Les àvols fembres a Ràdio Vilafranca

Aquest dilluns (22 de febrer) em podreu escoltar a la sintonia de Ràdio Vilafranca ja que m'entrevistarà en Dani García Peris, membre de la Penedesfera. L'espai serà sobre les 11:40h del matí. Si em voleu escoltar seguiu l'enllaç i ho podreu escoltar des del vostre ordinador.

Àvols fembres al facebook

Convido a tothom a fer-se admirador del blog a través del Facebook. Només cal que seguiu l'enllaç i que pitjeu sobre el botó INSCRIU-TE. Aniré penjant els nous posts del blog també al facebook.


Us hi esperem!!!

El carnestoltes a l'Edat Mitjana

El Carnestoltes ja es celebrava a l'Edat Mitjana. El mot Carnestoltes vol dir literalment "carn permesa" (carnis / tollere) i fa referència a l'abstinència de la carn que es feia per Quaresma, període que segueix el Carnestoltes.

Tot i ser una festa totalment pagana i fora del calendari cristià, es feia servir com a referència per fixar terminis temporals. A la Crònica de Jaume I trobem: Que hom no gaus pendre perdius... de carnestoltes tro a Sent Miquel: que ningú no gosi agafar perdius... des de carnestoltes fins a Sant Miquel.(Crònica de Jaume I, cap. 90; citat al diccionari Alcover Moll a la veu "Carnestotes")

A l'Edat Mitjana el Carnestoltes solia paralitzar les ciutats. Era un temps de molta barrila i confusió. Aquesta confusió moltes vegades feia que es perpetressin disturbis i atacs contra ciutadans. Els consellers de Barcelona, el 1333, prohibeixen que els estudiants, batxillers i mestres de les escoles de la ciutat organitzin cavalcades disfressats per carnestoltes, sota pena d’una multa de 200 sous. Els pares acabaven pagant la multa. El 1443 documentem a Barcelona l'atac a una prostituta "Maria la grega" per part d'un mariner al seu bordell per Carnestoltes. El batlle de Terrassa (1432) féu redactar un ban contra els excessos del carnestoltes:

Ara hoiats que·us fa hom a saber a tot hom generalemnt per manament del honrat en Ffalip dez Carner, batle de la vila e terma de Terraça per la insigna ciutat de Barchinona, senyora d’aquells, que com per lo tirar de terangodes qui·s sol fer en lo jorn de Carnestoltes e en los dies abans se seguesquen diverses inconvenients, dants e perills. E lo die present se’n sian crydats saguir ací en la vila, perquè lo dit honrat batle volet provahir ans que cars sinestre no se’n saguesca, diu e mana a tot hom generalement, de qualsevol ley, stament, condició o preheminència sia, qe de quí avant no gosen ni presumeschan tirar tero(n)gades a nagú, no dar sagonades, ni serradures per los ulls. E açò, sots bant de C sous per cascú qui contra ffarà e per cada vegada que serà contraffet. (Recollit per Salvador Cardús i Florensa: "Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa" Fundació Salvador Vives Casajoana. 2000.)

A molts els costava seguir la Quaresma després del Carnestoltes. Aquí tenim un petit relat d'un clergue:

Un monge e uns clergues ajustaren se en casa de un clergue lo dimarts de carnes toltes, e menjaren e begueren tro a la mija nit. E quant canta lo gall de la mige nit digueren al un macip: Ves, portens la gallina que sta prop del gall, que aquella es tots temps la pus grossa, e ouciu la, e met la a coure, e menjar lem. Lo macip ho feu axi. E quant ach morta la gallina e la volgue traure los budells ab la ma, traguen un gran çapo o calapet. Quant lo macip ho vee crida molts grans crits. Spauentats los monges e los clergues queu veeren, conegueren que era allo sdeuengut per lo lur peccat de gola, e ab gran comfusio e vergonya quescu sen torna a lur case. (Es pot trobar l'exemplari sencer a www.cervantesvirtual.com)

També hi ha una sèrie de refranys referits al Carnestoltes (recollits al diccionari Alcover-Moll):

• Carnestoltes dóna voltes: es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes (Empordà).
• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
• A Carnestoltes, bones voltes: vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
• Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

Divertiu-vos molt per Carnestoltes!!

El Portal de publicacions de l'IEC

L'Instituts d'Estudis Catalans, té un portal on-line on es poden consultar i comprar algunes de les seves publicacions. Podem trobar revistes com Tamid (sobre el món jueu), l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (pensament i filosofia), Acta Numismàtica (sobre numismàtica en general) entre moltes altres.

A la mateixa pàgina podeu veure les publicacions on-line de l'IEC. Destaquem els Anuaris de l'IEC, les lliçons inaugurals llegides pels membres de l'IEC en les inauguració dels cursos acadèmics o els premis acadèmics atorgats per l'IEC.

Us recomanem que hi doenu un volt! Una pàgina per a culturitzar-se!

Nadales medievals

Cantar nadales no és un fet contemporani. A l'Edat Mitjana ja se'n cantaven per lloar el naixement i la figura de Jesucrist. Es troba força documentació en que petits grups de joves anaven a captar diners mentre cantaven nadales. La cúria eclesiàstica recomanava que es fessin aquestes cantades per recordar el sinificat del Nadal. La intervenció en la litúrgia dels estaments populars feia que de vegades es cantessin canços irreverents...

El 1949 es publicà el llibre "Cançons nadalenques del segle XV" (Edició a Cura de Josep Romeu i Figueres. Ed. Barcino) del qual n'extreiem unes peces representatives. No coneixem la tonada del es nadales, però per la seva mètrica serien uns grans versets de Nadal, una altra tradició que estem perdent...

Cançó II (pàg. 62): tema classic de les nadales l'adoració dels pastors un cop Jesús és nat.

Qui vol visitar

la Verge Partera,

ab mi deu anar.

En la stablia

ha fet un litet

hon néixer devia

Jesús son fillet,

en un loch stret

on lo bou jaÿa,

volent veus lansar.

No menge galines

ni brou destilat,

ni vest de melines

ni mantel brodat,

per gran pobretat.

Venits tost, comares;

vullau-ne pesar.

Pregam-nos mantengua

ab del pan calent

e ous ab què begua;

ab de bon piment

fasam-li present

una ampola plena,

ora de dinar.

Portam-vos coquetes

ab primets crespells;

a dinar, polletes;

e puys stornells:

menjarets vós d'ells,

cuyts en les brasetes,

cpm volrets sopar.

Tots som fort prestes

per vós a servir

en aquestes festes.

Vullats-ho vós dir

que vingués deser

d'altres coses dolçes

qui·us dejam portar.

Pregam-vos que nos mostrets

vostre dolç fillet,

ab què us añegrets.

Ay del clarinet!

com és gallardet!

Lexats-lo·y, senyora,

un poch adorar.

Volets vós pecetes?

Ay, en piponet!

Dats-li les manetes,

al boniquet.

Ay en fanxonet!,

no avets dentetes

per millors mamar.

Ay, Verge Maria!,

vós que l'infantàs,

dats-nos alegria

e·ns aconsolats.

Al cel nos portats; per la dreta via

se'n pusquam anar.

Canço XX (pàg. 111): cançó de bressol popular, on la Verge sembla que li canti a són fill. Fixeu-vos en la quantitat d'instruments que apareixen a la nadala i com els diversos estaments medievals li fan presents a Jesús.

La ball, ball, balletes:

tocha manetes,

Si·us vol·leu despertar,

oireu cansonetes;

la Verga balla son ffill,

e diu-las tan pulidetas.

Los àngels tòchan laüts

e los pastorels las tronpetas.

Mon fil, tot lo món és pau;

no ploreu, ta mal dixetas.

Mon fill, los sells mòstran goigs,

hoch e càntan los profetas;

Ysaÿas mena al ball,

e Josep tocha las tauletas.

Ara, mon fill, no ploreu;

sinó, no·us daré mametes,

car als infants ploradós

dóna'ls hom coragadetes.

Ara, mon fillet Jesús,

ara provareu les mametes,

car los bandols són strets

e no·us còbran las cametas.

Callau, lo meu para sant:

vengudas són les ninetes.

Si fossets un poch major,

jugàreu ab las ninetes.

Mon fill, Josep és vingut

e ha·us aportadas juguetas,

e al caparó torrons,

e a la falda avallanaetas.

Las mullers dels cavallés

vos apòrtam calzetas,

e, cant iran al marquat,

portar-vos an sabatetas.

