Taula rodona

Avui serem al Casal Popular la Gueralda per parlar d'història en femení. No us ho perdeu! L'acte serà a les 19:30h.

Podeu consultar els detalls de l'acte al cartell que us adjuntem:

El dietari de Jaume Safont, l’eclipsi de 1478 i la mort del rei Joan el Sense Fe

Els fenòmens astrològics han tingut i tenen molta importància al llarg de la història. Els eclipsis a l’Edat Mitjana han estat signes que han permès especular sobre el futur incert i realitzar auguris. Tal dia com avui, s’esdevingué un eclipsi a l’any 1478, narrat recollit pel Dietari de Jaume Safont:

Dimecres a XXVIII de juliol M CCCCLXXVIII fonch fet eclipsi del sol qui durà entorn una hora e mige ço és que començà entre XII e una e durà fins a ·II· hores, après migjorn tornà lo sol molt groch e enfosquís la terra no pas tant com la gent deyen ans que fos fet dien los strolechs que aquest eclipsi de sol segons lo signe en lo quel ses eclipsat demostre gran morts de Reys e de princeps e defornaió de marquats Deus ne quart mon senyor lo senyor Rey en Johan huy beneventuradament regnant feria gran frenta si moria. (Dietari de las turbasions del tems del rey don Joan que en Catallunya foren, comensant al primer de jener MCCCCXIIII escrit per Jaume Safont f. 135v.)

L’autor decorà el marge dret amb aquesta imatge:

Potser es va complir el mal auguri? Hi haurien morts de reis i prínceps?

El rei Joan II, al que al·ludeix el text, havia vençut als seus enemics durant una guerra civil cruenta (1462-1472) lluitant contra el seu fill i les tropes de la Generalitat. Després d’aquesta guerra Joan, dit el Sense Fe, ja era un home gran que es dedicava als plaers de la vida, entre d’altres a la cacera.

Segons podem llegir a la crònica de Pere Miquel Carbonell el monarca estava de cacera per Sitges, Canyelles, Cubelles i Calafell, on se li havien preparat uns porcs salvatges per així poder-los caçar, va agafar un gran fred:

E lo seguent dilluns que comptavem XlllI del prop dit mes e any [1478] per lo mati oída que hague lo Senyor Rey missa en la vila de Ciges trobant se ja millor de sos accideuts jatsia faes molt gran fret e gran vent volgue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la Vilanova de la Gealtruu en la qual vila stech assats reposadament tol lo dit dia e nit seguent. E sobrevenint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop dit mes e any lo Senyor Rey levat que fo decontinent boi devotament missa es dinà raonablement e mes se a dormir. E dormit que hach munta a cavall ab tota la gent de la sua Real Casa qui en companya de la sua Real Majestat se trobava e anà correr una lebra al castell de Cubelles. E quant fo bora tarda aquell matcix dia sen torna a sopar e dormir a la predita vila de la Vilanova en la qual molt repusadament sopà e dormí aquella nit.

E no resmenys en lo seguent dia de dimecres quecomptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII lo Senyor Rey se levà per lo mati axi com havia acustumat e oída missa cavalca e anassen a dinar al castell de Calafell en lo terme del qual castell li tenien ja concertat hun porch salvatge lo qual porch lo Senyor Rey ab gran jocunditat matà lo dit dia. E per quant en aquell dia fahia gran fret e molt vent e molt nuvol e plugos lo dit Senyor Rey se refredà es consumà molt. E sentint se axi mal sa e poch delitós partí aquest dia del dit loch hon havia mort lo dit porch e tornasen a la Vilanova de Cubelles. E junct que fo a la dita Vilanova sopà aquella nit ab poch delit per ço com nos trobava be per dita rao e aximateix per quant li havia sobrevengut mal de caxal e haver sopat lo dit Senyor Rey se mes en lo seu lit Real ab poch delit e dormí molt poch aquella nit.

Aprés seguint se lo dijous que comptavem XVII del prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com li tenien concertat un gran porch salvatge en lo bosch de Canyelles. E scebut aço de continent lo Senyor Rey se levà del lit monstrant haver bona convalescentia no obstant aquell dia faes gran fret molt nuvolat lo temps e insupportable vent manà li apperellassen de manjar al castell de Canyelles e que li tenguessen la missa presta e la mula per ço que de continent oida la missa pogues cavalcar. E vestit que fo apoch instant hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent cavalcà e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar trobar lo dit porch. E esser junct lo dit Senyor Rey en lo dit bosch troba los munteros los quals li digueren com lo dit porch que tenien concertat se era algún tant desviat per lo bosch e que fos plasent a la su excellentia no pendre anuig volerse algún poch detenir que prestamenl ells tornarien trobar lo porch que ja li anaven en rastre. E lo bon prhom de Rey no podent mes sostenir la aspredat del dia ne lo gran vent e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo pres que mal son grat descavalca e aqui abngat lo tengueren una stona quasi per mort tant era lo fret que tenia. E tornant algun tant recrear pujà a cavall e lexant lo dit porch e concert seu ana a retraure al dit castell de Canyelles lo qual es de mossen Franci Terré cavaller de Tarragona. En lo qual castell decontinent hi fo arribat trobà un gran foch que li fou apperellat per recrear lo cors Real hon stech hun quart de hora per scalfarse que may se poch bé scalfar. E stant axi prop del dit foch se dinà e manjà poch per causa del mal appetit que tenia e nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar lant com havia mester ans monstrava que lo fret li crexia. E per ço li covengué metres en lo lit per reposar emperò aquell després dinar no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat. (Recollit a la Colección de Documentos Inéditos de la Corona de Aragón, vol. XXVII, pàg. 148 i ss.)

