El culte de Santa Magdalena a Corbera de Llobregat i la penitència dietètica

Com bé es sabut Santa Magdalena és una santes que anteriorment s'havia prostituït, però per la intervenció divina es penedí i redreçà la seva vida de pecat. A aquest grup es podrien afegir santes com Sant Maria Egipciaca o Santa Taïs.


Podem llegir a l'Enciclopèdia Catalana sobre Corbera: El terme de Corbaria és documentat el 992 entre les afrontacions del castell de Cervelló. El 998 s'esmenta un alou que fou del difunt Dacconi de Corbera. El 1019, en la delimitació d'una terra a Sant Cugat, s'esmenta que pertany a Guitard de Corbera. Aquest seguit de notícies i el fet de l'estratègia del lloc suggereixen que el castell de Corbera ja devia existir al segle X; no és documentat, però, fins el 1032, quan el levita Guillem de Mediona, fill de Sisemund d'Oló, pel seu testament llegà a la seva filla Quíxol les dues terceres parts que posseïa del castell de Corbera. 


El castell, doncs, pertangué als successors d'aquest personatge que repoblà les contrades d'Anoia per encàrrec del bisbe de Vic i que morí en lluita contra els sarraïns. Els descendents dels senyors de Corbera posseïren al segle XIV el castell del Far o de Llinars i el castell de Púbol. Fins a la segona meitat del segle XVII el lloc de Corbera estigué en possessió dels Corbera i aleshores pervingué a la família dels Móra, ciutadans honrats de Barcelona. A la fi de segle era senyor del castell Josep de Móra i de Solanell. És considerat com a primer baró de Corbera Manuel d'Antic i de Móra, mort el 1796, perquè obtingué del rei el reconeixement de la baronia com a títol del regne. Per herència familiar, passà seguidament als Ramon, que seguiren en la possessió del títol fins el 1948, en què morí Pau Joan de Ramon, darrer baró de Corbera.

El culte a la Magdalena
Explica Mercè Berenguer Padrones els antecedents de l'advoació: L’advocació a Santa Maria Magdalena és molt antiga a Corbera de Llobregat i es fon amb la llegenda oral; Corbera té, al nord, la serra de Santa Magdalena i la seva patrona és també aquesta santa. La llegenda diu que Santa Magdalena, després de predicar les ensenyances de Jesús al sud de França, va venir amb una nau i va passar els últims anys de la seva vida meditant en una balma de les moltes que hi ha a Corbera, i encara alguna llegenda hi afegeix que,  possiblement, fins i tot hi morí. Curiosament, els mariners de la costa central de Catalunya peregrinaven a Corbera per adorar Santa Magdalena, que en aquells temps fou la seva patrona per la tradició marinera de la santa. La tradició és molt semblant a la tradició de la Provença. Però el cert és que durant una època, fa 500 anys, Corbera era un centre de pelegrinatge molt important de devoció a Santa Magdalena i rebia molts pelegrins per veure la santa, fet que va afavorir la construcció d’un hospital per als pelegrins i un casal de Santa Magdalena, que encara s’hi pot veure.
 
La primera referència documental que tenim del culte a la Santa el trobem l'any 1295 on en un document del senyor de Corbera, Marimon de Plegamans es cita una capella dedicada a la santa. L'any 1487 es creà a Corbera una confraria dedicada a aquesta santa.

La imatge de la santa

Tot i no conèixer bé la data de la creació la imatge gòtica de Santa Magdalena de Corbera és una de les més antigues conservades a Catalunya. Segurament tal i com explica Mercè Berenguer Padrones és una obra de Pere Oller. Aquest fou escultor al servei de diversos monarques catalans. La imatge comprén els atributs típics de la santa: cabells largs i un recipient per a perfums.  La santa té altres racons dedicats a Corbera com la Font de Santa Magdalena i d'època posterior el casal de Santa Magdalena.

La penitència d'una vídua de Corbera
L'any 1451 s'imposà una pena a una viuda de nom Joana, esposa del difunt Francesc Formós que havia pormès servir a l'ermita de Santa Magdalena de Corbera per un any. Aquesta dona no complí la seva prometença i tingué que realitzar aquesta penitència dietètica:

Aquesta es la guarde que ha de fer na Johane muler del honorable en Francesch Formos quondam per reho com se promes a madona Santa Maria Magdalena de Corbera e no feu la guarda I any e un dia. E comensa a fer la dita guarde divendres XV doctubre de lany MCCCCLI.

Primerament  ha a dejunar tres divendres ab viandes crues.
Item se ha a guordar de tot fruyt de cabrum.
Item se ha a guordar de res que sia de porch ni de tr[uja] que no mete carnselade ni sagi en lolla.
Item de tota leny de legum.
Item de tota leny de formatge.
Item que meng res que sia fregit.
Item se ha de guordar de tota leny de pex que non men[g]en fresc, tensolament los pot mengar los cuyt en aygua.
Item que no meng llebre ne conill.
Item que no meng bou ne vacha.
Item que no meng precha ni codonys ni albergens ni alber[cochs].
Item que no meng nous ni avellanes e pinyons.
Item que no meng aros ne cols blanques.
Item que no meng neture de confyture.

De totes les coses demunt dites se ha de guordar.

Apart de la penitència el document ens permet veure els aliments que es consumien en aquest segle, força variats. I es que no complir amb Santa Magdalena et feia seguir un règim força estricte... El document fou recollit per Josep Guidol a la Revista Catalana nº 23 p. 94.