dijous, 17 de desembre de 2009

Les ordinacions de l'Hospitalet de Llobregat (1475)

Les ordinacions són un tipus de document, que es pot trobar a molts dels arxius històrics de casa nostra, on s’exposen els bans emesos pels governs municipals de l’Edat Mitjana. També se’ls pot anomenar establiments (com a Tortosa) o crides (a Vilafranca del Penedès).

Avui us presentem les ordinacions de l’Hospitalet (de Llobregat) de 1475. El document original es troba a l’Arxiu de Protocols de Barcelona dintre del manual 34 del notari Antoni Joan (1474-1476). El document té un total de 3 folis i està redactat en llatí (per a l’encapçalament i cloenda) i català (pel gruix de els ordinacions. Aquesta estructura documental és típica dels segles XIV i XV ja que el text (que era el més important) era pregonat pels carrers de l

a ciutat. Aquestes ordinacions varen ser fetes després de la guerra civil (1462-1473) que enfrontà a Joan II amb el seu fill el príncep Carles de Viana i la Generalitat . Al llarg d’aquesta guerra s’aniran succeint reis d’altres nacions coronats per la Generalitat.

L’any 1475 es viu un clima de postguerra. Les baralles entre bàndols (bandositats) de la guerra encara són presents. Les collites són minses i dèbils. La pesta fa acte de presència durant els mesos d’estiu. En aquestes condicions la comunitat de l’Hospitalet redacta les ordinacions el dia 10 de setembre a l’església parroquial. Els seus punts principals són:

  • Manteniment econòmic de l’església i sacristia de Santa Eulàlia.
  • Classificació dels habitants segons els seus béns (maiors, miyans e menors).L’admissió dels foranis (no naturals de l’Hospitalet) a la comunitat amb igualtat de drets i deures.
  • Veu i vot per a tothom.

Aquest últim punt no perdurarà gaire i s’anirà diluint amb els anys. Hem de tenir amb compte que la feudalitat encara és present a les estructures socials. Els dos primers aniran perdurant.

Pel que fa als personatges que hi apareixen com a firmants i testimonis són molt variats. Destaquem membres de la família Raurich (Anthoni, Benet i Guillem) memebres d’una important nissaga barcelonina que apareixen com a obrers. Els obrers eren els encarregats d’executar les obres públiques de la vila. En aquest cas semblen els encarregats del manteniment de l’Església de Santa Eulàlia de Provençana. També destaquen, del mateix grup, possibles habitants de l’actual Prat de Llobregat: Petrus Viades “de la bandada del Prat” i Petris Quirze “operarius del Prat”. També apareix dos bergants (Johan Batlle i Pedro de Ensorne) que els podem identificar com a “estrangers” i dues Maries que són vídues: la una muller d’en Johan Nadal, quondam(difunt) i l’altra muller d’en Pere Duran, quondam (difunt). Aquest fet no és força usual ja que les dones en aquest moment no podien intervenir en la política municipal ni gairebé en la vida pública.

Apart de l’església de Santa Eulàlia, es fa esment de la “sglésia nova de l’Hospitalet”. Les ordinacions no foren confirmades fins dos anys després (el vint-i-quatre d’octubre) per Petrus Leopardi, canonge de l’església de Santa Eulàlia de Provençana i pel bisbe de Barcleona, Gonzalo Fernández de Herédia.

El text fou publicat per l’Ajuntament de l’Hospitalet l’any 1975, conmemorant el Vº centenari del document. L’edició fou feta anteriorment per Josep Mª Madorell al seu llibre “Fulles històriques de l’Hospitalet de Llobregat”. El qual rebé el primer premi d’assaig i investigació “Ciutat de l’Hospitalet” de l’any 1972. Fou publicat per l'Ajuntament l'any 1977. Hem transcrit el document i us adjuntem les imatges en un PDF.

DOCUMENT

Die mensis Xª mensis septembris anno a Nativitate Domini Millessimo CCCC LXXV, in parrochia Sancte Eulalie de Hospitaleto.