El 19 de gener de 1479 moria el rei Joan dit el Sense Fe. Aquest fet també fou recollit al dietari de Safont:

Dimarts a XVIIII de del any  M CCCC LXXVIIII a ·VII· hores ans de dinar morí dins lo palau del reverend Bisbe de Barcelona on contínuament stava lo illustrissimo senyor  don Johan segon, rey daragó e de Navarra etc, lo qual morí per senectut com passís etat de LXXXIIII anys vel inde circa. (f. 136r.)

Un dia després fou sepultat el monarca:

Dimecres a XX de janer M CCCC LXXVIIII a ·X· hores ans de dinar lo cors del dit senyor fonch portat solemnament ab gran luminaria e ab solemna processó del dit palau  on era mort en la gran sala del palau maior Reyal quis te ab la Seu e aquí fonch mes descarat en mig  de la gran sala sobre un bell lit  reyal cubert dun cubertor de drap dor e posarenli un cuxí de vallut al cap, e una corona sobra la testa e un ceptre en la man dreta. E stech vestit duna cota de vallut carmesí folrada de gibillins ab guants  en les mans e calses ab sabates. E fonch tota la dita sala empaliada de molts e richs draps de ras. E alt al cap de  la dita sala vers la Seu fonch fou fet un gran sitial de fusta ab ·VI· o ·VII· scalons. E sobre lo dit sitial en mig loch fonch bastit un altar on quascun jorn tant quant lo cors del dit Senyor Rey stech en la sala se deya una missa alta cantada ab diacha e sots diacha e eren hi tots los xandres de la dita capella vestits de gramalles e de caperons negres qui aiudaven a fer lofici. E al entorn de la dita sala havia molts altars on contínuament se deyen misses baxes fins a migjorn. (f. 136r.)

Posteriorment anaren passant els consellers de la ciutat, els diputats i altres dignitats per visitar la capella reial. El 28 de gener i dies posteriors es feren córrer les armes reials per la ciutat, es feren diverses cerimònies on hi assistiren nobles, ciutadans honrats i persones de diverses condicions. També hi assistiren l’abat de Ripoll i altres nobles del terriori. Fins el quatre de febrer no acabaren els actes públics.

Que hi hagué de cert en l’auguri de l’eclipsi solar sobre la mort de reis i prínceps? Creiem que res de res, ja que ho deixa ben clar Safont al seu dietari, la mort de Joan II es produí per senectut, però és molt interessant com Safont es posiciona a favor de la llarga vida del monarca i com després justifica la seva mort per la seva edat.

Si voleu consultar el Dietari de Jaume Safont es pot consultar el document original a la web de Memoria Personal:

https://www.memoriapersonal.eu/browser/view/72

La crònica de Pere Miquel Carbonell es pot consultar a la web d’Archive.org: 

https://archive.org/details/coleccindedocu28spaiuoft/mode/2up

 

 

Edicions online de l'Editorial Anubar

Cada cop més hi ha versions en PDF de fonts i llibres que versen sobre l'Edat Mitjana. A la Web de l'Editorial Anubar Ediciones, podeu trobar digitalitzats diverses obres fonts medievals.

Us en destaquem alguns dels títols:

• Histories e conquestes dels reys d'Aragó e comtes de Catalunya. Reimpresión facsímil de la de Zaragoza (1534)
• Dietari del capellá d'Alfons V el Magnànim
• Libre del Repartiment del regne de Valencia, I
• Documentos de Jaime I de Aragón (1216-1236)
• Aureum Opus de Xàtiva
• Focs y morabatíns de Ribagorça (1381-1385)

A la pàgina web també hi trobareu altres textos i documents d'altres èpoques i altres disciplines: filologia, Època Moderna, obres auxiliars, tractats de la ciència de la documentació...

Esperem que en gaudiu!

Les morts del rei Joan (19 de maig de 1396)

Durant aquests dies de confinament un usuari de twitter (@soguejant) em va preguntar com se sabia que el rei Joan el descurat, el caçador i l’amador de la gentilesa (1387-1396), havia mort caçant a Foixà, el 19 de maig de 1396.

Em vaig posar a investigar i molt autors ho donen per fet però sense citar-ne les fonts. Per això us oferim una sèrie de documents on expliquen de manera més o menys fiable com va morir el rei Joan.

Joan I, rotlle geneaològic del monestir de Poblet

Les fonts

Aquestes tres font són coetànies a la mort del rei Joan.

• El llibre del Consell de Cent es recollí el fet el 25 de maig de 1396: los dits honorables consellers aprés que per ordinació de consell de molts pròmens de la ciutat foren anats a la senyora, ladonchs duquessa (és refereix a la futura reina Maria de Luna), e li hagueren anunciada la mort del senyor rey en Johan, de bona memòria, qui morí en lo loch de Fuxà divendres porppassat, que hom comptava XIX del mes present de maig.(AHCB, Llibre del Consell 1B-I-27, f. 29r.)
• A la crònica del racional de la ciutat de Barcelona també es documenta la notícia: Die veneris, ·XIX· die madii dicti anni, obiit subito dominus rex Johannes, eundo venatum per boschum de Ffuxa, comitatus Impurie. (Recull de documents i estudis. Vol. I Fascicle II. 1921)
• Al Dietari del Consell de la ciutat de Barcelona podem llegir: Divendres XIX.-Morí lo rey en Johan ixent de Torroella e vinent per son cami cassant. E fo descavalcat en lo camí hon li vench lo mal e ans que fos a Girona morí y fo hi portat mort. (Vol. I, p. 57. Veure el volum digitalitzat a: https://archive.org/details/manualdenovellsa01barcuoft)

Les cròniques

Posteriorment apareix la notícia a diferents cròniques no coetànies.

• El Dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim de Melcior Miralles (1419?-1502) es recollí la notícia: Divendres XIX.-Morí lo rey en Johan ixent de Torroella e vinent per son cami cassant. E fo descavalcat en lo camí hon li vench lo mal e ans que fos a Girona morí y fo hi portat mort. (Edició de M.D. Cabanes Pecourt (1991), p.57)
• Al Recort (finals segle XV) de Gabriel Turell (continuació de l’obra de Pere Tomic) ens diu que estava perseguint una lloba: Stant lo rey en Ampurdà venint per a Barçalona, anant a caça, fon en lo bosc de Foxà corrent una loba. Lo dit rey morí en l’any Mil CCCLXXXXVI. (Editorial Barcino. 1950, p. 183)
• Al segle XVI als Annales de Jerónimo Zurita (Cap. LVI) podem llegir: Muerte del rey [de Aragón] y cómo se dice que murió. Anduvo el rey este verano por el Ampurdán y Rosellón con la reina doña Violante su mujer, y estuvo en Torrella de Mongriú a 13 del mes de mayo. Y -según Pedro Tomich escribe- viniéndose para la ciudad de Barcelona, andando cazando delante del castillo de Urriols en el bosque de Foxá, corriendo una loba, murió repentinamente; y no dice este autor qué fuese la causa de su muerte. Y Martín de Alpartil escribe en la historia que compuso de la cisma que hubo en la iglesia en tiempo de Benedito, que andando el rey a caza de lobos un viernes después de haber comido y discurriendo los monteros por sus paradas en un monte, el rey, que iba solo, encontró con una loba muy grande y en viéndola se alteró de suerte que comenzó a temblar; y apeándose del caballo en que iba, expiró dentro de una hora. Otro autor hay que afirma que cayó con el caballo, y que cuando llegaron a socorrerle le hallaron muerto los suyos; y en unos anales de aquellos tiempos se escribe que cayó muerto del rocín en que iba, y que este caso fue a 19 del mes de mayo. (Veure edició en PDF a: https://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/2448)
• Per últim la pseudocrònica de Bernat Boadas, titulada Llibre de Fets d’armes (Vol. 2): per alguns afers era anat a Perpinya hon stech alguns jorns. E com era tan amich de caça ell en lo bosch de Foxa prop d’Orriols ab los seus cans e caçadors sem met a caçar a la tornada del Roysselló e davant dell sen metré una gran loba que lin va faer molta gran feredat, els cans arremeteren la loba mes la loba no sen donava de res; el rey cridava a grans crits: “la loba, la loba, tots contra la loba” e com la loba era tant ferotge null hom sen movia, els cans staven fortament spaordits e ell ot sglayat cau prestament de son cavall e sobtadament va finar la sua vida. (Vol. 2, veure https://bipadi.ub.edu/digital/collection/manuscrits/id/29621)

 A mode de conclusió

Que en podem treure de tot això? Doncs podem veure com el relat històric de finals del segle XIV al segle XVII ja s’ha convertit en relat literari:

• El llibre del Consell de Cent només diu que el monarca morí a Foixà.
• A la Crònica del Racional de la Ciutat afegeix que el rei estava caçant pels boscos de Foixà del comtat d’Empúries.
• Al Dietari s’afegeix, apart de que estava caçant, que el rei en descavalcar del cavall li vench lo mal i el portaren a Girona. Hem de recordar que el rei Joan era molt malaltís i que sofria atacs de manera periòdica. També es diu que estava sortint de Torroella, i Foixà és proper. 
• A cap dels documents coetanis s'esmenta la lloba.
• El Dietari del Capellà d’Alfons el magnànim sembla que copià la notícia del Dietari del Consell.
• Al Recort de Turell ja apareix la lloba.
• Zurita recollí la dada de l’obra de Pere Tomic i de la Chronica actitatorum temporibus Benedicti XIII. Segurament tant Tomic com Turell coneixedors de l’obra incorporaren la lloba a partir d’aquesta crònica.
• Per últim Boadas al a seva pseudocrònica hi afegeix el relat literari. Descriu el fet com si hi fos. Hem de tenir en compte que aquest text és fruit de la invenció de Joan Gaspart Roig i Jelpí, un historiador del segle XVII. Aquest digué que havia trobat un manuscrit de 1420 escrit pel blanenc Bernat Boades. Roig havia creat la pseudocrònica del seu puny i lletra, fet que demostraren Coll i Alentorn i Martí de Riquer a mitjans del segle XX. Fins aleshores el text es considerava veritable.
• A partir del Recort de Turell apareix la lloba, segurament, una invenció més literària que històrica, que s'anà recollint a les cròniques posteriors.

Al rei Joan li agradaven les caceres, això està documentat, el que potser no sabrem mai és si va morir per un “acident de caça”... o si sofrí un atac mentre caçava degut a la seva mala salut.

Història del castell de Cunit

Hem penjat al nostre perfil d'Academia.edu la nostra publicació de 2018 "Història del castell de Cunit", publicada per l'Ajuntament de Cunit. L'estudi fa un recull històric des de les primeres notícies històriques referides al castell fins la segona meitat del segle XX. A la publicació podeu veure el primer dibuix d'un cunitenc: Eimeric de Cunit fent homenatge a Jaume Marc, senyor del castell d'Eramprunyà.

Eimeric de Cunit fent homenatge a Jaume Marc senyro del castell d'Eramprunyà

Esperem que us sigui del vostre interés.

Nou article a Academia.edu

He penjat un nou article a Academia.edu: "Corsaris i pirates a la costa central catalana (segles XIV-XVII)"

Podreu resseguir l'activitat dels pirates a la costa central entre les ciutats de Tarragona i Barcelona.

Veureu com els pirates i els corsaris no només són persoantges moderns sinó que comencen a actuar a l'Edat Mitjana. Espero que us agradi.

Croquis de la parte de Costa comprendida entre la punta de Varà y la de San Gervasi [Biblioteca Nacional de España] 1818

Entre el confinament i l'expulsió a la Barcelona Medieval

A l’Edat Mitjana també es practicaven confinaments de la població. Com veurem en aquesta entrada les mesures podien ser quotidianes o bé excepcionals, però era una mesura força utilitzada per tal de controlar la població. També es realitzaven expulsions d’elements “indesitjables” per a les autoritats. Ambdues mesures (confinaments i expulsions) responien a una idea: mantenir l’ordre a la ciutat.

A la ciutat de Barcelona (i altres ciutats catalanes) cada nit s’ordenava a la població que anés al seu domicili a través del toc de campana del “seny del lladre”. Aquest toc es pot considerar com un toc de queda per a confinar els ciutadans a casa seva. Hi havia però qui es saltava la prohibició. Per aquest fet el Consell de Cent prohibí que: ninguna fembra pública alcavota ne altra qui està al carrer de Vila Days, qui va a la Riera, no gos tenir la porta oberta pus que·l seny del ladre hay cayllat entro l’esqueylla de la Seu. E qui contra assò farà, pagarà per ban cada vegada V sous, o si paga·ls no·ls pot estarà V dies presa al castell. (1) Aquesta prohibició s’anirà donant al llarg dels segles XIV i XV.

Alguns grups estaven tancats en barris específics. És la situació que vivien els jueus i sarraïns. A les viles catalanes els jueus vivien en barris específics anomenats “calls”. A Barcelona existien dos calls: el Call Major i el Call d’en Sanahuja. El 1391 aquests barris van ser atacats i molts habitatges foren abandonats. Aquest fet fou aprofitat per algunes dones públiques per ocupar zones més cèntriques de la ciutat. El rei Joan el caçador es dirigí al batlle i veguer de la ciutat per expulsés les prostitutes de l’antic Call Major el 1396 (2).

L’ocupació dels calls després dels avalots contra els jueus també es va donar a les ciutats de València (3) i Perpinyà (4).

El 1324 documentem que el Consell de Cent ordenà l’expulsió dels estrangers i tot contret e esmonyonat, e tot orp, e affoylat, e tot altre mendigant, sia hom o sia fembra, qui sia estrany, ne d’altre lengua, qui sia en Barchinona ne sia dins los termens del territori, çò és: arribi a Muntgat, tro a Castell de Fels, e de Moncada, e del loch de Finestelles, e del Coll de Cerola, e de la Gavarra, e de Vayll Vidrera, e de la villa dels Molins Reyals de Lobregat, tro a XII legues dins mar. Que dins IIII dies primers vinents sien tots exits de la ciutat ab tots los dits termens, axí que depuys no·y estien ne·y tornen. E aquells dels damunt dits qui part los dits IIII dies serà trobat en la ciutat o dins los termens damunt dits, serà escobat e gitat de la ciutat e dels temrens ab de grans assots ay tantes vegades com hi sia trobat. Entenem emperò, aclaren los dits Consellers e prohómens que tot hom e tota fembra és entés que sia estrany e de lengua estranya que no sia natura de les terres del senyor Rey d’Aragó e del Rey de Mallorcha. (5) El document no aclareix el per què d’aquesta expulsió. Més d’un segle després (1440) el Consell de Cent veia com un problema la gent que es feia passar per pobre sense ser-ho: Item sien membrants de la gran multitud de falsos pobres o acaparadors que perceben les almoynes als freturosos e importunen tots aquells qui convenen als divinals officis en la Seu. E en les esgleyes parroquials e dels monestirs. E qui vullen veure certa ordinació, la qual és en la casa del Racional de la dita ciutat. E semblantment de esquivar de la dita ciutat la multitud de hermitants que de no soler hic son los quals han jaquits los hereus e hermitatges e só se fets ciutedans e sembres hic molts errors. (6)

El rei Joan el caçador atorgà a la ciutat un privilegi per expulsar i exiliar els elements indesitjables: jugadors, vagabunds, alcavots. Aquest privilegi fou atorgat a la ciutat de Barcelona el 1390 i aplicat per primer cop el 1398: Item lo dit senyor volent dar loc a tota mundícia e puritat de la dita ciutat e esquivar les deshonestetats, inconvenients e mals qui·s segueixen per suggestions, tractaments e males obres de les persones dessús nomenades, atorgue perpetualment a la dita ciutat que els veguers i consellers d’aquella presents, e esdevenidors ab lo Consell de Trenta, ja ordonar puxen foragitar perpetualment o a temps de la dita ciutat, totes persones que per informació sumària per ells reebuda, trobaran ésser alcavots o alcavotes, vagabunds, o caps de tafureria públichs, o qui roben o nafren per diners. (7)

El govern municipal barceloní comença a fer crides contra alcavots a partir del maig de 1398 de manera genèrica. El novembre de 1401 ja trobem les crides contra els mitjancers amb els seus noms. A les crides s’especifica el lloc d’origen de l’expulsat, si té prostituta treballant, si aquesta està al bordell etc. Els documents d’expulsió també incloïen la pena imposada i si podia demanar perdó per tornar a la ciutat. Les penes podien anar des de l’any als cinquanta anys d’expulsió. Si els expulsats no complien amb les penes: E açò sots pena si lo contrari per ells o per algun d’ells serà fet de ésser escobats per la dita ciutat, e exellats en Sardenya a X anys lavors següents. E si per ventura los demunt nomenats o alguns d’ells dins lo temps a ells assignat, segons dit és, entraran o seran atrobats dins la dita ciutat ho termens de aquella lavors que sien penyats per lo coll, en tal guisa que naturalment muyren. (8)

El 1475 els consellers de la ciutat justificaven aquestes expulsions amb la netedat de la ciutat: Item sien atens los dits honorables esdevenidors consellers de tenir neta la ciutat de jochs e tafureries, juradors e blasfemadors de Déu. E encara que les fembres visquin de lur quest stiguen en los lochs a elles pertanyents e que sobre açò proveer e fassen servar les ordinacions en lo passat fetes sobre dites coses en diversos temps publicades, e are poch ha renovades sobre los dits jochs, taffureries, blesfamadors e àvols fembres, sobre l’observança de les quals ordinacions los entés consellers han pres protestes als vaguer e batlle e ells han respost mostrant-se desitjosos complir aquelles, emperò fins vuy per remtennes dels dits officials no nes feta a fer tal exequció, placia als dits esdevenidors honorables consellers en per segur les dites coses segons de ells és pertanyent e degut per lo servey de Nostre Senyor Déu. (9)

Tot i que a l’Edat Mitjana es tolerava la prostitució i es veia aquesta activitat com un mal menor. Segons la idea agustiniana del mal menor l’amor venal prevenia altres mals pitjors: sodomia, adulteri, relacions sexuals interètniques, bestialitat, sexe femoral... El sexe remunerat s’havia d’exercir amb unes certes normatives. La més repetida de totes a la documentació municipal de la ciutat medieval és el tancament de les prostitutes als bordells barcelonins.

A la Barcelona de mitjans del segle XV hi havien establerts tres bordells a la ciutat. Dos menaven a la Rambla (Viladalls i la Volta d’en Torre) i el del Canyet prop del portal de Sant Daniel. Aquest últim, tal com vaig explicar a la nostra tesi doctoral, va ser fundat gràcies al privilegi atorgat per Alfons el Magnànim a Simó Sala. (10) Era obligatori per al Consell que les prostitutes exercissin dins dels bordells i no a fora: Item sien membrants los dits consellers esdevenidors que façen servar a la sengla, la ordinació feta per consellers e prohomens que les fembres bordelleres, les quals estan per la ciutat escampades, e continuen llur quest en la manera que fan aquelles que stan en los bordells no continuen lur quest fora los dits bordells ans haien anar totes als dits bordells. (11)

Mapa dels bordells de la Barcelona al Segle XV (Extret de la nostra tesi doctoral: "La prostitució a la Barcelona Baixmedieval. Segles XIV-XV") 

A moltes ciutats europees es tancaven a les prostitutes seguint un calendari marcat: el patró local, les festes nadalenques... A Barcelona se les enclaustrava per Setmana Santa. La primera reclusió es feu el 1373 a un hospital prop del monestir de Santa Clara: Que tota fembra pública, bordellera qui sia en la ciutat se dege ésser enclosa e recullida en lo hospital de la ciutat qui es prop lo monastir de Santa Clara per tot lo dimecres de la Setmana Santa proper vinent e aquí hauran missas, e sermons, e confessions, e seran provehides convinentment a lurs necessitats. (12) Al mateix document s’insta a dones vídues fessin captes per poder mantenir a les prostitutes mentre durés el confinament. Les prostitutes, per fer constricció dels seus pecats, eren obligades a escoltar missa. Al segle XV se les recloïa a la Casa de les Egipciaques: Per reverència a favor del sagrat misteri per lo qual cascuns anys en la derrera setmana de la Quaresma, appellada Setmana Santa, çò representada en Santa Mare Església, memòria de la sagrada passió de Jesucrist. E per çò per lo dit esguard tot abús e continuació de pecar fos tolt e ordonaren que cascúns anys los dimecres, dijous e divendres sants, de la dita setmana totes les fembres bordalleres faents idifferentment quest de lurs cossos escauts en los bordells e hostals de aquells sien e estiguen endessepres, cloeses e tenchades dins la casa appellada de les Egipcíaques e separades de tota visitació de homens. (13)