Las mullers dels ciutadans

vos offéran gonaletes;

totas són obradas d'or,

e franges en las managuetas.

Las donas de gran val·lor

blanquas són dejús lo negra;

vos offéran de bon grat

totas las lurs amoretas.

Los capellans tots humils vos offéran cansonetas.

Que en haquest part virginal de vós, Déu, yo·m só feta.

Cançó XXXVI (pàg. 149): cançó on es tracta l'adoració dels pastors de forma una mica maliciosa i irreverent.

O!, o!, o!, gran meravella!

Gran meravella sta nit:

que una verge n'à parit,

és-ne romase poncella.

Gran meravella de Josep:

si bé porta tan gran gep,

bé juga a la scampella.

Gran meravella, verament:

que les neul·las e·ll piment

me han fet juguar la gonella.

Ara, senyors, scoltats,

prech-vos no·us adormiats,

e dir-vos n'é una fort bella:

botiffarras, companyons,

e latadas e ronyons

bé fan cantar la payella.

ESPERO QUE US AGRADIN I QUE LES CANTEU... BON NADAL I BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!

Les ordinacions de l'Hospitalet de Llobregat (1475)

Les ordinacions són un tipus de document, que es pot trobar a molts dels arxius històrics de casa nostra, on s’exposen els bans emesos pels governs municipals de l’Edat Mitjana. També se’ls pot anomenar establiments (com a Tortosa) o crides (a Vilafranca del Penedès).

Avui us presentem les ordinacions de l’Hospitalet (de Llobregat) de 1475. El document original es troba a l’Arxiu de Protocols de Barcelona dintre del manual 34 del notari Antoni Joan (1474-1476). El document té un total de 3 folis i està redactat en llatí (per a l’encapçalament i cloenda) i català (pel gruix de els ordinacions. Aquesta estructura documental és típica dels segles XIV i XV ja que el text (que era el més important) era pregonat pels carrers de l

a ciutat. Aquestes ordinacions varen ser fetes després de la guerra civil (1462-1473) que enfrontà a Joan II amb el seu fill el príncep Carles de Viana i la Generalitat . Al llarg d’aquesta guerra s’aniran succeint reis d’altres nacions coronats per la Generalitat.

L’any 1475 es viu un clima de postguerra. Les baralles entre bàndols (bandositats) de la guerra encara són presents. Les collites són minses i dèbils. La pesta fa acte de presència durant els mesos d’estiu. En aquestes condicions la comunitat de l’Hospitalet redacta les ordinacions el dia 10 de setembre a l’església parroquial. Els seus punts principals són:

• Manteniment econòmic de l’església i sacristia de Santa Eulàlia.
• Classificació dels habitants segons els seus béns (maiors, miyans e menors).L’admissió dels foranis (no naturals de l’Hospitalet) a la comunitat amb igualtat de drets i deures.
• Veu i vot per a tothom.

Aquest últim punt no perdurarà gaire i s’anirà diluint amb els anys. Hem de tenir amb compte que la feudalitat encara és present a les estructures socials. Els dos primers aniran perdurant.

Pel que fa als personatges que hi apareixen com a firmants i testimonis són molt variats. Destaquem membres de la família Raurich (Anthoni, Benet i Guillem) memebres d’una important nissaga barcelonina que apareixen com a obrers. Els obrers eren els encarregats d’executar les obres públiques de la vila. En aquest cas semblen els encarregats del manteniment de l’Església de Santa Eulàlia de Provençana. També destaquen, del mateix grup, possibles habitants de l’actual Prat de Llobregat: Petrus Viades “de la bandada del Prat” i Petris Quirze “operarius del Prat”. També apareix dos bergants (Johan Batlle i Pedro de Ensorne) que els podem identificar com a “estrangers” i dues Maries que són vídues: la una muller d’en Johan Nadal, quondam(difunt) i l’altra muller d’en Pere Duran, quondam (difunt). Aquest fet no és força usual ja que les dones en aquest moment no podien intervenir en la política municipal ni gairebé en la vida pública.

Apart de l’església de Santa Eulàlia, es fa esment de la “sglésia nova de l’Hospitalet”. Les ordinacions no foren confirmades fins dos anys després (el vint-i-quatre d’octubre) per Petrus Leopardi, canonge de l’església de Santa Eulàlia de Provençana i pel bisbe de Barcleona, Gonzalo Fernández de Herédia.

