Cantar nadales no és un fet contemporani. A l'Edat Mitjana ja se'n cantaven per lloar el naixement i la figura de Jesucrist. Es troba força documentació en que petits grups de joves anaven a captar diners mentre cantaven nadales. La cúria eclesiàstica recomanava que es fessin aquestes cantades per recordar el sinificat del Nadal. La intervenció en la litúrgia dels estaments populars feia que de vegades es cantessin canços irreverents...
El 1949 es publicà el llibre "Cançons nadalenques del segle XV" (Edició a Cura de Josep Romeu i Figueres.
Ed. Barcino) del qual n'extreiem unes peces representatives. No coneixem la tonada del es nadales, però per la seva mètrica serien uns grans versets de Nadal, una altra tradició que estem perdent...
Cançó II (pàg. 62): tema classic de les nadales l'adoració dels pastors un cop Jesús és nat.
Qui vol visitar
la Verge Partera,
ab mi deu anar.
En la stablia
ha fet un litet
hon néixer devia
Jesús son fillet,
en un loch stret
on lo bou jaÿa,
volent veus lansar.
No menge galines
ni brou destilat,
ni vest de melines
ni mantel brodat,
per gran pobretat.
Venits tost, comares;
vullau-ne pesar.
Pregam-nos mantengua
ab del pan calent
e ous ab què begua;
ab de bon piment
fasam-li present
una ampola plena,
ora de dinar.
Portam-vos coquetes
ab primets crespells;
a dinar, polletes;
e puys stornells:
menjarets vós d'ells,
cuyts en les brasetes,
cpm volrets sopar.
Tots som fort prestes
per vós a servir
en aquestes festes.
Vullats-ho vós dir
que vingués deser
d'altres coses dolçes
qui·us dejam portar.
Pregam-vos que nos mostrets
vostre dolç fillet,
ab què us añegrets.
com és gallardet!
Lexats-lo·y, senyora,
un poch adorar.
Volets vós pecetes?
Ay, en piponet!
Dats-li les manetes,
al boniquet.
Ay en fanxonet!,
no avets dentetes
per millors mamar.
Ay, Verge Maria!,
vós que l'infantàs,
dats-nos alegria
e·ns aconsolats.
Al cel nos portats; per la dreta via
se'n pusquam anar.
Canço XX (pàg. 111): cançó de bressol popular, on la Verge sembla que li canti a són fill. Fixeu-vos en la quantitat d'instruments que apareixen a la nadala i com els diversos estaments medievals li fan presents a Jesús.
La ball, ball, balletes:
tocha manetes,
Si·us vol·leu despertar,
oireu cansonetes;
la Verga balla son ffill,
e diu-las tan pulidetas.
Los àngels tòchan laüts
e los pastorels las tronpetas.
Mon fil, tot lo món és pau;
no ploreu, ta mal dixetas.
Mon fill, los sells mòstran goigs,
hoch e càntan los profetas;
Ysaÿas mena al ball,
e Josep tocha las tauletas.
Ara, mon fill, no ploreu;
sinó, no·us daré mametes,
car als infants ploradós
dóna'ls hom coragadetes.
Ara, mon fillet Jesús,
ara provareu les mametes,
car los bandols són strets
e no·us còbran las cametas.
Callau, lo meu para sant:
vengudas són les ninetes.
Si fossets un poch major,
jugàreu ab las ninetes.
Mon fill, Josep és vingut
e ha·us aportadas juguetas,
e al caparó torrons,
e a la falda avallanaetas.
Las mullers dels cavallés
vos apòrtam calzetas,
e, cant iran al marquat,
portar-vos an sabatetas.
Las mullers dels ciutadans
vos offéran gonaletes;
totas són obradas d'or,
e franges en las managuetas.
Las donas de gran val·lor
blanquas són dejús lo negra;
vos offéran de bon grat
totas las lurs amoretas.
Los capellans tots humils vos offéran cansonetas.
Que en haquest part virginal de vós, Déu, yo·m só feta.
Cançó XXXVI (pàg. 149): cançó on es tracta l'adoració dels pastors de forma una mica maliciosa i irreverent.
O!, o!, o!, gran meravella!
Gran meravella sta nit:
que una verge n'à parit,
és-ne romase poncella.
Gran meravella de Josep:
si bé porta tan gran gep,
bé juga a la scampella.
Gran meravella, verament:
que les neul·las e·ll piment
me han fet juguar la gonella.
Ara, senyors, scoltats,
prech-vos no·us adormiats,
e dir-vos n'é una fort bella:
botiffarras, companyons,
e latadas e ronyons
bé fan cantar la payella.
ESPERO QUE US AGRADIN I QUE LES CANTEU... BON NADAL I BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!