L’any 1365 el Consell de Cent havia donat 500 lliures per l’edificació d’un monestir per a prostitutes penedides. Set anys després es feu efectiva la fundació: En l’any 1372, se fundà en Barcelona lo Monestir de Monges Agustines de Santa Magdalena, trobant-se Bisbe de Barcelona Pere de Planella, i antes era Casa, y aculliment de donas arrepentidas, y lo cardenal legat Bisbe Portuense los doná lo hàbit y regla de Sant Agustí. (14)

Si la ciutat no expulsava les prostitutes era pel simple fet que complien una funció social: evitar els abans citats mals majors i amb aquests monestirs els donava una sortida per a la reinserció a la societat.

En temps de pestes es solia tancar les portes de les ciutats i els ciutadans quedaven reclosos dins de les muralles. És el cas dels protagonistes del Decameró: ja era l’any de la fructífera Encarnació del Fill de Déu al nombr de mil tres-cents quaranta-vuit, quan previngué la mortífera pestil·lència [...] Per a tractar aquesta malaltia no semblava que hi valgués o fes efecte de metge ni cap virtut de medicina [...] tothom es feia un propòsit prou cruel, que era d’esquivar i defugir els malalts i llurs coses, i fent això, hom creia que se salvava a si mateix. (15). A final del segle XV hi hagué un episodi molt virulent de pesta bubònica a Barcelona. Per aquest fet el veguer i el batlle de la ciutat de Barcelona feren una sèrie d’ordinacions (el tres de juny de 1490), recolzant-se amb la idea que l’epidèmia era degut a la providència divina i per los peccats comesos en gran offensa de la sua divinal Maiestat (16). En aquest document hi ha ordenances contra els juraments contra Déu, el joc, les tafureries, les amants i concubines, del tancament de les prostitutes, contra els alcavots i de no assaltar els monestirs de la ciutat.

Un dels altres col·lectius que se’ls confinava eren els presos. Existeix un interessant estudi fet per la Dra. Teresa Vinyoles i Vidal que parla de les queixes dels presos a la presó del veguer de la Barcelona de mitjans del segle XV. (17) La Dra. Vinyoles estudià un document datat el 1445 on es veu la vida que duien els presos i les preses a l’esmentada presó. Al document es pot llegir el tractes contra els presos i els abusos sexuals que sofreixen les preses per part del carceller. Aquest cobrava el que s’anomena el dret de carcellatge, el qual pagaven els presos -entre 8 i 10 diners- dels quals 2 i 4 diners per pagar els lloguers de les flassades i els llits.

Esperem que us haguem fet passar una bona estona en aquests dies de confinament domiciliari. Continuarem penjant entrades.


NOTES

1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (=AHCB), Consell de Cent, Llibre del Consell VIII, f. 24v.
2. Arxiu de la Corona d’Aragó (=ACA), Registres de Cancelleria 2025, f. 35r.
3. DANVILA, Francisco: “El robo de la judería de Valencia 1391” Boletín de la Real Academia de la Historia. Tom 8, 1886, p. 33.
4. ACA, Registres de Cancelleria 3610, f. 318r.
5. AHCB, Consell de Cent, Llibre del Consell VIII, f. 25r.
6. AHCB, Consellers, Testaments de Consellers, 1C-XVII-3, f.15v.
7. ACA, Registres de Cancelleria, 1844, f. 184r.
8. AHCB, Consell de Cent, Registre d’Ordinacions Especials, 1B-V-12, f. 25r.
9. AHCB, Consellers, Testaments de Consellers, 1C-XVII-5, f. 6r.
10. El privilegi es troba a l’Arxiu Històric de la Santa Creu i Sant Pau, Privilegis reials, doc. papals, doc. particulars. Vol. VIII. Inv. 8. Carpeta 11/4
11. AHCB, Consellers, Testaments de Consellers, 1C-XVII-3, f. 14v.
12. AHCB, Consellers, Miscel·lània 1C-V-13/1, f. 2
13. AHCB, Consell de Cent, Registre de deliberacions, 1B-II-1, f. 172v.-173r.
14. Rúbriques de Bruniquer, Vol. III, p. 72. Veure: https://archive.org/details/ceremonialdelsma03brunuoft/page/72/mode/2up
15. BOCACCIO, Giovanni: Decameró. Edicions 62, pp. 24 i 25.
16. AHCB, Consell de Cent, Registre d'Ordinacions, 1B-IV-11, fol.114v.
17. https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193909/288120

Conferència a Sant Pere de Ribes

Avui 27 de novembre realitzarem una conferència sobre "El Penedès Medieval" a la Biblioteca josep Pla de Sant Pere de Ribes. L'acte tindrà lloc a les 17:30h.

Us hi esperem!

Lectura d'estiu: el cinema segons Kim Jong-Il

Quan vaig cursar l'assignatura "Món actual" ens explicaven que la Guerra Freda era una “Guerra calenta” pels conflictes de Corea i el Vietnam, però poca cosa més.

La finalització de la Guerra de Corea (1950-1953) comportà la divisió de la península coreana pel paral·lel 38. Una península que havia sigut un regne i després una colònia japonesa, ara estava dividit per la política de blocs. Corea com a tal compartia la seva llengua, la religió, una història comuna, però a partir d’aquest moment les dues Corees sofririen destins força diferents.

Corea del Sud i Corea del Nord eren pols oposats. La Guerra de Corea i la política de blocs, comportà que Corea del Nord s’alineés amb el bloc comunista i Corea del Sud amb el bloc capitalista.

A partir d’aquest moment Corea del Nord esdevé un misteri i en sabem poques coses, però gràcies al llibre del cineasta Paul Fischer Producciones Kim Jong-Il presenta (Ed. Turner), hem pogut aprofundir sobre la història “no oficial” de Corea del Nord. Fischer utilitza com a base el segrest del matrimoni Choi-Eun-Hee i de Shin Sang-Ok per explicar la història més recent de Corea. Ell era director de cinema i ella la seva actriu fetitxe.

Choi-Eun-Hee, Kim Jong-Il i Shin Sang-Ok

L’inici de la dinastia

Kim Il-Sung fou el primer president de la Corea del Nord comunista. Aprofità la zona ocupada per les tropes soviètiques per establir un govern provisional. L’any 1950 començaren les hostilitats fins en acabar el 1953. El seu nom significa “el que il·lumina el camí”. Kim Il-Sung i posteriorment el seu fill i successor, Kim Jong-Il, organitzaren la nova Republica Democràtica de Corea amb mà de ferro.

S’establí un únic partit, el Partit dels Treballadors de Corea. Una de les característiques del “comunisme” coreà (l’anomenat Juche) és el seu messianisme. Kim Il-Sung prohibí la religió però s’apropià d’aquesta per confegir una història oficial. Tant Il-Sung com Jong-Il feien miracles, fets que eren estudiats a les escoles, i considerats com a història veritable de Corea del Nord.

A més s’establí un sistema de classificació social molt estricte. Només els “escollits” podien accedir a les classes més altes, però el clima de vigilància és constant. La justícia s’aplica de forma arbitrària i si un familiar teu és detingut, aquest fet afecta de manera retroactiva a tot el clan, fins a tres generacions.

L’estat controla tota la vida privada dels nordcoreans. Poden anar al a presó per no vestir com marquen les lleis, pel seu pentinat, per parlar amb qui no han de parlar. La població “no escollida” no pot accedir a béns de consum, cosa que segons Fischer, sí que fan Il-Sung i Jong-Il.

Kim Il-Sung per evitar “desviacions” dins del seu país, obligava a escoltar els seus discursos, amb grans altaveus a la capital i ciutats més importants a tots els nordcoreans. Fet que encara avui passa.

Corea del Nord va ser una economia puntera mentre va tenir el recolzament de Xina i la URSS. Però l’entrada de Deng Xiao Ping (1978) amb les seves reformes econòmiques de caire capitalista, i la posterior caiguda del comunisme soviètic, feu que poc a poc l’economia nordcoreana caigués en picat.

Una de les mancances dels nordcoreans és en energia. A partir de certa hora hi ha restriccions d’electricitat a tot el país. Si mirem un mapa lumínic de Corea del Nord veurem que la frontera de Corea del Nord és una taca negra enmig de la Península Coreana.

Mapa lumínic de la Península de Corea

Un altre exemple. Els nordcoreans estaven obligats a recollir les seves deposicions per manca d’adobs per al camp. Aquestes disposicions eren recollides pel govern a mode de compost per al camp. Sembla ser però, que aquesta pràctica ja es portava a terme durant l’ocupació japonesa.

El cinema i Kim Jong-Il

Kim Jong-Il s’inclinà per la seva vessant més artística. És per això que organitzà a través del cinema l’ascensió del seu pare com a un déu. Es feien passes de pel·lícules que Jon-Il supervisava per totes les poblacions nordcoreanes. En aquestes pel·lícules s’enaltia al líder i es demanava esforç, lluita i sacrifici per la pàtria. 

Una altra característica d’aquest cinema és com es representaven als occidentals. Aquests eren adoradors del capitalisme i solien tenir alguna deformitat física. La majoria de vegades eren representats per nordcoreans, maquillats i caracteritzats. Durant la Guerra de Corea hi va haver-hi soldats americans que es varen passar al bàndol enemic. Aquests soldats eren, quan se’ls necessitava, utilitzats com a actors occidentals per als films de Jong-Il.

Els escenaris també estaven polititzats: quan a una escena apareixia Corea del Nord el sol brillava més que mai. Quan apareixia Japó a l’escena, hi havia tempesta.

Les pel·lícules occidentals no arribaven mai a les sales de cinema nordcoreanes, però sí a mans de Kim Jong-Il. A través d’una xarxa d’agents s’aconseguien les pel·lícules i se’n feien còpies, per a Jong-Il, a les ambaixades nordcoreanes. El fill del líder estava obsessionat pel cinema tant que va organitzar el segrest que abans hem esmentat del director de cinema Shin Sang-Ok i de l’actriu Choi-Eun-Hee. No volem desvetllar com acabà la història, ja que és l’objecte d’estudi del llibre de Fischer. Els segrestos estaven a l’ordre del dia a Corea del Nord durant els anys 70 del segle XX. A vegades es feien de manera arbitrària o bé es planificaven si “podien aportar alguna cosa a la pàtria”.

