Santa Maria 2020

La basílica de Santa Maria de Vilafranca és un dels monuments més emblemàtics de la capital el Alt Penedès. L'u de maig es conmemorà el 725è aniversari de la col·locació de la primera pedra. És per aquest motiu que s'ha engegat una campanya de suport per restaurar la basílica vilafranquina. Animeu-vos a participar en la recollida de fons! Més informació aquí.

Tot i que ha estat molt retocada la basílica és un dels símbols vilafranquins medievals per excel·lència. Va començar-se a cosntruïr el 1285, segurament sobre una església romànica de la qual en queda el portal lateral, qua abans era el principal, i va acabar-se el 1484, any en que es va consagrar. Aquesta porta lateral encara conserva el seu estil romànic i pintures molt malmeses. És un edifici amb una sola nau i diverses capelles laterals. Hi han les reíquies de Sant Fèlix, patró de la vila, s'hi fa la entrada de la imatge del sant per la Festa Major i se li canten els goigos.

Us adjunto un vídeo amb diverses fotografies que li he anat fent per a que podeu veure una mica com és el monument i la seua bellesa.

Sant Vicent Ferrer: edats, mals i cures (1)

Sant Vicent Ferrer (1350-1419) parla de temes molt diversos als seus sermons que moltes vegades no tenen res a veure amb la moral. Al volum IV (p. 283, Ed. Barcino) parla de les diverses edats de l'home. El predicador divideix les edats humanes en 7 grups:

Infantesa: dura fins als 7 anys.
Puerícia: fins als 14 anys.
Adolescència: fins als 21 anys.
Joventut: fins als 33 anys.
Virilitat: fins als 50.
Senectud: fins als 70 anys.
Decrepitud: fins a la mort.

Resulta molt interessant com fixa la joventut fins als 33 que és l'edat en que va morir Jesucrist i que no és tant diferent de la nostra divisió d'edats.

Al mateix volum (p. 116 i ss) també parla de les diverses formes de guarir als malalts. Ferrer divideix aquests guariments en deu:

Suor: Fent-lo abrigar fort, e llavors sua fort e guareix.
Vòmit: Axí com ara, quant algú ha mengat massa: si vols guarir, met-te los dits en la gola, si vols que n'isque, e hauràs sanitat.
Dieta: Lo mege [...] diu: guarda't no menjo sino ordiat, e no mengo fruyta ni carn de bou.
Untament: E dirà lo mege: "Hajam açò e allò", e untarà; mas calfen primer hun poch, e aprés tot suau unten-lo.
Sagnia: alguns que n'han terror; [...] E lo mege vol que axí vage e que·s sagnon, e açò per dues rahons: la huna perquè n'isque la sanch podrida; e l'altra, que encara que la sanch sie bona, mas te'n massa, e per ço fa-la'n exir.
Cauteri: vol dir ferre cremant [...] son algunes malalties tant forts que no poden guarir sinó per foch, axí com la fístola que·s met en la cama, e has de guardar ab foch.
Cristiri [Clisteri o lavativa]: car dien los metges que la medicina que pus tost guareix és lo cristiri, mas és vergonyosa.
Dormir: açò naturalment ó veu hom. Ferrer ho exemplifica amb la figura de Llàtzer.
Exercici: ço és per treball de cors, car algunespersones són que porien treballar. mas no·u fan, e pren-los enaxí com al ferre, que si no·l mouen, se rovelle.
Purga: car lo metge, pus que ha donat lo exarop, aprés done la purga.

Com veieu la medicina medieval era força rudimentària però s'assembla en algunes coses a la nostra: es recomana fer excercici, dormir, fer dieta per segons quins mals... Alguns recorden als remeis antics: cataplasmes i una gran suada per eliminar els constipats... peseu-hi! D'aquí no gaire la segona part!

IIª Trobada d'Historiadors Penedesencs

Us informem que el proper dia 8 de Maig es celebrarà la IIª Trobada d'Historiadors Penedesencs, on es tractarà el tema de les "Noves Formes de Divulgar la Història".

Programa de mà de la IIª Trobada.

Organitza: Institut d'Estudis Penedesencs

Institut Ramon Muntaner

Ajuntament de Calafell

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

Dropbox-Oblida't dels USB

Dropbox és un sistema per a poder sincronitzar fàcilment arxius entre ordinadors, quan en gastes més d’un per a treballar. Alhora, permet compartir fitxers amb altres usuaris. Tot això, començant amb 2 GB d’espai per a emmagatzemar, ampliable de manera gratuïta fins a 3 GB.

