divendres, 3 d’abril de 2020

Les morts del rei Joan (19 de maig de 1396)


Durant aquests dies de confinament un usuari de twitter (@soguejant) em va preguntar com se sabia que el rei Joan el descurat, el caçador i l’amador de la gentilesa (1387-1396), havia mort caçant a Foixà, el 19 de maig de 1396.

Em vaig posar a investigar i molt autors ho donen per fet però sense citar-ne les fonts. Per això us oferim una sèrie de documents on expliquen de manera més o menys fiable com va morir el rei Joan.

Joan I, rotlle geneaològic del monestir de Poblet

Les fonts

Aquestes tres font són coetànies a la mort del rei Joan.

  • El llibre del Consell de Cent es recollí el fet el 25 de maig de 1396: los dits honorables consellers aprés que per ordinació de consell de molts pròmens de la ciutat foren anats a la senyora, ladonchs duquessa (és refereix a la futura reina Maria de Luna), e li hagueren anunciada la mort del senyor rey en Johan, de bona memòria, qui morí en lo loch de Fuxà divendres porppassat, que hom comptava XIX del mes present de maig.(AHCB, Llibre del Consell 1B-I-27, f. 29r.)
  • A la crònica del racional de la ciutat de Barcelona també es documenta la notícia: Die veneris, ·XIX· die madii dicti anni, obiit subito dominus rex Johannes, eundo venatum per boschum de Ffuxa, comitatus Impurie. (Recull de documents i estudis. Vol. I Fascicle II. 1921)
  • Al Dietari del Consell de la ciutat de Barcelona podem llegir: Divendres XIX.-Morí lo rey en Johan ixent de Torroella e vinent per son cami cassant. E fo descavalcat en lo camí hon li vench lo mal e ans que fos a Girona morí y fo hi portat mort. (Vol. I, p. 57. Veure el volum digitalitzat a: https://archive.org/details/manualdenovellsa01barcuoft)

Les cròniques

Posteriorment apareix la notícia a diferents cròniques no coetànies.

  • El Dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim de Melcior Miralles (1419?-1502) es recollí la notícia: Divendres XIX.-Morí lo rey en Johan ixent de Torroella e vinent per son cami cassant. E fo descavalcat en lo camí hon li vench lo mal e ans que fos a Girona morí y fo hi portat mort. (Edició de M.D. Cabanes Pecourt (1991), p.57)
  • Al Recort (finals segle XV) de Gabriel Turell (continuació de l’obra de Pere Tomic) ens diu que estava perseguint una lloba: Stant lo rey en Ampurdà venint per a Barçalona, anant a caça, fon en lo bosc de Foxà corrent una loba. Lo dit rey morí en l’any Mil CCCLXXXXVI. (Editorial Barcino. 1950, p. 183)
  • Al segle XVI als Annales de Jerónimo Zurita (Cap. LVI) podem llegir: Muerte del rey [de Aragón] y cómo se dice que murió. Anduvo el rey este verano por el Ampurdán y Rosellón con la reina doña Violante su mujer, y estuvo en Torrella de Mongriú a 13 del mes de mayo. Y -según Pedro Tomich escribe- viniéndose para la ciudad de Barcelona, andando cazando delante del castillo de Urriols en el bosque de Foxá, corriendo una loba, murió repentinamente; y no dice este autor qué fuese la causa de su muerte. Y Martín de Alpartil escribe en la historia que compuso de la cisma que hubo en la iglesia en tiempo de Benedito, que andando el rey a caza de lobos un viernes después de haber comido y discurriendo los monteros por sus paradas en un monte, el rey, que iba solo, encontró con una loba muy grande y en viéndola se alteró de suerte que comenzó a temblar; y apeándose del caballo en que iba, expiró dentro de una hora. Otro autor hay que afirma que cayó con el caballo, y que cuando llegaron a socorrerle le hallaron muerto los suyos; y en unos anales de aquellos tiempos se escribe que cayó muerto del rocín en que iba, y que este caso fue a 19 del mes de mayo. (Veure edició en PDF a: https://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/2448)
  • Per últim la pseudocrònica de Bernat Boadas, titulada Llibre de Fets d’armes (Vol. 2): per alguns afers era anat a Perpinya hon stech alguns jorns. E com era tan amich de caça ell en lo bosch de Foxa prop d’Orriols ab los seus cans e caçadors sem met a caçar a la tornada del Roysselló e davant dell sen metré una gran loba que lin va faer molta gran feredat, els cans arremeteren la loba mes la loba no sen donava de res; el rey cridava a grans crits: “la loba, la loba, tots contra la loba” e com la loba era tant ferotge null hom sen movia, els cans staven fortament spaordits e ell ot sglayat cau prestament de son cavall e sobtadament va finar la sua vida. (Vol. 2, veure https://bipadi.ub.edu/digital/collection/manuscrits/id/29621)

 A mode de conclusió


Que en podem treure de tot això? Doncs podem veure com el relat històric de finals del segle XIV al segle XVII ja s’ha convertit en relat literari:

  • El llibre del Consell de Cent només diu que el monarca morí a Foixà.
  • A la Crònica del Racional de la Ciutat afegeix que el rei estava caçant pels boscos de Foixà del comtat d’Empúries.
  • Al Dietari s’afegeix, apart de que estava caçant, que el rei en descavalcar del cavall li vench lo mal i el portaren a Girona. Hem de recordar que el rei Joan era molt malaltís i que sofria atacs de manera periòdica. També es diu que estava sortint de Torroella, i Foixà és proper. 
  • A cap dels documents coetanis s'esmenta la lloba.
  • El Dietari del Capellà d’Alfons el magnànim sembla que copià la notícia del Dietari del Consell.
  • Al Recort de Turell ja apareix la lloba.
  • Zurita recollí la dada de l’obra de Pere Tomic i de la Chronica actitatorum temporibus Benedicti XIII. Segurament tant Tomic com Turell coneixedors de l’obra incorporaren la lloba a partir d’aquesta crònica.
  • Per últim Boadas al a seva pseudocrònica hi afegeix el relat literari. Descriu el fet com si hi fos. Hem de tenir en compte que aquest text és fruit de la invenció de Joan Gaspart Roig i Jelpí, un historiador del segle XVII. Aquest digué que havia trobat un manuscrit de 1420 escrit pel blanenc Bernat Boades. Roig havia creat la pseudocrònica del seu puny i lletra, fet que demostraren Coll i Alentorn i Martí de Riquer a mitjans del segle XX. Fins aleshores el text es considerava veritable.
  • A partir del Recort de Turell apareix la lloba, segurament, una invenció més literària que històrica, que s'anà recollint a les cròniques posteriors.


Al rei Joan li agradaven les caceres, això està documentat, el que potser no sabrem mai és si va morir per un “acident de caça”... o si sofrí un atac mentre caçava degut a la seva mala salut.

Cap comentari: