dilluns, 10 de desembre de 2012

Reedició del "Quadern Gris" de Josep Pla

El filòleg i professor Narcís Garolera ha presentat l'edició revisada d''El quadern gris' de Josep Pla, feta a partir de la confrontació de la segona edició del llibre, la del 1969, amb el manuscrit original. Garolera hi ha introduït unes 5.000 correccions entre errates i males lectures, restitucions del manuscrit, ultracorreccions i canvis d'ordre, supressions, addicions i salts de línia. "És una restauració del llibre, acostant-lo a la voluntat estilística i lingüística de l'autor", ha dit Garolera. Tot i que la considera una edició crítica perquè el text s'ha revisat críticament, "no ho és formalment" perquè li manca un apartat crític que "per criteri editorial" no s'ha introduït. Josep Pla va escriure el dietari 'El quadern gris' entre el març del 1918 i el novembre del 1919. La primera edició, però, no va veure la llum fins al 1966, i la segona, el 1969. Ara, el doctor en Filologia i professor de la UPF Narcís Garolera ha presentat una edició revisada del llibre amb 5.000 correccions.


Garolera ha partit de la segona edició del text, la del 1969, parcialment corregida per l'autor, per confrontar-la amb el manuscrit de l'autor que es conversa a la Fundació Pla. El text es presenta, doncs, sense els errors de lectura en la transcripció mecanogràfica de l'autògraf original, sense les nombroses errades tipogràfiques i sense les "abusives" intervencions lingüístiques dels correctors.

Entre els milers de correccions, Garolera ha esmenat errades i males lectures del manuscrit ('berçaeugues' enlloc de 'bercengàs', 'paladejar' enlloc de 'pledejar'...), ha fet restitucions del manuscrit (ha mantingut castellanismes acceptats pel DIEC com 'caldo' i 'caliquenyo', ha conservat la construcció 'per + infinitiu', ha mantingut els empordanismes com l'article femení de fred), n'ha tret les ultracorreccions i canvis d'ordre (tant de morfosintaxi,  com de lèxic i locucions), i n'ha restablert les supressions, addicions gratuïtes i salts de ratlla.

Contra l'estandardització

Pel que fa als empordanismes, Garolera ha matisat que no els ha mantingut perquè siguin un tret dialectal, ja que Pla "no pretenia ser-ho", sinó perquè "revelen l'origen" del text. "No podem estandarditzar un escriptor. El que mana en un escriptor no és la llengua estàndard, sinó la llengua literària. L'escriptor ha de tenir llibertat d'escriure com vol", ha dit el professor.

"No es pot donar mai una obra humana com a definitiva, sempre algú pot anar més enllà, pot aparèixer un manuscrit que ara no tenim, es poden confrontar la primera i la segona edició", ha afirmat Narcís Garolera. "Se'm va demanar de restaurar l'edició tenint present el manuscrit i he anat molt més enllà, perquè un filòleg sempre vol anar més enllà", ha afegit.

Notícia extreta del diari ARA