Dropbox s’instal·la en el teu ordinador, i crea la carpeta “My Dropbox” dins de “Mis Documentos”. A partir d’aquest moment, tot lo que copies dins de la carpeta automàticament estarà disponible en tots els ordinadors on tingues instal·lat Dropbox.

Dropbox guarda també una versió “on line” dels teus documents, de manera que pots accedir a ells des de qualsevol ordinador, encara que no siga el teu, entrant en l’adreça http://www.getdropbox.com.

I encara més: tot lo que poses dins de la subcarpeta “Photos” automàticament passarà a ser un àlbum de fotos “on line”, accessible només per aquells qui tu vullgues; no cal que siguen usuaris de Dropbox.

També pots utilitzar-ho com a repositori públic: tot lo que fiques dins de la subcarpeta “Public” serà visible per tot el món que en conegui l’adreça, sense que calgui tampoc ser usuari del servei

Fora d’aquestes dos subcarpetes, tot lo que penges en Dropbox només és accessible per tu (des de qualsevol ordinador), i per aquells altres usuaris de Dropbox amb qui tu vulguis compartir-ho.

Si voleu provar aquest sistema gratuït per a emmagatzemar, sincronitzar i compartir fitxers, entreu aquí.

Bé, l’he provat en dos ordinadors diferents per veure com anava i m’ha sorprès el seu bon funcionament. En definitiva, una bona eina per no haver d’anar a munt i avall amb la clau de memòria.

De campanes i senys

Mentre estava llegint un article de Vicent Sanchís a l'AVUI em va aparèixer el mot "furtacampanes". No fa masses dies que se'n va robar una a Quart (Gironès), de mitja tona. Tot això em va fer pensar que podria parlar de les campanes medievals i dels seus tocs, el que s'anomenava senys, però el mateix mot també servia per anomenar a les campanes. En un primer moment existiren les hores canòniques però sobretot al segle XV aquest costum s'anà liacitzant fins a fer els tocs civils.

Així a l'edat Mitjana trobem diverses campanes que se les anomena "seny" i diversos tocs de campanes (he seguit el DCVB):

-El seny major era la campana més gran d'una església.

-El seny de les hores era la campana encarregada de tocar les hores.

-El seny de l'oració, de l'Avemaria o del Perdó, tocat a l'entrada de fosc per fer la salutació angèlica.

Hi ha un últim toc: "el seny del lladre". A les ciutats quan entrava la fosca es tocava el seny de lladre que equivalia a un toc de queda. Ningú podia ser trobat anannt per la ciutat sens llum o permís per escrit de les autoritats. Era l'hora on sortien els bergants, els lladres i altres persoantges de la nit medieval.

Trobem moltes regulacions sobre el seny del lladre:

A Solsona: Item, que totes aygues que Juheu facen en lurs alberchs entró que lo seny del ladré age sonat, no gose gitar, sots ban de sinch sous.

A Reus: An ordonat que si nengú és trobat al bordell pus que lo seny del ladre sia tocat encara que tinga foc que pac v. sous de ban.

A València: es prohibeix que els tavernés tinguin obert i acullin viatgers.

Trobareu molts altres exemples si fem una cerca "seny del ladre" o "seny del lladre" al google.

La missió arqueològica del 1907 als Pirineus

Fins el 25 d'abril podeu visitar a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès l'exposició "La missió arqueològica del 1907 als Pirineus". Aquesta exposició està organitzada per l'Obra Social de La Caixa amb la col·laboració de la Fundació Institut Ametller d'Art Hispànic i l'Ajuntament de Vilafranca, consta de 71 fotografies inèdites de l'expedició a la Vall d'Aran i Ribagorça organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans.

També es presenten els quaderns de notes i dibuixos de Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i les fotografies d'Adolf Mas.

Des del blog us la recomanem. No perdeu l'ocasió de visitar-la.

Enllaços relacionats:

Notícia a la Web Ajuntament de Vialfranca

Situació de la Capella de Sant Joan de Vilafranca

La redescoberta del Romànic (IEC)

Recull de premsa sobre el Romànic (IEC-PDF)

Obertura de la tomba de Pere el Gran

Ja s'han presentat les primeres fotografies de la tomba de Pere el Gran del monestir de Santes Creus. Podeu veure-les aquí.

