divendres, 6 de maig de 2011

Exposició sobre Salomó Ben Adret

El Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona organitza una exposició sobre Salomó Ben Adret.

Salomó Ben Adret fou un rabí que visqué a Barcelona a cavall dels segles XIII i XIV. Fou molt famós perquè resolgué conflictes entre jueus i cristians de caire teològic i de dret comú. Els seus escrits foren recopilats a les responsa on es plantejava el dubte i el rabí donava la seva interpretació segons la llei talmúdica. Les consultes a aquest rabçi venien de moltes parts del món conegut: altres ciutats de la Corona Catalano-Aragonesa i de fora (Bohèmia, Algèria, Sicília, Creta...).

Vegem-ne un exemple recollit al programa de l'Exposició:

Qüestió: M’has escrit demanant-me que et faci saber la meva opinió sobre el cas d’uns israelites que tenen un barri, a l’acabament del qual hi ha una entrada amb doble porta i forrellat. A prop d’aquesta entrada hi ha un passatge que continua a l’exterior del barri. Hi ha unes deu famílies israelites que viuen en ambdós costats del passatge. I com que l’extrem del passatge és obert al barri dels cristians, la comunitat acordà solemnement de construir una porta a la meitat del passatge d’acord amb una llicència que tenen del rei. Alguns dels qui viuen a la part de fora del passatge no eren presents en el moment que es va acordar de construir-hi una entrada, i ara s’oposen a la decisió de la comunitat, argumentant que dins el barri hi ha la sinagoga per als membres de la comunitat i el bany ritual per a la purificació de les dones, i que quan algú d’ells voldrà entrar, no ho podrà fer. Tenen dret a impugnar aquella decisió?

Resposta: M’inclino a creure que es poden oposar-hi segons les lleis talmúdiques. [...] De totes maneres, cal dir que això és el que estipula la llei o el que seria a la terra d’Israel, en la qual no val aquell principi que diu que «la llei del regne és també llei per a nosaltres», com diuen alguns mestres francesos, de beneïda memòria, ja que la terra d’Israel és l’heretatge que tots hem rebut dels nostres avantpassats, tant la gent del poble com el rei. Però ara que vivim sota el domini de les nacions, i places i carrers són propietat dels reis, i poden tancar o construir en els carrers de la ciutat, que és el que veiem que fan, si el rei donà permís a aquesta gent de què em parles perquè construïssin unes portes, cal actuar segons el principi que «la llei del regne és també llei pera nosaltres». [...] Així, doncs, si el rei disposà que fessin una entrada amb portes al mig del barri, ho disposà, en ús del seu poder, per a protegir la gent. El principi que regeix per als reis d’Israel val semblantment per a les altres nacions en aquest punt, la qual cosa demostra que es tracta d’un principi legítim i no pas d’una arbitrarietat. Per tant, la disposició del rei és vàlida.
Jueus davant del faraó-Haggadà de Sarajevo 1350

[Salomó ben Adret, Responsa, II:134 Traducció d’Eduard Feliu]

L'exposició es realitzarà al centre d'interpretació del Call de Barcelona i es realitzaran rutes guiades. Horaris:

Dilluns tancat. Dimarts només grups amb reserva prèvia. De dimecres a divendres d'11 a 14 h. Diumenges de 10 a 20 h. Festius i dilluns vigília de festiu de 10 a 14 h.

De l'1demaig al 31 d'octubre: dissabtes de 10 a 19h.

De l'1de novembre al 30 d'abril: dissabtes de 10 a 17h.

Dies de tancament anual: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre.

Preus: Entrada general, 2€

Informació i reserves: podeu fer les vostres reserves al telèfon 932562122 bé per correu electrònic: reserves-mhcb@bcn.cat. Horari d'atenció de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 19h.

Places limitades. Imprescindible reserva prèvia. Per a grups que ho concertin amb antelació, el museu ofereix la possibilitat de fer les visites comentades en l'idioma i el dia que millor convinguin a les necessitats del grup.

Podéu llegir l'article d'Eduard Feliu sobre les responsa de Salomó Ben Adret publicat a Tamid l'any 2002

Programa d'activitats

Gaudiu-ne!!

2 comentaris:

Moré ha dit...

Un aclariment: La imatge que defineixes com a jueus davant el rei; de fet hauria de ser jueus davant el faraó. La peculiaritat està en que l'Hagadà de Sarajevo la caracterització dels personatges està feta com si es tractés de personatges contemporanis de Catalunya que és on fou feta. El faraó està caracteritzat com a el Compte-rei d'Aragó i els israelites són caracteritzats amb la vestimenta medieval i sense les restriccions d'us de vestimentes ni colors. Cal recordar que al segle XIV quan va ser feta hi havia obligació d'us públic de portar capa rodona i caputxa negra i rodella groga i roja al pit. Per altra banda a diferents imatges de l'Hagadà hi surten els quatre pals de la corona...

Si a algú li interessa una miqueta més sobre el tema ho pot veure a

http://www.cat-israel.org/2008/04/una-hagad-catalana.html

avolsfembres ha dit...

Gràcies per l'aclarimentMoré ara ho canviaré...