedocu28spaiuoft/mode/2up
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada