dijous, 24 de desembre de 2015

Nadala medieval


De la Verg inperial,
asò és bo,
alegra·n só

Nasqué lo rey eternal;
esta nit fo.
Açò és bo;
alegra·n só.

Àngells venían cantant
al infantó;
alegra·n só.

Cansons li dehian denant,
a lur bon so.
Alegra· só.

Los  pastors, amonestats
en vissió
alegre·n só,

preguéran los lurs gauatos
e lo saró
alegra·n só.

E·n Batlem se'n van molt prest,
per veure-hó
Alegra·n só.

Axí·u han trobat tot cert,
com dit lurs fo.
Alegra·n só.

En sta nit de Nadal
ab gros capó
(alegra·n só),

beguéran del vi del barral
e del flaschó
Alegre·n só.

De las neulas ma torrau
tot ma sap bo.
Alegra·n só.

Puys diré alegrament
del infantó
alegre·n só,

de la lengua molt plasent
e com és bo,
Alegra·n só.


(Cançó XXVI inclosa a Cançons nadalenques del segle XV. Editorial Barcino. 1949.)



dijous, 10 de desembre de 2015

Carta a Carles Capdevila (@CarlesCapde)

No et conec Carles, però sí que conec la seva feina. El vaig descobrir a Catalunya Ràdio fent l'Alguna Pregunta Més (sí primer va ser un programa de ràdio abans que ser-ho de TV) dins de l'impagable Matí de Catalunya Ràdio d'Antoni Bassas.

Despres passà dins la mateixa emissora a "Eduqueu les criatures". Després et vaig retrobar al diari ARA del qual sóc seguidor i lector, sobretot dels teus articles d'educació.

Des de fa un temps el Carles ha deixat la direcció d'aquest diari perquè li han detectat un càncer. A tots ens ha tocat el càncer, coneixem algú que n'ha tingut, hem perdut amics o familairs i l'hem patit directament.

Quan ho vaig saber em vaig emprenyar. El Carles Capdevila... un optimista i que sembla tant bona persona té un càncer. Com dirien els Pets: "La vida és bonica però a vegades complicada..."

Des d'aquestes línies només et volia transmetre els ànims que, des de la no coneixença, et puc brindar i esperar que et recuperis molt aviat per poder-te tornar a escoltar, llegir i veure't... ÀNIMS!!

dijous, 3 de desembre de 2015

Ramon Llull i les prostitutes (#anyllull)

Durant l'any 2016 es celebrarà l'Any Llull per commemorar els 700 anys de la mort de Ramon Llull (1232?-1316). Ramon Llull va ser patge de Jaume I i preceptor de l'infant Jaume, futur rei de Mallorca.

Després d'una crisi personal i religios es dedicà a l'estudi de les ciències i la filosofia. Feu vida eremítica a la muntanya de Randa i a partir de 1274 inicià l'elaboració del seu sistema de pensament (l'Art).

Als seus llibres va tractar temes com el poder, la cavalleria, l'amor...



Llull també tractà el món prostibulari de l'Edat Mitjana. Podem llegir al Llibre d'Evast e Blanquerna on parla de les prostitutes que viuen a una ciutat. Llull tracta diversos temes relacionats amb la prostitució:


  • Les prostitutes es col·locaven a les portes de la ciutat.
  • La prostitució és un ofici.
  • La prostituta es veu abocada a treballar amb el seu cos per guanyar diners.
  • Les autoritat toleren la prostitució.
  • A les prostitutes que volguessin abandonar el món prostibulari se les enclaustrava en un hospital o convent específic.
Veiem el text:


A l’entrant de la ciutat estaven les fembres de bordell. Un jorn s’esdevenc que el canonge de plors passava per aquell lloc e viu gran re d’aquelles fembres; e assec-se costa elles e començà a dir aquestes paraules:
           
─Plorar vull los pecats d’aquestes fembres que es veuen als demonis per un diner. Tot lo món no val una ànima, e cascuna dóna sa ànima, per un diner, al demoni. a plorar me convé com lo príncep no veda que en aquest lloc aquestes fembres, qui fan pecar los hòmens, no estien. Ploren mos ulls com no haguessen aquest ofici.


Dementre que lo canonge plorava enaixí, les fembres de bordell ploraven ensems amb lo canonge e escusaven-se per pobretat. En plors era lo canonge ab les fembres, e les gents qui passaven per la carrera n’avien pietat. Dementre que enaixí ploraven, un ric burgès qui no havia infants, entrava cavalcant en son palafré en la ciutat, e sa muller e altra companya venia e sa companyia; e oí les paraules que lo canonge e les fembres deïen. Per los mèrits del canonge, Deus volc espirar de divinal gràcia lo burgès e sa muller, e reeberen per filles aquelles fembres, e menaren-les a llur alberg; e lo burgès féu un hespital on esteguessen totes aquelles fembres qui es volrien partir de pecat de luxúria; e lo burgès e sa muller comanaven-les a ésser serventes, o a alcun mester de què vivissen les metien. E lo burgès tractà ab lo príncep e ab lo consolat de la ciutat que null temps fembres de bordell no esteguessen per los camins qui són a l’entrant de la ciutat, per ço que els hòmens ni les fembres qui entren e ixen en la ciutat no prenguessen mal exempli.

Ramon Llull fou un dels primers autors a veure les prostitutes com a víctimes i no com a luxurioses i aquest fet el fa un autor molt important de la literatura catalana.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Tribuna Vilanova al Foment (03/12)

El Foment Vilanoví en col·laboració amb el Diari de Vilanova va crear Tribuna Vilanova, un espai on poder escoltar i dialogar amb persones d’interès rellevant a Vilanova i la Geltrú i Catalunya de diferents àmbits d’activitat: social, jurídic, cívic, artístic, literari, … La intenció era i és fer una sessió mensual i el format és el de sopar-col·loqui.
Per a la propera sessió, dijous 3 de desembre a les 8 del vespre, comptem amb Eduardo Martín de Pozuelo i Jordi Bordas, periodistes de La Vanguardia especialitzats en el crim global amb la seva dissertació:L’amenaça del terrorisme gihadista.


Els ponents són autors del llibre de recent aparició Objetivo: Califato Universal (Libros de Vanguardia) i porten molts anys dedicats a investigar sobre màfia, narcotràfic, venda d’armes, delinqüència organitzada i grups terroristes. En els darrers anys, s’han dedicat a informar a fons sobre l’islamisme radical i els grups armats que utilitzen una lectura sectària de la religió per captar joves i convertir-los en terroristes. Els seus contactes i les seves fons els han convertit en una referència en aquest camp periodístic. Les seves aportacions, després dels atemptats recents de París, són d’un interès especial.

Ens complau doncs, convidar-vos a participar en aquesta nova sessió de Tribuna Vilanova i us demanem que en feu la màxima difusió. Tenint en compte el format, us caldrà contactar amb el Foment Vilanoví, indicant el menú triat, bé mitjançant el correu electrònic tribunavilanovafoment@gmail.com, bé trucant al telèfon de la societat 938931010 les tardes de diecres a dissabte de 6 a 9 del vespre.