El CRAI Biblioteca de Reserva presenta la mostra "Imatge, devoció i identitat a l'època moderna (ss. XVI-XVIII)"
El CRAI Biblioteca de Reserva presenta la mostra bibliogràfica 'Imatge, devoció i identitat a l'època moderna (ss. XVI-XVIII)' amb motiu del Seminario de investigación internacional. Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (ss. XVI-XVIII), organitzat pel grup de recerca 'Art i Religió a Catalunya' del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.
Com bé es sabut Santa Magdalena és una santes que anteriorment s'havia prostituït, però per la intervenció divina es penedí i redreçà la seva vida de pecat. A aquest grup es podrien afegir santes com Sant Maria Egipciaca o Santa Taïs.
Podem llegir a l'Enciclopèdia Catalana sobre Corbera: El terme de Corbaria és documentat el 992 entre les afrontacions del castell de Cervelló. El 998 s'esmenta un alou que fou del difunt Dacconi de Corbera. El 1019, en la delimitació d'una terra a Sant Cugat, s'esmenta que pertany a Guitard de Corbera. Aquest seguit de notícies i el fet de l'estratègia del lloc suggereixen que el castell de Corbera ja devia existir al segle X; no és documentat, però, fins el 1032, quan el levita Guillem de Mediona, fill de Sisemund d'Oló, pel seu testament llegà a la seva filla Quíxol les dues terceres parts que posseïa del castell de Corbera.
L’Institut d’Estudis Penedesencs elaborarà el primer llibre blanc de la cultura de l’àmbit de la vegueria Penedès.
Serà el primer cop que apareix un document d’aquest tipus a Catalunya
per un territori que inclou diverses comarques. L’elaboració del llibre
blanc de la cultura serà un objectiu paral•lel de les vint-i-tresenes
Jornades d’Estudis Penedesencs, que tindran lloc els dies 26 i 27
d’octubre a Vilafranca i 9 i 10 de novembre a Vilanova i El Vendrell
respectivament. El llibre tindrà dues parts: una d’anàlisi de la
situació actual i una altra de recull de propostes per afrontar el
futur.
Sota el títol “Cultura al Penedès: passat, present i futur”, les
jornades abordaran aquest àmbit des de diferents punts de vista, tant
històrics com temàtics. El punt de partida de l’Institut d’Estudis
Penedesencs és que la cultura té una importància vital a les comarques
penedesenques i que aquest territori té potencial per a explotar en
aquest sentit.
Les jornades són obertes a tothom i es basaran en el debat que
generin les comunicacions. La inauguració serà el divendres 26 d’octubre
al Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès i allà es presentarà el
llibre facsímil “Les exposicions d’art del Penedès (1926 – 1929)”.
L’endemà, les ponències tindran lloc a Vinseum i es dividiran en
diferents àmbits: llengua i literatura, història contemporània, història
medieval i moderna i etnologia, antropologia i musicologia. A Vilanova,
el divendres 9 de novembre, es parlarà sobre la cultura actual i el seu
futur i sobre polítiques culturals. Finalment, el dissabte 10 de
novembre, a El Vendrell, es debatrà sobre els agents culturals i sobre
l’economia, la cultura i el turisme.Per conèixer el programa amb més
detall es pot consultar el web www.iepenedesencs.cat.
Des del 21 de Setembre fins el 7 d'octubre torna la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern al Passeig de Gràcia (entre Pl. Catalunya i Consell de Cent).
Aquesta Fira, una de les més veteranes del sector, l'organitza el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya és una bona oportunitat per trobar llibres descatalogats i d'ocasió a molt bon preu.
Els horaris de la Fira són:
Dilluns a dissabte: 10.00 a 21.00 Diumenges: 11.00 a 21.00
A la mateixa Fira podéu visitar l'exposició Tàpies, amic dels llibres a la Cruïlla entre Passeig de Gracia i Gran Via de les Corts Catalanes.
L’església de Sant Miquel d’Olèrdola del segle X al XXI.