També el vídeo d'obertura de la tomba del monarca:



Més informació a la Web de Patrimoni de la Generalitat.

Del Purgatori als Llimbs

Avui, Diumenge de Rams, parlarem de dos moments d'impàs abans d'entrar al Paradís: el Purgatori i els Llimbs. Dos estructures celestials del món cristià moltes vegades confoses.

El Purgatori

Segons el Diccionari Alcover-Moll el Purgatori es defineix com: "Lloc on les ànimes dels morts en gràcia han de purgar els pecats abans d'entrar al cel". Seria un impàs entre el Cel i l'Infern per a les ànimes que, per poc, no entrarien al primer i poder expiar els seus pecats i entrar al Paradís.

Segons explica el medievalista i historiador de les mentalitats, Jacques Le Goff, aquesta "zona" intermediadora es creà al segle XIII per solucionar aquest impàs entre les ànimes "no tant bones" i les "no tant dolentes". (La invención del Purgatorio, Taurus, 1985). Les ànimes del Purgatori esperaven que es resés des de la terra i així poder salvar la seva ànima. Aquesta invenció fou ràpidament adoptada per l'Església llatina (amb seu a Roma) i rebutjada per la ortodoxa (amb seu a Constantinoble, actual Istambul). Segons Le Goff aquesta invenció seria per un canvi de les mentalitats i una major interrelació entre el món dels vius i els morts.

La majoria d'autors medievals acceptaren el Purgatori i d'altres el rebutjaren. Dante Alighieri al seu poema al·legòric la Divina Comèdia (acabada el 1321) descriu un viatge per l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Ramon Llull al Llibre dels Mil Proverbis (Prov. 430, citat al DCVB) diu: "Luny esta a gracia e a prudencia qui espera en purgatori fer penitencia." El diplomàtic Ramon de Perellós escribí -a finals del segle XIV- una obra titulada "Viatge al Purgatori de Sant Patrici". Es descriu un viatge per Irlanda i Anglaterra. L'obra es titula així ja que era cregut que a Irlanda hi havien les portes del Purgatori.

He inclòs al post una imatge del purgatori del Llibre d'hores del Duc de Berry (f. 113v.)

Els Llimbs

El DCVB defineix els Llimbs com: "Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà; lloc on van les ànimes dels infants innocents morts sense baptisme". Aquí anirien les ànimes dels infants morts durant el part, o abans d'ésser batejats. Per tant la diferència fonamental entre le Purgatori i els Llimbs seria la innocència: al Llimbs les ànimes són inconscients del seu pecat i al Purgatori no. Alguns autors creuen que els Llimbs són una invenció medieval dels escolàstics. El que podria ser una invenció medieval seria l'anomenat "Llimb dels nens" o "Llimb dels innocents", per a la redempció dels no batejats. La veritat és que ja apareixen citats a la Bíblia:"Crist davallà als llimbs per anunciar-hi la redempció i prendre amb ell els qui eren destinats a la glòria" (Veure la Primera Epístola de Sant Pere 3:18), per tant per fer justícia. També hi ha una altra categoria que seria el Llimbs dels Patriarques on anirien les ànimes dels justos abans de la redempció de Jesús.

Dant situà el llimb al primer cercle de l'infern. Altres autors com Sant Vicent Ferrer deien: "Ara ve una qüestió: si los infants petits que no són batejats moren axí, si entren en paraís. Dich yo que no pas, car dir açò seria follia" (Sermons, Vol I, p. 69, Editorial Barcino).

Tot i això els Llimbs i el seu estudi encara no han tingut la dedicació que es mereixen, no com el Purgatori.

Feliç diumenge!!

Enllaços relacionats:
Sobre Ramon de Perellós
Entrevista a Jacques Le Goff
Imatge de Hyeronimus Bosch de Jesucrist al Llimb (Philadelphia)
Imatge de Jesucrist descendint als Llimbs de Giotto (Munich)

El Pantocràtor digital

El Museu Nacional d'Art de Catlunya (MNAC) conjuntament amb la web del patrimoni de la Generalitat han estrenat noves gigafotos on podeu veure on-line obres cabdals de la col·lecció del Museu. Aquestes gigafotos permeten desplaçar-se per l'obra i ampliar la imatge per veure'n els detalls.