El text fou publicat per l’Ajuntament de l’Hospitalet l’any 1975, conmemorant el Vº centenari del document. L’edició fou feta anteriorment per Josep Mª Madorell al seu llibre “Fulles històriques de l’Hospitalet de Llobregat”. El qual rebé el primer premi d’assaig i investigació “Ciutat de l’Hospitalet” de l’any 1972. Fou publicat per l'Ajuntament l'any 1977. Hem transcrit el document i us adjuntem les imatges en un PDF.

DOCUMENT

Die mensis Xª mensis septembris anno a Nativitate Domini Millessimo CCCC LXXV, in parrochia Sancte Eulalie de Hospitaleto.

In nomine sancte et individue Trinitatis patris ingeniti et filii ex patre geniti es spiritus sancti ex utroque procedentis, que secundum explicitam disciplinam et evangelicam doctrinam est una dei, vero sub paci magestate et pia trinitate. Amen.

Nosaltres, Barthomeu Bruneta, Bernat Duran, menor de dies, March Moja, obrers l’any present de les esglésies de Sancta Eulàlia de Prohensana e de la sglésia nova del Hospitalet; Matheu Costa, sacristà de les dies esglésies; Pere Cerdanya, Arnau Tarragona deçà l’aygua, fill i hereu d’en Bernat Tarragona de la dita parròquia, consellers dels dits obrés.

Anthoni Raurich

Pere Oliver

Barthomeu Soler

Anthoni Savall

Johan Clotes

Bernat Duran, maior de dies

Jacme Gener

Jacme Martí

Anthoni Borrell

Arnau Duran

Miquel Quintana

Johan Batlle, bargant

Benet Raurich

Johan Beseya

Guillem Vidal, donat de la Verge Maria de Belviya

Pere Balleró

Johan Posades

Maria, muller d’en Johan Nadal, quondam

Maria, muller d’en Pere Duran, quondam

Bernat Torrella

Pedro de Esorne, bargant

Bernat Pallerès

Jacme Feliu

Francesch Samet

Guillem Raurich

Andreu Goday

Bernat Oliver

Bernat Sabadó

Vicens Miquel

Galceran Soriguer

Petrus Quirze, operarius del Prat

Petrus Viader, de la bandana del Prat, consiliarius

Guillem Alegret

Pere Bausera

Pere Magraner

Pere Català

Pere Rocha

Bernat Gavarra

Pere Solanes

A lahor, glòria de Nostre Senyor Déu e de madona Sancta Maria, mare sua, e de la verge Sancta Eulàlia, cors sant de la ciutat de Barchinona, patrona e cap de les dites slgésies e parròquia nostra, e en remissió de totes ànimes fels deffunctes, especialment de la dita parròquia, los dits obrers, consellers, sacristà e parroquians deçà l’aygua desús dits, e encara de aquells dellà l’aygua, qui en la present pia obra aderir-se voldran. Per tant que en les dites esglésies cultus divinus millor sie fet, e la lluminària, ornaments e obres millor en dites esglésies sien fetes que fins ací no són, fahent emperò aquestes coses ab auctoritat e decret del senyor bisbe de Barchinona o de son vicari spiritual, ordonam en les dites esglésies e parròquia una perpetual sacristia; e per tant que dita sacristia haie facultat de fer les coses pies desús dites, los dits obrés i sacristà, consellers e parroquians de la dita parròquia, les peccunies que procehiran dels talls dejús scrits (los quals los dits parroquians per una tant pia cosa e obra sobre ells se imposen) a la dita sacrisita consichnen, segons dejús per capítols llargament apar, e fan entre ells los talls següents:

Primerament, nos dits obrés, sacristà, consellers, ab voluntat de tota la parròquia, tant quant diu deçà l’aygua e dellà l’aygua, qui a les dites coses aderir-se volran, ordonam que en la dita parròquia sien fets tres talls, so és, maiors, miyans e menors.

Item, nos, dits obrers, sacristà, consellers, ordonam ab voluntat de tots los desús dits parroquians, que los maiors paguen e sien tenguts paguar a la dita sacristia, en la festa de mossèn sent Miquel del mes de setembre primer vinent, un sou e sis diners e axí cascun any en lo dit terme o festa.