L’església de Sant Miquel d’Olèrdola és un element referencial
en el paisatge penedesenc. Al segle X, el comtat de Barcelona guanyava
terreny al territori controlat pels musulmans i Olèrdola es convertí en
nucli principal del nou territori, el castrum o civitas.
Aquest primer temple queda parcialment destruït a conseqüència de les
ràtzies musulmanes. Al segle XI es construirà un nou edifici que
sobreviurà a la destrucció de la civitas, l’any 1108, i tindrà continuïtat com a església parroquial fins a la fi del segle XIX.
La
recent restauració de l’església li ha renovat la imatge, un edifici
romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha
permès apropar-se als fidels que l’utilitzaren com a temple i cementiri
durant més de mil anys.
La Universitat Jaume I de Castelló posa a disposició dels investigadors un arxiu virtual amb documents relatius a la Corona d'Aragó.
Podéu trobar una selecció dedocuments curts en llatí i també una secció de documents extensos. Hi podem torbar documents de dret medieval, privilegis, cartes, testaments etc. Destaquem:
Des del 19 de setembre fins el 26 de gener podéu visitar l'exposició "Barcelona 1957" on s'exposen les fotografies fetes per Leopoldo Pomés encarregades per l'editor Carlos Barral. L'espai on es pot visitar és la Fundació Foto Colectánia (Julián Romea, 6, D2).
Pomés retrata la Barcelona de fa 50 anys, el Raval, l'Eixample... amb una visió crítica i que representa un testimoni molt viu de l'època.
Ibercalafell coorganitza juntament amb l'Ajuntmanet de Calafell, la regidoria de Cultura i Open Arch el Festival Terra Ibèrica.
Entre els dies 31 de juliol i 11 d'agost podreu gaudir d'activitats per
a tota la família a la Ciutadella de Calafell. Xerrades, visites
guiades, talllers, gastronomia, recreacions històriques... tot al
Festival Terra Ibèrica.
Ja queden pocs dies per visitar al MNAC l'exposició "Catalunya 1400 El Gòtic Internacional". Tal com explica la pàgina del MNAC:
Aquesta és la primera gran exposició sobre un dels cicles més
creatius de la història de l’art català, situat al voltant del segle xv.
Coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el gòtic internacional,
fruit d’un intercanvi i una convergència de tradicions diverses i que
s’identifica amb un mecenatge aristocràtic o cortesà, d’esperit
retrospectiu i de tendència esteticista.
L'Institut d'Estudis Penedesencs organitza les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs sota el títol: "Cultura al Penedès: passat, present i futur" ATENCIÓ: s'ha ampliat el termini fins el 15 de juliol.
L'Institut d'Estudis Penedesencs organitza les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs sota el títol: "Cultura al Penedès: passat, present i futur" Es poden presentar resums de comunicacions fins el 30 de juny.
Mantenir la forma dels soldats i dels homes d'armes a l'Edat Mitjana era molt important sobretot en temps de pau.
La caça era una de els diversions medievals més practicades pels reis i nobles medievals. La cacera mantenia en forma als homes en temps de pau i permetia provar armes noves com les ballestes que arribaven als regnes al llarg de la Baixa Edat Mitjana. Joan I -anomenat "el caçador"- fou immortalitzat al curtmetratge Joan I a Marmellar. Sembla que el rei li agradava caçar en aquests boscos penedesencs:
Una altra manera de mantenir les tropes en forma eren les justes de cavallers. Aquestes es practicaren fins al segle XVII. A Barcelona normalment es feien a les "lliçes", recintes tancats amb grades on es feien els tornejos. Alfons V com explica el Dr. Julià Viñamata enderrocà alguns edificis de la plaça del Born per fer-hi els tornejos.
Els escacs foren una altra forma d'exercici. Aquests aguditzaven l'enginy i el sentit estratègic dels soldats. A més eren una representació perfecta del model feudal medieval. Us deixem aquí una selecció d'imatges relacionades amb el tema.
