Àvols Fembres: de febrer 2010

El Carnestoltes ja es celebrava a l'Edat Mitjana. El mot Carnestoltes vol dir literalment "carn permesa" (carnis / tollere) i fa referència a l'abstinència de la carn que es feia per Quaresma, període que segueix el Carnestoltes.

Tot i ser una festa totalment pagana i fora del calendari cristià, es feia servir com a referència per fixar terminis temporals. A la Crònica de Jaume I trobem: Que hom no gaus pendre perdius... de carnestoltes tro a Sent Miquel: que ningú no gosi agafar perdius... des de carnestoltes fins a Sant Miquel.(Crònica de Jaume I, cap. 90; citat al diccionari Alcover Moll a la veu "Carnestotes")

A l'Edat Mitjana el Carnestoltes solia paralitzar les ciutats. Era un temps de molta barrila i confusió. Aquesta confusió moltes vegades feia que es perpetressin disturbis i atacs contra ciutadans. Els consellers de Barcelona, el 1333, prohibeixen que els estudiants, batxillers i mestres de les escoles de la ciutat organitzin cavalcades disfressats per carnestoltes, sota pena d’una multa de 200 sous. Els pares acabaven pagant la multa. El 1443 documentem a Barcelona l'atac a una prostituta "Maria la grega" per part d'un mariner al seu bordell per Carnestoltes. El batlle de Terrassa (1432) féu redactar un ban contra els excessos del carnestoltes:

Ara hoiats que·us fa hom a saber a tot hom generalemnt per manament del honrat en Ffalip dez Carner, batle de la vila e terma de Terraça per la insigna ciutat de Barchinona, senyora d’aquells, que com per lo tirar de terangodes qui·s sol fer en lo jorn de Carnestoltes e en los dies abans se seguesquen diverses inconvenients, dants e perills. E lo die present se’n sian crydats saguir ací en la vila, perquè lo dit honrat batle volet provahir ans que cars sinestre no se’n saguesca, diu e mana a tot hom generalement, de qualsevol ley, stament, condició o preheminència sia, qe de quí avant no gosen ni presumeschan tirar tero(n)gades a nagú, no dar sagonades, ni serradures per los ulls. E açò, sots bant de C sous per cascú qui contra ffarà e per cada vegada que serà contraffet. (Recollit per Salvador Cardús i Florensa: "Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa" Fundació Salvador Vives Casajoana. 2000.)

A molts els costava seguir la Quaresma després del Carnestoltes. Aquí tenim un petit relat d'un clergue:

Un monge e uns clergues ajustaren se en casa de un clergue lo dimarts de carnes toltes, e menjaren e begueren tro a la mija nit. E quant canta lo gall de la mige nit digueren al un macip: Ves, portens la gallina que sta prop del gall, que aquella es tots temps la pus grossa, e ouciu la, e met la a coure, e menjar lem. Lo macip ho feu axi. E quant ach morta la gallina e la volgue traure los budells ab la ma, traguen un gran çapo o calapet. Quant lo macip ho vee crida molts grans crits. Spauentats los monges e los clergues queu veeren, conegueren que era allo sdeuengut per lo lur peccat de gola, e ab gran comfusio e vergonya quescu sen torna a lur case. (Es pot trobar l'exemplari sencer a www.cervantesvirtual.com)

També hi ha una sèrie de refranys referits al Carnestoltes (recollits al diccionari Alcover-Moll):

Carnestoltes dóna voltes: es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes (Empordà).
De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer.
A Carnestoltes, bones voltes: vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

Divertiu-vos molt per Carnestoltes!!

Pages

dissabte, 27 de febrer del 2010

Els jocs en la història 2010

dijous, 25 de febrer del 2010

Entrevista a Ràdio Vilafranca del 22/02/2010

dissabte, 20 de febrer del 2010

Les àvols fembres a Ràdio Vilafranca

dijous, 18 de febrer del 2010

Àvols fembres al facebook

dimecres, 10 de febrer del 2010

El carnestoltes a l'Edat Mitjana