Item, mes, ordonam que los mijans paguen e sien tenguts paguar a la dita sacristia en la dita festa de mossèn sent Miquel del dit mes de setembre primer viennt dotze dinés, valents un sou, e axí cascun any en la dita festa.

Item més, nos, dits obrés, sacristà e consellers, ab voluntat dels desús tots parroquians, ordonam que los menors parroquians de la dita parròquia paguen e sien tenguts paguar a la dita sacristia, en la prop vinent festa de mossèn sent Miquel del present mes de setembre, e axí de qui avant cascun any en la dita festa, sis diners.

Item més, ordonam nos, dits obrés, sacristà, consellers e parroquians de la dita parròquia, tant quant toquen los parroquians qui són deçà l’aygua e de aquells dellà l’aygua qui a les dites coses aderir-se voldran, que de aquí avant tot parroquià o parroquiana de la dita parròquia, lo qual de aquesta vida en l’altra passarà, sia tengut paguar a la dia sacristia del que per la sua ànima se haurà pres, III sous per lliura.

Item més, nos, dits obrés, sacristà, consellers, de e ab voler dels desús anomenats parroquians de la dita parròquia, ordonam que tot bargant o estrenger sia agut per parroquià e que a tal bargant o estrenger quant passarà de aquesta vida en l’altra, li sie feta tota aquella honor que és acustumada de fer a un parroquià de la dita parròquia.

Item mes, ordonam nos, dits obrers, sacristà, consellers, ab voluntat dels desús dits parroquians de la dita parròquia, que de qui avant los obrers, sacristà e consellers qui per avant seran, haien potestat e facultat que los dits talls puxen créxer o aminvar si ben vist los serà.

Item mes, ordonam nos, dits obrers, sacristà, consellers, ab voluntat dels desús dits parroquians de la dita parròquia, que totes peccúnies que dels dits talls procehiran se haien a convertir en lluminària, ornaments e obres de les dites esglésies o en altres usus e necessitats de la dita parròquia, a coneguda dels obrers, consellers e parroquians de la dita parròquia.

Item més, ordonam nos, dits obrers, sacristà e consellers, que lo dit cullidor sia tengut e obligat de retre compte als dits obrés de la dita església, cascun any, del que rebut haurà dels dits talls e los dits obrés sien tenguts al dit cullidor haver agut primer fet diffinició de aquell, llarga e bastant.

Item mes, encara ordonam nos, dits obrés, sacristà, consellers e prohòmens de la dita parròquia, que attenent que totes les coses nos fahen voluntàriament e per devoció de la verge Sancta Eulàlia, patrona nostra, e per no perdre aquella dita devoció no pusquam ésser en res forçats per lo Rector, vicari de les dites esglésies, present ni esdevenidor, no per altra personal de qualsevulla auctoritat sia, ans si en res érem forçats, en tal cars, puxam nos, dits obrés, sacristà, consellers e parroquians llevar los dits tall o talls, e ara per llavors e llavors per ara en lo dit cars los havem per llevats. E les peccúnies que dels dits talls seran procehides e llevades seran e llavors se trobaran en mans dels dits obrers o d’altra persona o persones destinades o legides per la dita parròquia, los dits obrés e parroquians puxen aquelles metre e convertir en ornaments e obres de les dites esglésies e de altres necessitats de la dita parròquia, a coneguda dels dits obrés, sacristà e parroquians de la dita parròquia.

Testes discreti Petrus Matei, Bernardus Clemens, Julioluo, civis Barchinone.

Testes firme Petri Quirze et Petri Viader, de la banda del Prat, firmatis XXIIII mensis octobris anno a Nativitate Domini Mº CCCC LXXVIIº, presentibus testibus Bartholomeo Bruneta et Petro Cerdanya, de parrochia de Hospitaleto, Anthonius Sala, mercerius.

Decretum.

Nos, Petrus Leopardi, canonicus ecclesie, vicarius in spiritualibus et temporalibus generalis pro reverendo in Xristo patre et domino, domino Gondissalvo, miseracione divina Barchinonense episcopo, praedictam ordinacionem ceterisque omnibus et singulis premissis auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum hec propria nostra manu scribentem.

VOCABULARI

Bergant: estranger

Cullidor: recaptador d’impostos.