El cinema, segons Lenin, era la més important de les arts. El cinema va ser el primer mitjà per enviar missatges a les masses i Kim Jong-Il ho sabia molt bé.

Si us han interessat aquests fets el llibre de Fischer no el podeu deixar passar.

Festival Terra Ibèrica 2019

Entre els dies 25 i 28 de juliol podreu gaudir del Festival de Recreació Històrica TERRA IBÈRICA que es celebrarà a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.

Consulteu el PROGRAMA OFICIAL per saber els actes i horaris del Festival.

US HI ESPEREM!

Xerrada divendres 12: Un corsari portuguès a Cubelles

Aquest divendres 12 de juliol (19h) al Centre Social Joan Roig i Piera de Cubelles per si voleu gaudir de la xerrada "Un corsari portuguès a Cubelles". Aquesta xerrada s'emmarca dins dels actes de la VI Festa Pirata que es celebrarà entre els dies 19 i 21 de juliol.

Us hi esperem!

Conferència sobre la llegenda de Sant Jordi

Aquest dissabte 27 d'abril podreu gaudir de la conferència "Sant Jordi: entre la història i la llegenda" dins dels actes de la setmana cultural dedicats a la festa de Sant Jordi. La conferència anirà a càrrec del doctor en història Roger Benito Julià i autor del present blog.

L'acte es durà a terme a les 11h al Saló de Plens de l'Ajuntament de Cunit.

Us hi esperem!

Miniatura d'escola flamenca d'un Llibre d'hores del segle XV que va pertànyer a Alfonso Fernández de Còrdova (Biblioteca Nacional d’Espanya, Madrid).

Sant Jordi, entre la llegenda i la història

El dia 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. Diu la l'acta martiryum que Sant Jordi fou un soldat romà nascut a l’actual Palestina cap al segle III després de Crist. Educat com a cristià, el jove forma part de la milícia romana i viu "en pecat" amb una vídua, una amoralitat que no devia agradar de llegir a l'ortodòxia cristiana. 

Quan l'emperador Dioclecià proclama l'edicte que obliga a rendir culte al déu Apol·lo, Jordi renega de soldat, distribueix les seves riqueses entre els pobres i s'enfronta a l'emprador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat.

La llegenda diu que va morir fins a tres vegades degut a les tortures i martiris rebuts. Ben aviat la figura de Sant Jordi va ser molt popular. Tant popular que l'any 496, el papa Gelasi promulgà un decret segons el qual l'acta martyrum' de Sant Jordi passava a ser considerada apòcrifa i en va desautoritzar tots els autors. Va manifestar el papa: "Jordi serà un d'aquells sants venerat pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu"

Amb les croades (segle X) Sant Jordi esdevé el prototip de cavaller i apareix el mite de Sant Jordi i el drac. Sembla ser que la iconografia de Sant Jordi té el seu origen en el deu Horus matant a un cocodril.

Horus cavaller, relleu del museu del Louvre

La popularitat del sant Jordi és tal que esdevingué patró de diversos països i ciutats com Anglaterra, Geòrgia, Aragó, Rússia, Lituània, Barcelona...

Sant Jordi va ser declarat patró del regne d’Aragó el 1096, el regne de València el 1343, de Mallorca el 1407 i de Catalunya el 17 d'abril 1456. Llegim als Dietaris de La Generalitat de Catalunya: 

Dissabte, a XVII. Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, a oferts, damunt de donadors com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució.

Els reis catalans Pere III i Martí I van intentar, sense èxit aconseguir la relíquia per excel·lència del Sant: el seu crani. Corria la llegenda que qui posseís el crani del sant tindria el domini de tot el món.

La creu vermella sobre fons blanc esdevingué l’estendard dels cavallers i ordres militars europees.

Creu de Sant Jordi

Per Sant Jordi, com bé sabeu, es el dia en que es regalen roses i llibres. Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l’origen en aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat.

Paolo Ucello: Sant Jordi (1470)

D'altra banda, l’origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d’octubre de 1927.

El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d'organitzar-se i sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es decidí de canviar la data i establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, data que coincideix amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.

Vicent Clavel i Andrés

Aquest diumenge 7 d’abril entrevista a En Guàrdia! de Catalunya Ràdio

Aquest diumenge 7 d'abril de 15 a 16h podreu gaudir de l'entrevista que em va fer Enric Calpena pel programa d'història "En guàrdia!" de Catalunya Ràdio.

Parlarém sobre la prostitucio a la Barcelona Baixmedieval, tema estudiat a la nostra tesi doctoral.

Presentació del llibre del Castell de Cunit

Imatge del Castell de Cunit a mitjans del segle XX

El dia 6 d'abril farem la presentació del Llibre del Castell de Cunit. L'acte tindrà lloc al saló de plens de l'Ajuntament de Cunit a les 18h. La singularitat i la història del castell han merescut aquest estudi on es veu la seva evolució històrica i com ha influit en la història del poble de Cunit aquest edifici.

L'acte està organitzat pel Grup d'Estudis Cunitenc Delmacio de Conito.



Us hi esperem!