In nomine sancte et individue Trinitatis patris ingeniti et filii ex patre geniti es spiritus sancti ex utroque procedentis, que secundum explicitam disciplinam et evangelicam doctrinam est una dei, vero sub paci magestate et pia trinitate. Amen.

Nosaltres, Barthomeu Bruneta, Bernat Duran, menor de dies, March Moja, obrers l’any present de les esglésies de Sancta Eulàlia de Prohensana e de la sglésia nova del Hospitalet; Matheu Costa, sacristà de les dies esglésies; Pere Cerdanya, Arnau Tarragona deçà l’aygua, fill i hereu d’en Bernat Tarragona de la dita parròquia, consellers dels dits obrés.


Anthoni Raurich

Pere Oliver

Barthomeu Soler

Anthoni Savall

Johan Clotes

Bernat Duran, maior de dies

Jacme Gener

Jacme Martí

Anthoni Borrell

Arnau Duran

Miquel Quintana

Johan Batlle, bargant

Benet Raurich

Johan Beseya

Guillem Vidal, donat de la Verge Maria de Belviya

Pere Balleró

Johan Posades

Maria, muller d’en Johan Nadal, quondam

Maria, muller d’en Pere Duran, quondam

Bernat Torrella

Pedro de Esorne, bargant

Bernat Pallerès

Jacme Feliu

Francesch Samet

Guillem Raurich

Andreu Goday

Bernat Oliver

Bernat Sabadó

Vicens Miquel

Galceran Soriguer

Petrus Quirze, operarius del Prat

Petrus Viader, de la bandana del Prat, consiliarius

Guillem Alegret

Pere Bausera

Pere Magraner

Pere Català

Pere Rocha

Bernat Gavarra

Pere Solanes


A lahor, glòria de Nostre Senyor Déu e de madona Sancta Maria, mare sua, e de la verge Sancta Eulàlia, cors sant de la ciutat de Barchinona, patrona e cap de les dites slgésies e parròquia nostra, e en remissió de totes ànimes fels deffunctes, especialment de la dita parròquia, los dits obrers, consellers, sacristà e parroquians deçà l’aygua desús dits, e encara de aquells dellà l’aygua, qui en la present pia obra aderir-se voldran. Per tant que en les dites esglésies cultus divinus millor sie fet, e la lluminària, ornaments e obres millor en dites esglésies sien fetes que fins ací no són, fahent emperò aquestes coses ab auctoritat e decret del senyor bisbe de Barchinona o de son vicari spiritual, ordonam en les dites esglésies e parròquia una perpetual sacristia; e per tant que dita sacristia haie facultat de fer les coses pies desús dites, los dits obrés i sacristà, consellers e parroquians de la dita parròquia, les peccunies que procehiran dels talls dejús scrits (los quals los dits parroquians per una tant pia cosa e obra sobre ells se imposen) a la dita sacrisita consichnen, segons dejús per capítols llargament apar, e fan entre ells los talls següents:

Primerament, nos dits obrés, sacristà, consellers, ab voluntat de tota la parròquia, tant quant diu deçà l’aygua e dellà l’aygua, qui a les dites coses aderir-se volran, ordonam que en la dita parròquia sien fets tres talls, so és, maiors, miyans e menors.

Item, nos, dits obrers, sacristà, consellers, ordonam ab voluntat de tots los desús dits parroquians, que los maiors paguen e sien tenguts paguar a la dita sacristia, en la festa de mossèn sent Miquel del mes de setembre primer vinent, un sou e sis diners e axí cascun any en lo dit terme o festa.

Item, mes, ordonam que los mijans paguen e sien tenguts paguar a la dita sacristia en la dita festa de mossèn sent Miquel del dit mes de setembre primer viennt dotze dinés, valents un sou, e axí cascun any en la dita festa.

Item més, nos, dits obrés, sacristà e consellers, ab voluntat dels desús tots parroquians, ordonam que los menors parroquians de la dita parròquia paguen e sien tenguts paguar a la dita sacristia, en la prop vinent festa de mossèn sent Miquel del present mes de setembre, e axí de qui avant cascun any en la dita festa, sis diners.