Obrer: encarregat de mantenir l’església i la sagristia.

Peccúnies: diners.

Prohòmens: prohoms. Solen ser personatges importants.

Tall / talls: impost monetari.

ARXIU DE LES IMATGES DE LES ORDINACIONS EN PDF

Projecte TOTS ELS NOMS

Avui us presento una web que no té res a veure amb el món medieval: www.totselsnoms.org

Com bé explica a la web:

"Tots els noms és un projecte de recerca i divulgació històrica del període 1931-1978 al Penedès (Segona República, Guerra Civil, Franquisme i Antifranquisme), impulsat per l’Institut d’Estudis Penedesencs "

La web té molt de material, calendari d'activitats, arxiu amb articles per descarregar, butlletí d'activitats. Una web molt complerta que es fa amb l'aportació de tothom que té documentació o informació sobre el període esmentat. Això sí ens hem de registrar per accedir a auqest material tot i que el procés és gratuït.

També hi ha un cercador de víctimes per veure els noms dels morts en combat o represaliats per les autoritats franquistes. Disposa també d'un ampli ventall de material gràfic digitalitzat (cartells, bitllets, fulletons...) que es poden veure a a web.

Una web molt interessant per recordar que el nostre passat és tant important com el nostre futur.

Cercar documents PDF a la xarxa

Els PDF són documents que, en teoria, no es poden modificar. Avui us presento aquesta plana web que serveix per buscar PDF en línia. Només cal que escigueu el tema que busque i ell solet us cercarà els PDF's relacionats amb el tema. Una eina molt útil si busqueu informació per internet!

De la mateixa manera podeu trobar ebooks amb aquest altre cercador, el PDf search engine.

Salut!

Reportatge sobre el dia dels difunts

A la web de Patrimoni de la generalitat de Catalunya podeu trobar un extens reportatge sobre el dia dels difunts arréu del món. Feu-hi una ullada i veureu com es celebra el dia dels morts a diversos llocs i diferents èpoques de la nostra història.

A la fotografia la celebració mexicana, amb molt de color com veieu!

La Miscel·lània Cerverina a RACO.CAT

Ja podeu consultar i baixar-vos els articles de la revista Miscel·lània Cerverina al portal RACO.CAT

Us recordem que a la pàgina de RACO.CAT podeu trobar nombroses revistes en català de caràcter molt variat.

REFLEXIONS SOBRE LA PROSTITUCIÓ A LA CATALUNYA ACTUAL

REFLEXIONS SOBRE LA PROSTITUCIÓ A LA CATALUNYA ACTUAL

Ja fa temps que s’ha activat el debat de la prostitució sobretot centrat a la ciutat de Barcelona. Ja fa temps que el Raval, o el Barri Xino, com se l’anomenava a principis del XX, és un centre de prostitució de la ciutat de Barcelona. L’alcalde Hereu ara s’ha despertat i donarà permissivitat per a que es creïn nous bordells al Raval. Des del nostre blog hem parlat nombroses vegades de la prostitució a l’Edat Mitjana. En aquesta època els bordells eren municipals i els de Barcelona estaven controlats pel Consell de Cent. Els bordells que vol crear Hereu seran gestionats i controlats per les autoritats municipals o bé es deixaran en mans privades? La primera opció garantiria que les prostitutes poguessin cotitzar a la Seguretat Social i que es complissin les normes. També garantiria a les dones un control mèdic i sanitari. La segona opció farà que continuïn les màfies a dins d’un prostíbul. Prou hipocresia dels polítics. Molts dels polítics que ara preconitzen contra la prostitució han “anat de putes” quan eren joves. Una bona regulació i un control estricte dels municipis ha de donar dignitat a unes dones que moltes vegades es veuen obligades a vendre el seu cos per poder menjar.

Algunes d’aquestes dones públiques són les que en alguns programes televisius (Callejeros / Comando Actualidad), amb més ganes de sucar pa amb la desgràcia que altre cosa, apareixen i se les tracta com si fossin subjectes antropològics. Senyors i senyores de la televisió, la prostitució ja existia a les cultures mediterrànies antigues, ja existia a l’Edat Mitjana, ja existia a l’Edat Moderna i existeix a l’Edat Contemporània. No és una cosa nova, i si per a vostès ho és potser es que tenien una vena als ulls tant gran que els tapava tota la cara...