Es tracta d'un projecte ambiciós per apropar l'art a través de la xarxa. Podeu veure un repertori variat, però destaco entre els altres el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Podeu veure tots els detalls del conjunt pictòric i accedir a vídeos explicatius sobre el possible pintor i la tècnica emprada.

Teniu altres gigafotos sobre obres medievals com el Retaule de Guimerà, la tomba de Pere el Gran (oberta recentment per fer-ne un estudi a fons), i també d'altres èpoques com La Vicaria del pintor reusenc Marià Fortuny. Espero que gaudiu amb l'art i les gigafotos!

Dos retrats de la mort a la Índia Medieval

Quan pensem amb viatgers medievals sempre ens ve al cap el mercader venecià Marco Polo. Polo començà el seu viatge l'any 1271 des de la seva ciutat natal fins a la Xina i passant per l'Índia, Jerusalem, Pèrsia, Indonèsia... L'editorial Proa ha traduït per primer cop el seu llibre de viatges al català (La descripció del món, traduïda per Manuel Forcano), però existiren d'altres viatgers, potser no tant coneguts. Fa uns dies he recuperat la lectura de Els viatges d'Ibn Battuta (publicada per Proa l'any 2005, traduït també per Manel Forcano). En aquest llibre l'autor ens explica, a vegades amb una minuciositat de antropòleg, els seus viatges pel món islàmic del moment. Battuta, nat a Tànger l'any 1304 era un ulema o estudiós de la religió musulmana. El motiu principal del seu viatge era anar a complir amb un dels preceptes islàmics: la peregrinació a la Meca. Després de travessar el nord d'Àfrica i Egipte el viatger arribà a la ciutat santa. Però sembla ser que a Battuta li picà el cuc del viatger i prosseguí per altres zones: Síria, l'imperi mongol, Zanzíbar, l'Índia, Mali, Granada...

Mentre el viatges fou a l'Índia describí el ritual d'incineració d'una vídua seguint el ritual hindú. Fragment que copioo aquí, fixeu-vos en eleguatge que utilitza l'ulema:

"Quan tot just m'havia separat d'aquell xeic, vaig veure gent que corria enllà del nostre campament, i alguns dels nostres homes s'hi van afegir. Vaig preguntar què passava, i van dir-me que un hindú infidel havia mort, que havien preparat una pira per incinerar-lo i que la seva dona es cremaria amb ell. Quan ambdós van haver cremat, els meus companys tornaren i m'explicaren que la dona s'havia abraçat al marit mort fins a cremar amb ell. Jo havia vist que en aquest país, les dones dels hindús idòlatres munten totes engalanades en cavalls, i una processó de gent les segueix, tant musulmans com idòlatres, fent sonar timbals i trompetes. Les acompanyeb bramans, que sñon els caps dels hindús. Quan això s'esdevé en terres del sultà, li demanen permís per a cremar la vídua, i si l'aconsegueixen, la incineren." (pp. 548-549)

Marco Polo també describí una escena semblant al seu llibre de viatges. Durant la tornada passà per la regió del sud de l'Índia anomenada Maabar i explica:

"I encara us dic ue ne aquest reialme també tenen un altre costum: quan un home mor i fan cremar el seu cos, la seva dona es llança al matiex foc i es deixa cremar amb el seu marit per l'amor que li professa, tot dient que vol anar amb ell a l'altre món. I les dones que fan això que us acabo d'explicar, però no pas totes, i aquelles que tenen por de morir amb llurs esposos són d'allò més criticades." (p. 499)

Ambdós textos ens donen versions semblants del mateix fet, la incineració a l'Índia medieval, fet que encara avui els hindús practiquen.

MAPES:

MAPA RUTA IBN BATTUTA
MAPA RUTA MARCO POLO
MAPA COMPARATIU DE LES DUES RUTES

Els jocs en la història 2010

Els dies 14 i 15 de maig es celebrarà a Figueres la JORNADA ELS JOCS EN LA HISTÒRIA 2010. CULTURA MATERIAL I CULTURA IMMATERIAL EN EL JOC.

Aquesta activitat l'organitza l'Institut Ramon Muntaner conjuntament amb la Fundació Museu del Joguet de Figueres.

És una jornada oberta a tothom. Per participar-hi només heu d'enviar un mail a elena@irmu.org o trucar a l'Intstitut Ramon Muntaner 977 401757.

Més informació en aquest enllaç.