Item més, ordonam nos, dits obrés, sacristà, consellers e parroquians de la dita parròquia, tant quant toquen los parroquians qui són deçà l’aygua e de aquells dellà l’aygua qui a les dites coses aderir-se voldran, que de aquí avant tot parroquià o parroquiana de la dita parròquia, lo qual de aquesta vida en l’altra passarà, sia tengut paguar a la dia sacristia del que per la sua ànima se haurà pres, III sous per lliura.

Item més, nos, dits obrés, sacristà, consellers, de e ab voler dels desús anomenats parroquians de la dita parròquia, ordonam que tot bargant o estrenger sia agut per parroquià e que a tal bargant o estrenger quant passarà de aquesta vida en l’altra, li sie feta tota aquella honor que és acustumada de fer a un parroquià de la dita parròquia.

Item mes, ordonam nos, dits obrers, sacristà, consellers, ab voluntat dels desús dits parroquians de la dita parròquia, que de qui avant los obrers, sacristà e consellers qui per avant seran, haien potestat e facultat que los dits talls puxen créxer o aminvar si ben vist los serà.

Item mes, ordonam nos, dits obrers, sacristà, consellers, ab voluntat dels desús dits parroquians de la dita parròquia, que totes peccúnies que dels dits talls procehiran se haien a convertir en lluminària, ornaments e obres de les dites esglésies o en altres usus e necessitats de la dita parròquia, a coneguda dels obrers, consellers e parroquians de la dita parròquia.

Item més, ordonam nos, dits obrers, sacristà e consellers, que lo dit cullidor sia tengut e obligat de retre compte als dits obrés de la dita església, cascun any, del que rebut haurà dels dits talls e los dits obrés sien tenguts al dit cullidor haver agut primer fet diffinició de aquell, llarga e bastant.

Item mes, encara ordonam nos, dits obrés, sacristà, consellers e prohòmens de la dita parròquia, que attenent que totes les coses nos fahen voluntàriament e per devoció de la verge Sancta Eulàlia, patrona nostra, e per no perdre aquella dita devoció no pusquam ésser en res forçats per lo Rector, vicari de les dites esglésies, present ni esdevenidor, no per altra personal de qualsevulla auctoritat sia, ans si en res érem forçats, en tal cars, puxam nos, dits obrés, sacristà, consellers e parroquians llevar los dits tall o talls, e ara per llavors e llavors per ara en lo dit cars los havem per llevats. E les peccúnies que dels dits talls seran procehides e llevades seran e llavors se trobaran en mans dels dits obrers o d’altra persona o persones destinades o legides per la dita parròquia, los dits obrés e parroquians puxen aquelles metre e convertir en ornaments e obres de les dites esglésies e de altres necessitats de la dita parròquia, a coneguda dels dits obrés, sacristà e parroquians de la dita parròquia.

Testes discreti Petrus Matei, Bernardus Clemens, Julioluo, civis Barchinone.

Testes firme Petri Quirze et Petri Viader, de la banda del Prat, firmatis XXIIII mensis octobris anno a Nativitate Domini Mº CCCC LXXVIIº, presentibus testibus Bartholomeo Bruneta et Petro Cerdanya, de parrochia de Hospitaleto, Anthonius Sala, mercerius.

Decretum.

Nos, Petrus Leopardi, canonicus ecclesie, vicarius in spiritualibus et temporalibus generalis pro reverendo in Xristo patre et domino, domino Gondissalvo, miseracione divina Barchinonense episcopo, praedictam ordinacionem ceterisque omnibus et singulis premissis auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum hec propria nostra manu scribentem.


VOCABULARI

Bergant: estranger

Cullidor: recaptador d’impostos.

Obrer: encarregat de mantenir l’església i la sagristia.

Peccúnies: diners.

Prohòmens: prohoms. Solen ser personatges importants.

Tall / talls: impost monetari.


ARXIU DE LES IMATGES DE LES ORDINACIONS EN PDF