Eradicar o tolerar la prostitució?

Luisa Muraro, exposa en un article (REVISTA DUODA Nº parlant de la prostitució que aquesta s’hauria de eradicar. Muraro apel·la al “horror femení” que crea la prostitució vers les dones. La prostitució és un fet “antidemocràtic”. Segons l’autora italiana la prostituta que paga impostos entraria de ple en la societat burgesa i per tant dintre una vida preestablerta. La dona pública està supeditada a “l’altre” (a l’home) i per tant no entra en la concepció de la historiografia feminista.

La historiografia feminista ho té clar, però i la nostra societat actual? Què en pensa? S’ha de regular o s’ha de suprimir la prostitució? M’agradaria que algún polític en parlés i que donés solucions reals…

D’altra banda, segons Sant Agustí (De Ordine), si es suprimia la prostitució aflorarien altres mals (onanisme, sodomia, adulteri…). Aquesta és la visió que domina i justifica la prostitució a l’Edat Mitjana. Ara voldria saber què creieu. S’ha de tolerar o suprimir la prostitució?

Pensem-hi tots una miqueta. Crec que és un debat força interessant. Espero els vostres comentaris!

Jornada de portes obertes

El castell de la Santa Creu de Calafell farà jornada de portes obertes demà per celebrar la diada de l'onze de setembre.

Us hi esperem!

Erotisme medieval (I): El "Mirall del fotre"

Comencem una nova sèrie al blog sobre erotisme a l'Edat Mitjana. Avui començarem parlat del "Mirall del Fotre" també malanomenat (al meu parer) "Kamasutra Català".

Existeixen dues versions recents del nostre Kamasutra o Speculum al foder (que vindria a ser "Mirall del fotre"), tractat sobre sexualitat del segle XIV escrit íntegrament en català.

L'any 1997 el publicà Columna amb un estudi introductori de Patrick Gifreu. L'edició més acurada, però, és la de l'editorial Vitel·la publicada el 2007 (edició a cura d'Anna Alberni).
El text és un recull d'informacions i remeis per a millorar la sexualitat i està influenciat directament per la literatura àrab.

Us en deixo una petita mostra:

"Si per ventura la minva és deguda a la congelació i a la fredor de l'esperma, curar amb coses que l'escalfen i l'esclareixen. Si la minva és deguda a la flacciditat, a la impossibilitat que té el penis d'aixecar-se, observar si ha perdut la sensibilitat. Si empetiteix, l'home pateix de flaquesa del membre i és gairebé impossible que es curi. Si la flacciditat és deguda a un defalliment de cor, l'home que pateix d'això està impossibilitat, no pot tenir erecció, i aviat mor. És aquesta mena de persones que la gent titlla d'«efeminats» perquè tenen una veu petita i femenina i pocs pèls."

Us el podeu descarregar des d'aquí. Bona lectura!

Princeses de terrers llunyanes

Teniu temps fins el dia 2 d'agost per visitar la exposició "Priceses de terres llunyanes" al Museu d'Història de Catalunya.

Segona la web del MHCAT: "Aquesta exposició és un projecte del Museu d’Història de Catalunya i el Museu Nacional d’Hongria. La mostra té com a objectiu donar a conèixer els vincles que s’establiren entre ambdós països durant l’edat mitjana. El projecte s’organitza com una exposició itinerant a dues seus: del 7 de maig al 2 d’agost es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya i del 4 de setembre al 29 de novembre al Museu Nacional d’Hongria de Budapest."

No us la perdeu!

Els forns de vidre medievals

El CSIC últimament està posant on-line les seves revistes. Una de les més destacades és el Anuario de Estudios Medievales on hi han estudis de tota mena refereits a l'Edat Mitjana.

Avui us destaquem un article de Sílvia Cañellas i M. Carme Domínguez sobre els forns de vidre de la Barcelona Medieval i la seva rodalia un dels molts monopolis que tenien els burgesos de la ciutat medieval.

Són molts els estudis que s'han fet sobre el treball del vidre. Us destaquem aquest sobre Vimbodí (Alt Camp). També us podeu arribar al poble de l'Ordal, famós pels seus prèssecs i visitar el seu forn de Vidre de 1833.

Ver mapa más grande