Entrevista a Ràdio Vilafranca del 22/02/2010

Podeu escoltar l'entrevista que varen fer sobre el blog fent clic al seguent enllaç.

Espero que us agradi!

Les àvols fembres a Ràdio Vilafranca

Aquest dilluns (22 de febrer) em podreu escoltar a la sintonia de Ràdio Vilafranca ja que m'entrevistarà en Dani García Peris, membre de la Penedesfera. L'espai serà sobre les 11:40h del matí. Si em voleu escoltar seguiu l'enllaç i ho podreu escoltar des del vostre ordinador.

Àvols fembres al facebook

Convido a tothom a fer-se admirador del blog a través del Facebook. Només cal que seguiu l'enllaç i que pitjeu sobre el botó INSCRIU-TE. Aniré penjant els nous posts del blog també al facebook.


Us hi esperem!!!

El carnestoltes a l'Edat Mitjana

El Carnestoltes ja es celebrava a l'Edat Mitjana. El mot Carnestoltes vol dir literalment "carn permesa" (carnis / tollere) i fa referència a l'abstinència de la carn que es feia per Quaresma, període que segueix el Carnestoltes.

Tot i ser una festa totalment pagana i fora del calendari cristià, es feia servir com a referència per fixar terminis temporals. A la Crònica de Jaume I trobem: Que hom no gaus pendre perdius... de carnestoltes tro a Sent Miquel: que ningú no gosi agafar perdius... des de carnestoltes fins a Sant Miquel.(Crònica de Jaume I, cap. 90; citat al diccionari Alcover Moll a la veu "Carnestotes")

A l'Edat Mitjana el Carnestoltes solia paralitzar les ciutats. Era un temps de molta barrila i confusió. Aquesta confusió moltes vegades feia que es perpetressin disturbis i atacs contra ciutadans. Els consellers de Barcelona, el 1333, prohibeixen que els estudiants, batxillers i mestres de les escoles de la ciutat organitzin cavalcades disfressats per carnestoltes, sota pena d’una multa de 200 sous. Els pares acabaven pagant la multa. El 1443 documentem a Barcelona l'atac a una prostituta "Maria la grega" per part d'un mariner al seu bordell per Carnestoltes. El batlle de Terrassa (1432) féu redactar un ban contra els excessos del carnestoltes:

Ara hoiats que·us fa hom a saber a tot hom generalemnt per manament del honrat en Ffalip dez Carner, batle de la vila e terma de Terraça per la insigna ciutat de Barchinona, senyora d’aquells, que com per lo tirar de terangodes qui·s sol fer en lo jorn de Carnestoltes e en los dies abans se seguesquen diverses inconvenients, dants e perills. E lo die present se’n sian crydats saguir ací en la vila, perquè lo dit honrat batle volet provahir ans que cars sinestre no se’n saguesca, diu e mana a tot hom generalement, de qualsevol ley, stament, condició o preheminència sia, qe de quí avant no gosen ni presumeschan tirar tero(n)gades a nagú, no dar sagonades, ni serradures per los ulls. E açò, sots bant de C sous per cascú qui contra ffarà e per cada vegada que serà contraffet. (Recollit per Salvador Cardús i Florensa: "Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa" Fundació Salvador Vives Casajoana. 2000.)

A molts els costava seguir la Quaresma després del Carnestoltes. Aquí tenim un petit relat d'un clergue:

Un monge e uns clergues ajustaren se en casa de un clergue lo dimarts de carnes toltes, e menjaren e begueren tro a la mija nit. E quant canta lo gall de la mige nit digueren al un macip: Ves, portens la gallina que sta prop del gall, que aquella es tots temps la pus grossa, e ouciu la, e met la a coure, e menjar lem. Lo macip ho feu axi. E quant ach morta la gallina e la volgue traure los budells ab la ma, traguen un gran çapo o calapet. Quant lo macip ho vee crida molts grans crits. Spauentats los monges e los clergues queu veeren, conegueren que era allo sdeuengut per lo lur peccat de gola, e ab gran comfusio e vergonya quescu sen torna a lur case. (Es pot trobar l'exemplari sencer a www.cervantesvirtual.com)

També hi ha una sèrie de refranys referits al Carnestoltes (recollits al diccionari Alcover-Moll):

• Carnestoltes dóna voltes: es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes (Empordà).
• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
• A Carnestoltes, bones voltes: vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
• Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

Divertiu-vos molt per Carnestoltes!!